La ruta de la Serra és una ruta senyalitzada que uneix els pobles de Bell-lloc d'Urgell i Miralcamp passant per la Serra, un altiplà que, des del sud, ens mostra una vista panoràmica de pràcticament tota la plana urgellenca. A més dels dos municipis esmentats, la ruta travessa els municipis de Fondarella, Mollerussa, Sidamon i Torregrossa, de la comarca del Pla d'Urgell. 

Bona part del recorregut segueix el traçat d'una antiga carrerada destinada a la transhumància del bestiar, sobretot d'ovelles, i puja fins a la Fita Alta (ubicada entre Sidamon i Torregrossa), el punt més alt d'aquest altiplà, a gairebé 290 metres d'altitud. Des d'allí podreu observar la resta de l'espai natural de la Serra, on predomina una variada vegetació de secà: cultius d'oliveres i ametllers, brolles i prats amb presència de plantes vegetals d'alt valor ecològic. Amb una mica de sort, també podreu observar o gaudir del cant d'ocells esteparis, com la calàndria, la terrerola vulgar o el torlit. 

En contrast amb aquest paisatge semidesèrtic, els sectors més planers de la Serra són de regadiu i hi predominen aquests conreus (fruiters, panís, entre d'altres), granges, embassaments i diversos equipaments d'ús agrícola i ramader, industrial, científic, educatiu, esportiu i de lleure. 

A més, la ruta uneix diversos elements patrimonials d'interès com ara el Dipòsit Rodó, que correspon a una de les primeres obres de formigó armat a la península Ibèrica ―projectada per l'enginyer militar Francesc Macià i Llussà el 1894, abans de la seva admirable trajectòria política―, i l'Observatori, una fortificació de la Guerra Civil construïda al capdamunt de la Serra per l'exèrcit republicà l'any 1938, arran de l'establiment del front de guerra als rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Altres indrets d'interès de la ruta són los Tossalets de Bell-lloc, el mirador de la Carrerada i la pineda de Bell-lloc. 

És un itinerari 100% pedalable, tot i que hi ha algunes pujades amb un fort pendent. També pot realitzar-se a peu o a cavall. Té una distància total de 23,6 km (anada i tornada), a més hi ha un ramal que guia els visitants fins al Dipòsit Rodó i la pineda de Bell-lloc (+2,4 km en total). Desitgem que gaudiu de la ruta i descobriu, al llarg del recorregut, el ric i divers patrimoni natural i històric de la Serra. 

La senyalització de la Ruta de la Serra s’engloba dins del projecte Ponent Actiu, finançat amb el PO FEDER Catalunya 2014-20. Aquesta acció ha estat finançada al 50% amb els fons europeus FEDER i, la resta, amb aportació de la Diputació i dels ajuntaments beneficiats.

Què podreu veure durant el recorregut?

Entre tots els paisatges i punts d'interès que trobareu durant el vostre recorregut hi destaquen la pineda municipal, el Dipòsit Rodó, los Tossalets de Bell-lloc, el canal auxiliar d'Urgell, l'Observatori, la punta de la Fita Alta, el camp de vol ULM Mollerusa o el mirador de la Carrerada.  

Pineda municipal

A tocar de l'inici del recorregut trobarem la pineda municipal. Una arbreda que està formada per uns 200 arbres que, majoritàriament, corresponen a exemplars de pi blanc i de pi pinyer que van ser plantats entorn d'un dipòsit municipal a partir de l'any 1947, quan va in­augurar-se aquesta infraestruc­tura, que va proveir d'aigua de boca el poble de Bell-lloc d'Ur­gell.

Amb el temps, aquest bosquet, situat enmig de la zona agrícola de regadiu més important de Catalunya, la plana urgellenca, va esdevenir un punt de trobada i d'esbarjo de veïns de Bell-lloc i d'altres pobles de la zona que hi acudien per gaudir d'un àpat a l'aire lliure, de pícnic, en companyia de familiars i amics sota l'ombra d'aquests grans arbres. 

Malauradament, l'any 2018, una malaltia va causar la mort d'un 24% dels pins. Aquesta malaltia és un fong conegut com la sequera de les coníferes, que, en combinació amb l'insecte tomicus piniperda, provoca dessecacions de capçades fins a causar-los la mort. L'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell ha realitzat diverses accions a l'arbreda perquè continuï sent un parc forestal d'interès i un punt de trobada i celebració dels veïns de la zona. 

Dipòsit Rodó

Aquest dipòsit va ser construït el 1894 i és una de les primeres obres de formigó armat. Va ser projectat per Francesc Macià i Llussà (president de la Generalitat de Catalunya durant el 1931 - 1933), no obstant això, abans de la seva admirable trajectòria política, hi ha la figura d'un enginyer militar i civil que innovà en el camp de l'enginyeria civil durant prop de 30 anys. 

A més del dipòsit, probablement, Macià va construir la canalització des d'aquest dipòsit fins al poble, amb prou pressió per poder arribar fins i tot a les cases situades a la part més elevada. Posteriorment, l'Ajuntament va construir dipòsits més grans i, des de llavors, el Dipòsit Rodó s'utilitza per a demandes auxiliars. Fa uns anys, va restaurar-lo i va embellir aquest paratge amb la plantació de ginestes i altres plantes arbustives. 

