El ritme circadiari és un rellotge intern que pràcticament tenim tots els éssers vius i que produeix una sèrie de canvis físics i mentals que tenen lloc al llarg de les 24 hores d'un dia i que responen de manera general als processos de llum i foscor.
Entre ells, un dels més representatius és el del cicle son-vigília, però existeixen altres mecanismes afectats per aquests processos en els quals hi ha involucrats diferents gens i la seva alteració està relacionada amb una incidència de malalties més gran com el càncer o les patologies psiquiàtriques i neurodegeneratives.
El trastorn del ritme circadiari
Un estudi publicat recentment a la revista Nature Translational Psychiatry de la Universitat de Califòrnia apunta que determinades patologies mentals com l'ansietat, l'autisme, l'esquizofrènia i la síndrome de Tourette en tenen cada un les seves pròpies característiques distintives, però un factor que uneix aquests i la majoria de les patologies mentals és la interrupció del ritme circadiari, en la qual cosa es coneix com a trastorn del ritme circadiari.
Pel que sembla, la interrupció d'aquest rellotge intern és un factor que àmpliament se superposa a tot l'espectre de trastorns de salut mental. I el signe més revelador de la interrupció del ritme circadiari, que és un problema amb el son, sol ser present en cada trastorn. I encara que l'estudi s'enfoca en patologies àmpliament conegudes, com l'autisme, el TDAH i el trastorn bipolar, els experts creuen que es pot generalitzar a altres problemes de salut mental, com el trastorn obsessivocompulsiu, l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, l'addicció al menjar i Malaltia de Parkinson.
Diferències per sexe i edat
Un altre aspecte interessant és la interacció dels ritmes circadiaris i els trastorns mentals amb el sexe. Per exemple, la síndrome de Tourette és present principalment en els homes, i la malaltia d'Alzheimer és més comuna en les dones en una proporció d'aproximadament dos terços a un terç.
L'edat també és un factor important, segons els científics, ja que l'alteració dels cicles pot afectar el desenvolupament neurològic en els primers anys de vida a més de provocar l'aparició de trastorns mentals relacionats amb l'envelliment entre els ancians. Però el que no se sap amb certesa és si el trastorn del ritme circadiari és un actor clau en l'origen i l'aparició d'aquestes malalties o un símptoma que es reforça a si mateix en la progressió de la malaltia.
Els experts volen fer un estudi nivell molecular utilitzant tecnologies transcriptòmiques (expressió gènica) i metabolòmiques que es pot aplicar a gran escala en models animals, en prendre mostres de teixits de diferents àrees del cervell i diferents òrgans. L'objectiu és sistematitzar els resultats respecte a l'edat, el sexe i les àrees del cervell per investigar la ritmicitat molecular circadiària abans i durant la progressió de la malaltia. D'aquesta forma es podria avançar a l'hora d'identificar biomarcadors potencials, relacions causals i teràpies noves per a les malalties mentals.