La basílica de la Sagrada Família marxa a tot vent. S’ha convertit en una atracció turística de primer ordre. L’any passat va rebre 3.722.540 visitants, un 14 % més que el 2014. Això la situa entre els monuments més visitats del món. No arriba, ni de lluny, als 12 milions de turistes que rep la catedral de Nôtre-Dame, ni els més de 7 de l’òpera de Sidney o de la torre Eiffel, però compta amb tants visitants com les piràmides de Gizeh i amb més que el Taj Mahal. Aquest any, en el primer semestre, s’ha detectat un 5 % de visites més que el 2015.
Entre els constructors regna l’optimisme: amb els ingressos de les entrades la basílica creix a tot ritme. Ben aviat s’acabarà. Ara bé, per a qui s’acabarà? Entre els visitants de la Sagrada Família, els catalans són una ínfima minoria. No arriben ni als 140.000 (un 3,7 %). Són quatre vegades menys que els nord-americans, que són els que més visiten el temple (18%). I també són molts menys que els francesos (16%), els italians (10%) o els britànics (10%). Fins i tot els visitants del llunyà Japó (8%) dupliquen en nombre als catalans. I els xinesos aviat els duplicaran, doncs ja se situen en el 6 % (una xifra similar a la d’espanyols de fora de Catalunya que es desplacen a la Sagrada Família). La basílica s’ha consolidat com una magnífica atracció turística integrada al gran parc temàtic que és Barcelona. I queda clar que el paper més lluït que correspon als catalans en tot aquest muntatge és el de taquillers, el de paletes o el de guardes de seguretat.
Evidentment, la majoria dels visitants estan molt més preocupats per fer-se un selfie amb les torres que pel significat religiós de l’edifici. El bisbat de Barcelona ja s’ha plantejat dinamitzar l’aspecte parroquial del temple, programant més misses i més actes religiosos. Probablement ja deu haver-hi algú planejant com convertir l’obra de Gaudí en el més luxós centre de casoris de la jet set de tot el món. La Sagrada Família és ben viva, però l'esperit de Gaudí es ben mort i enterrat.