Los Tossalets de Bell-lloc

Bell-lloc d'Urgell i el seu terme es caracteritzen per un paisatge agrícola de regadiu amb cultius de blat, panís, alfals, pomeres i pereres, entre d'altres. Correspon a un territori planer, amb un relleu molt suau i d'horitzó rectilini característics del Pla d'Urgell. No obstant això, a la banda sud del terme, apareix algun tossal o petita elevació, anomenats Tossalets. És un dels pocs testimonis que es conserven d'un seguit de tossals o serrats allargassats de cim pla que van desaparèixer temps enrere a causa de la transformació agrícola de secà a reg i de la mecanització. 

De fet, los Tossalets constitueixen un espai d'alt valor paisatgístic i ambiental, ja que és un dels darrers reductes de vegetació natural de la zona i un bon mirador de la plana urgellenca i el Prepirineu. 

Canal auxiliar d'Urgell

Aquest canal inicia el seu recorregut a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai i s'uneix al canal d'Urgell (principal) al municipi d'Artesa de Lleida, amb un recorregut total de 76,6 km. Proveeix d'aigua de reg 23.500 hectàrees del total de zona regable dels canals d'Urgell, de 75.000 hectàrees aproximadament.

El projecte del canal auxiliar fou redactat per l'enginyer Carles Valmanya Fabra amb un pressupost de 14.667.000 pessetes. Els treballs de construcció s'iniciaren el 4 de maig de 1929 i acabaren el dia 18 de juliol de 1932. 

L'Observatori

En un dia clar, des de l'Observatori Alta (ubicat entre Sidamon i Torregrossa) podeu gaudir d'una amplíssima panoràmica del vessant sud dels Prepirineus, és a dir, del conjunt de serres muntanyoses situades, paral·lelament, al sud del Pirineu axial. 

El Prepirineu meridional, el més complex, consta d'unes serres interiors, una depressió mitjana i unes serres exteriors. De llevant a ponent, en primer lloc, podem distingir els rasos de Peguera i la serra d'Ensija, al nord del Berguedà. Seguidament, la serra del Port del Comte, a cavall del Solsonès i l'Alt Urgell. A continuació, podeu observar la serra de Boumort, emplaçada al nord-est del Pallars Jussà. 

Al centre de la panoràmica, destaca l'imponent Montsec, la serralada més meridional del Prepirineu català, que s'estén per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. L'empremta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar i perfilar els espectaculars congostos de Mont-Rebei i de Terradets, que, alhora, divideixen la serra en tres sectors: d'oest a est, el Mont Sec d'Estall (o Montsec d'Aragó), el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies, anomenat del Montsec de Meià. 

La punta de la Fita Alta

La punta de la Fita Alta (ubicada entre Sidamon i Torregrossa) és considerada el punt més elevat del Pla d'Urgell, amb una altitud de 289 metres sobre el nivell del mar, tan sols superat pel tossal de l'Infern, que assoleix els 300. Forma part de la llista de 100 cims més emblemàtics de Catalunya, promoguda per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). 

En un dia clar, des de la Fita Alta podeu gaudir d'una magnífica visió panoràmica. Cap al nord podeu distingir la serra del Montsec, diversos cims dels Pirineus Centrals fins a les muntanyes d'Andorra, a més de bona part de la plana lleidatana. Cap al sud, podeu observar-hi diverses formacions muntanyoses de la serralada Prelitoral (serres del Tallat i de Vilobí, muntanyes de Prades, serra de la Llena i Montsant) i la meitat sud de la plana lleidatana, així com les primeres elevacions de les Garrigues (serra dels Bessons, punta de Montmaneu i altiplà sud de les Garrigues. 

El camp de vol ULM Mollerussa

L'any 1989, en aquest paratge, conegut com el pla de la Serra, un grup d'aficionats va construir les instal·lacions del camp de vol per a aeronaus ultralleugeres motoritzades (conegudes popularment com a ultralleugers o ULM) de Mollerussa. L'any següent, varen fundar el Club Aeri ULM Mollerussa, entitat que, des de llavors, gestiona i desenvolupa la seva activitat en aquest aeròdrom, emplaçat dins del parc de la Serra de la ciutat de Mollerussa. 

Les instal·lacions compten amb una pista 27-09 de 380 metres, la qual és previst que, pròximament, sigui ampliada fins a assolir els 600 metres de longitud. També disposa d'una oficina, un hangar, una sala social, una benzinera i una aula, ja que aquest camp és la seu de l'Escola de Vol la Serra. 

Mirador de la Carrerada

Aquest mirador s'emplaça en terrenys comunals del poble de Torregrossa, molt propers a la carrerada que uneix Miralcamp i Bellvís, passant per Bell-lloc d'Urgell. Les carrerades, també conegudes com a cabaneres o lligallos, són camins per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. La xarxa de camins ramaders (vies pecuàries) és el territori per on es practica la transhumància i altres tipus de moviment de bestiar, normalment, ovelles i cabres. 

Des d'aquest punt podreu gaudir d'una bona visió panoràmica de diverses formacions muntanyoses de la serralada Prelitoral.