L'ecografia és la prova de seguiment de l'embaràs rutinària que permet comprovar com s'està produint el desenvolupament de l'embrió i el fetus dins de l'úter de la dona. És un mètode també de diagnòstic que permet detectar molts tipus d'anomalies que es produeixen en la gestació i un dels grans dubtes de la mare és quantes s'ha de fer al llarg de l'embaràs. Els metges recomanen en un embaràs normal fer-ne una per trimestre, encara que en un embaràs d'alt risc s'han de realitzar més.
Les 3 ecografies habituals
La primera es duu a terme entre la setmana 11 i la 14 i està coberta pels serveis públics de salut. En ella es determina amb més precisió l'edat gestacional, com està situada la placenta a l'úter matern i si existeix un o més nadons, a més de si s'està produint un correcte desenvolupament. Per comprovar-ho es mesura l'anomenada transparència nucal o engruiximent del plec del clatell, que s'estableix com a part del garbellament de cromosomopaties del primer trimestre. Gràcies a aquesta prova es pot avaluar el risc d'alteracions cromosòmiques. També es tenen en compte altres aspectes com l'os nasal de l'embrió i la mesura total d'aquest, a més del ritme cardíac.
La segona ecografia se sol dur a terme entre les setmanes 18 i 22 i és de gran importància perquè es duu a terme una anàlisi molt exhaustiva del fetus en el seu conjunt. Per això se la coneix com a ecografia morfològica. A hores d'ara, el nadó té un desenvolupament que permet prendre moltes mesures, com per exemple la de l'os del fèmur, així com una comprovació de l'estat del cap, la columna, el cor, les extremitats, l'abdomen, etcètera. No només això, també se sol determinar el sexe, la posició del fetus dins de l'úter, la situació i l'estat de la placenta i del cordó umbilical.
Finalment, la tercera ecografia se sol realitzar entre les setmanes 32 i 36. En ser ja al final, es comprova si el fetus està creixent correctament i es determina si té un pes adequat, com és el seu batec cardíac, la seva col·locació per comprovar si està preparat per al part i el seu estat en general. En alguns casos es recomana fer una ecografia doppler, per analitzar el flux de sang que passa a través de les artèries i venes.
Les addicionals
Entre les setmanes 24 i 30 es poden dur a terme ecografies 4D i 5D, que permeten veure imatges en tres dimensions i amb moviment a temps real i on es pot observar alguns gestos com xuclar-se el dit, treure la llengua o somriure. No formen part de les ecografies de seguiment anteriors metgesses, ni les han de substituir, però és una manera especial de crear un especial vincle entre els pares i el nadó, perquè ofereixen una imatge molt més real del nen. Se sol dur a terme en aquelles setmanes perquè és quan existeix una quantitat de líquid amniòtic suficient i el nadó no és encara massa gran i es mou més.