Ada Colau està de pega aquesta setmana. Als fiascos del tramvia per la Diagonal i la multiconsulta s’afegeix ara un nou embolic. La Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou (PAS-P9) presentarà entre abril i maig una demanda contra l’Ajuntament de Barcelona “per obligar-lo a rectificar aquesta decisió [la implantació de la superilla a l’esmentat barri], irregular des del punt de vista legal i també des del punt de vista democràtic”, segons diu la Plataforma en una nota.

Aquest dissabte, i cada diumenge fins al 27 de maig, la PAS recollirà signatures d’adhesió a la demanda, que pretén que el jutge declari la de nul·litat de totes les actuacions d’implantació de la superilla. A data març del 2017, l'Ajuntament havia invertit en l'operació 409.000 euros i tenia previst invertir-hi 1,2 milions més.

Situada entre els carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, la superilla és una prova pilot del projecte per reformar la trama urbana de Barcelona. Des dels primers dies ha suscitat queixes dels veïns. L’eliminació d’aparcaments, els canvis de recorregut dels autobusos i la restricció al trànsit han carregat de vehicles els carrers que tanquen la superilla i ha dificultat l’accés als comerços i tallers de la zona, diu la PAS.

“Després de 20 mesos des que es va implantar la superilla, l’Ajuntament segueix amb la seva posició de no negociar res, ni amb els veïns ni amb la resta de grups municipals, la qual cosa fa imprescindible el procediment judicial”, afegeix la nota.

Absència de participació

La PAS addueix l’absència de participació veïnal prèvia a la implantació, i menyspreu a la consulta organitzada pels veïns afectats després de la implantació. La consulta, organitzada per la PAS al maig del 2017, preguntava: “Està d’acord amb aquest projecte de superilla implantat al barri?”. El 87% dels votants van marcar el ‘no’.

La demanda també al·lega que “s’ha alterat la planificació urbanística vigent (el Pla 22@) sense complir els tràmits legals requerits per fer-ho”, com ara l’informe previ de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

Els veïns també es queixen de “l’afectació negativa per a la immensa majoria de residents, comerciants, empresaris i passavolants”. El desplaçament del trànsit i la seva concentració als carrers perimetrals i perifèrics de la superilla “provoca col·lapses en hores punta; incrementa la contaminació acústica i atmosfèrica”, segons la PAS, que no aporta xifres concretes de tot plegat, com tampoc de la “davallada en la seva facturació i beneficis” de “la majoria de comerços, empreses i negocis” del barri.

 

Consulta: 87% no

La Plataforma ja va demanar formalment a l'Ajuntament, al gener del 2017, que aturés el projecte i pactés una solució amb els veïns. La sol·licitud anava acompanyada de més de 4.000 signatures contra la superilla. També havia demanat, sense resultats, que l’Ajuntament organitzés la consulta del maig següent.

Les superilles són la cèl·lula bàsica de la trama urbana de la Barcelona que ve, segons el Pla de Mobilitat Urbana, aprovat per l’anterior consistori, presidit per Xavier Trias. Bàsicament, el pla endreça la ciutat en 503 superilles, que alliberaran de vehicles prop de set milions de metres quadrats, uns 700 camps de futbol.

Cada superilla aplega nou illes en una malla 3x3. Els carrers exteriors concentren els busos i el trànsit que travessa la ciutat, i els interiors el trànsit local, limitat a 10 km/h. Sobre la xarxa de carrers exteriors hauria de córrer el transport públic, la nova xarxa ortogonal de bus. L’objectiu del pla és guanyar espai per als vianants i reduir sorolls, contaminació i accidents.