Segons la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia, el 80% de la població ha patit algun episodi de vertigen a la seva vida. "Afecta homes i dones per igual, pot donar-se a qualsevol edat tot i que la incidència és més significativa en les persones grans", apunta el doctor Eusebi Matiñó, cap clínic del Servei d'Otorrinolaringologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya -del Grup Quirónsalud-, especialista en el diagnòstic i tractament del vertigen que ens dona les claus d'aquesta molesta malaltia.
"El vertigen és la percepció de moviment de l'entorn que ens envolta o d'un mateix", apunta el doctor, que afegeix com "cal diferenciar-lo de l'acrofòbia o del vertigen d'altura, del mareig -sensació de buit al cap i malestar-, del desequilibri -dificultat en el manteniment de la posició o durant la marxa- o de la cinetosi -trastorn produït per acceleracions i desacceleracions continuades. El vertigen es produeix a conseqüència d'una error o malaltia en el sistema vestibular de l'oïda interna. "L'alteració del reflex vestíbul-ocular genera una alteració en el moviment dels ulls que es diu nistagme i evita la correcta fixació de la mirada en l'entorn. És el nistagme el responsable que el pacient amb vertigen percebi que ell o el seu entorn es mou. L'alteració del reflex vestíbul-espinal facilitarà la caiguda".
L'equilibri: un sistema complex
El manteniment de l'equilibri és un sistema complex d'actes reflexos que tenen la finalitat de permetre mantenir la posició erecta i evitar la caiguda, explica el doctor Matiño. "Aquest està format per tres sistemes: el sistema vestibular de l'oïda interna, el sistema visual i el sistema propioceptiu (sensibilitat de tendons i lligaments de diferents grups musculars). Els tres sistemes estableixen connexions amb el sistema nerviós central i amb el cerebel que integren i processen tota la informació rebuda pels tres sistemes". Això comporta que el nostre sistema nerviós conegui, en tot moment, la nostra posició en l'entorn i amb això es mantingui l'equilibri i s'eviti la caiguda durant les activitats de la vida diària.
El sistema vestibular, situat a l'oïda interna, està format per 3 canals semicirculars, l'utricle i el sàcul. "Els canals semicirculars detecten les acceleracions i desacceleracions angulars (girs sobre si mateix i rotacions del cap). L'utricle i el sàcul, en els quals hi ha unes membranes especialitzades que es coneixen com a màcules, detecten les acceleracions i desacceleracions lineals (per exemple, l'acceleració i la frenada viatjant en un vehicle o en un ascensor)". El sistema vestibular genera, després de detectar els diferents moviments cefàlics i corporals, l'activació de diferents grups musculars que ens permeten mantenir la mirada fixa en l'entorn (reflex vestíbul ocular) i mantenir la posició erecta, evitant la caiguda (reflex vestíbul espinal).
Mantenir l'equilibri és més difícil del que un es pensa / Foto: Mojtaba Mosayebzadeh (Unsplash)
Quines són les causes del vertigen?
El vertigen no és per si mateix cap malaltia, es tracta d'un símptoma que pot tenir diferents causes. El doctor explica que "pot ser perifèric, quan la lesió està localitzada en l'oïda interna; o central, per lesió al cerebel o en el sistema nerviós."
Vertigen posicional paroxístic benigne (vppb): és la causa més comuna de vertigen perifèric. El pacient nota vertigen rotatori, que tot dona voltes, quan s'ajeu o es gira al llit o en aixecar el cap. "Està produït per otòlits que s'han desprès de l'utricle cap a dins dels canals semicirculars. El moviment dels otòlits pel seu interior provoca el vertigen rotatori i, habitualment, el moviment de cap que desencadena el vertigen acostuma a ser sempre el mateix, ja que és el que està orientat en el mateix pla que el canal semicircular afecte", diu el doctor. El tractament consisteix en produir moviments cefàlics que, ajudant-se de la gravetat, permetin treure els otòlits del canal semicircular i tornar-los a l'utricle. El tipus de moviment que s'haurà de realitzar serà diferent segons quin sigui el canal semicircular afecte. Aquestes maniobres de reposició són efectives i curatives en més del 90% dels casos.
Neuritis vestibular: consisteix en una inflamació del nervi vestibular que surt de l'oïda interna fins al sistema nerviós central, que comporta el cessament de la funció del nervi fet malbé. "El pacient pateix una crisi de vertigen rotatori que s'allarga durant diverses hores o diversos dies, i que se segueix de desequilibri que pot durar diverses setmanes".
Malaltia de Menière: és una malaltia de l'oïda interna en la qual es produeixen, al llarg dels anys, crisis recurrents de vertigen rotatori que s'acompanyen, durant les crisis, de pèrdua de l'audició i acúfens (sorolls), que es recuperen totalment o parcialment després de la crisi. La repetició de les crisis comporta una progressiva pèrdua auditiva que, amb el temps, pot arribar a ser completa. "Els tractaments intratimpànics han permès millorar significativament la qualitat de vida dels pacients amb malaltia de Menière i crisi de vertigen invalidant". Altres causes de vertigen perifèric per trastorn de l'oïda interna són la labirintitis (infecció d'oïda interna) i el neurinoma de l'acústic (tumor benigne del nervi vestibular).
Vertigen central: dins dels trastorns del sistema nerviós central, els que més comunament generen vertigen són el vertigen associat a la migranya o migranya vestibular i la patologia d'origen vascular.
Com saber si es té vertigen
Per establir el diagnòstic de la causa del vertigen és fonamental un interrogatori precís entre el metge i el pacient, seguida d'una exploració clínica vestibular. Altres proves complementàries per al diagnòstic són la videonistagmografia i l'estudi mitjançant l'impuls cefàlic (vídeo head impulsi test o vHIT), apunta l'expert. Ambdues proves es basen en l'estudi del reflex vestíbul-ocular i dels moviments dels ulls.