Barcelona s'ha convertit en un dels principals pols d'atracció turística d'Europa en els darrers anys. Els carrers del centre de la ciutat s'han transformat en autèntics rius de turistes, una escena que es reprodueix també als llocs d'especial interès de la ciutat com la Sagrada Família i el Parc Güell. De fet, el nombre de visitants a Barcelona va triplicar els habitants de la ciutat el 2015, fins arribar als cinc milions i mig de turistes.

Tot plegat explica que hagi augmentat exponencialment l'oferta hotelera i d'apartaments turístics, alguns dels quals regularitzats i molts d'altres il·legals. Més enllà de la visió global de la ciutat, les dades constaten que hi ha zones especialment explotades turísticament. Així ho mostren els mapes i gràfics.

En els últims anys, l'Ajuntament de Barcelona ha identificat un creixement de la inversió en l’allotjament turístic, amb la proliferació d’hotels, albergs, hostals i habitatges d’ús turístic. Així ho constaten l'estudi estadístic anual de la ciutat del Gabinet Tècnic de Programació i l'informe elaborat pel Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2020, ambdós publicats el setembre del 2016.

L'executiu municipal, liderat per Ada Colau, ha volgut combatre aquest fenomen amb contundència i ho ha fet en dues direccions: els allotjament turístics i els hotels. El juliol del 2015, només tres mesos després que BComú assumís el govern, es va decidir deixar d'atorgar llicències d’allotjaments turístics; posteriorment l'alcaldessa ha aturat la construcció de diversos hotels, com el que estava plantejat davant de Drassanes, el de Hyatt a la Torre Agbar o el Four Seasons a la seu del Deutsche Bank. L'objectiu? Rebaixar un fenomen que des de l'Ajuntament relacionen amb la reducció de l'oferta i la conseqüent pujada dels preus del lloguer a Barcelona. És la creuada antihotelera.

6.275 habitatges turístics sense llicència

A Barcelona, amb dades de juliol de 2016 -el mes amb més demanda-, hi havia 15.881 ofertes d'habitatge turístic, de les quals 6.275 no tenien llicència. Dit d'una altra manera, 4 de cada 10 apartaments turístics de la ciutat no eren legals. La dada que facilita l'Ajuntament de Barcelona es fonamenta en dues xifres principals: el registre d'habitatges d'ús turístic oficial (HUTS), és a dir, els edificis legals i registrats per l'Ajuntament de Barcelona, i l'oferta de la plataforma Airbnb, que permet publicar i reservar diferents allotjaments, on un 77% de l'oferta no està reglamentada i que l'estudi pren com a referència per identificar l'oferta il·legal.

Fent un cop d'ulls a la situació de la ciutat i en termes generals -sobre el total de pisos, legals i il·legals-, s'observen grans diferències entre barris. D'una banda, els barris amb més oferta de pisos turístics va ser la Dreta de l'Eixample, amb 2.294 habitatges, seguit de la Vila de Gràcia (1.292) i Sagrada Família (1.160). Precisament, la Dreta de l'Eixample va ser la zona amb més proporció d'habitatges de lloguer destinats al turisme, un 27%, molt per sobre de la mitjana de la ciutat, situada vora el 5%. Així doncs, contra el que es podria pensar, el centre històric no encapçala l'oferta de lloguer turístic a la capital catalana.

Ben al contrari, hi ha barris on l'allau de l'habitatge destinat al turisme és pràcticament inexistent o nul. El Turó de la Peira, Can Peguera, La Trinitat Nova i Vallbona -tots situats al districte de Nou Barris- no tenien cap pis, legal o il·legal, destinat a aquesta finalitat. La falta d'oferta en aquesta zona s'explica per la distància amb el centre i els principals espais turístics barcelonins i, d'altra banda, per la manca de serveis i d'una bona connexió amb transport públic amb la resta de la ciutat.

 

Consulta el nombre d'Habitatges d'Ús Turístic (HUTS), és a dir, els pisos turístics legals segons els districtes en aquest mapa interactiu.

 

L'oferta il·legal colpeja el centre

Això sí, els pisos il·legals han proliferat especialment als barris cèntrics. Tres dels quatre barris del districte de Ciutat Vella se situen en el Top 10 de l'oferta no registrada: El Raval (710), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (676) i el Barri Gòtic (487). En termes absoluts, el Raval se situa al capdavant del rànquing juntament amb la Dreta de l'Eixample.

Si es comparen els habitatges amb llicència i els ofertats a Airbnb, les xifres al centre de la ciutat encara són més alarmants. Prenent els tres barris com a referència s'observa que els pisos no regularitzats pràcticament multipliquen per quatre l'oferta de pisos d'ús turístic legal.

 

L'oferta il·legal a Barcelona presenta una estructura semblant al de l'habitatge turístic registrat, encara que s'aprecien algunes diferències. Consulta el mapa per barris.

23 places d'hotel per habitant

En els darrers cinc anys, l'oferta hotelera també ha pujat de manera important, fet que ha motivat Colau a aturar diversos projectes per a construir nous hotels. Durant el mandat de Xavier Trias, el nombre d'establiments hotelers a Barcelona va augmentar un 29%: es va passar de 537 (2011) fins als 634 (2015).

Si s'estén la comparativa a 2010, s'observa que el nombre d'hotels ha crescut en tots els districtes excepte a les Corts i Sant Andreu. Gràcia és on han proliferat més hotels en els darrers cinc anys: l'oferta s'ha multiplicat pràcticament per dos (+85,7%). L'Eixample i Nou Barris, amb un 65,6% i un 33,3%, se situen per darrera també amb creixements importants. Ara bé, s'ha de mencionar que l'augment a Nou Barris s'explica perquè l'oferta ha augmentat de dos a tres establiments hotelers.

Per la seva banda, les places d'hotel ofertades van arribar a les 71.013, o dit d'una altra manera, 23 per cada barceloní. Si a més es té en compte la xifra d'habitatges de lloguer per a turisme, la ràtio arriba fins als 19. Les dades per districtes es poden observar en el següent mapa.

 

Les places hoteleres també presenten una distribució desigual. Aquestes són les dades, districte a districte.

El 71,8% dels hotels a l'Eixample i Ciutat Vella

De la mateixa manera que amb l'oferta de pisos turístics, la majoria d'hotels també es concentren en una zona geogràfica determinada. 270 hotels estan establerts a l'Eixample (40%) i a Ciutat Vella l'oferta arriba fins als 215 (31,8%). Per a fer-se una idea de l'abast de la concentració hotelera, la suma dels hotels dels vuit districtes restants no supera l'Eixample i Ciutat Vella: es queda en 190, ni un terç del total disponible a la capital catalana.