El districte de les Corts de Barcelona està dividit, formalment, per tres barris: la Maternitat i Sant Ramon per una banda, Pedralbes per una altra i finalment, el barri de les Corts pròpiament dit. Amb tot, el mateix barri de les Corts, malgrat que el seu nucli històric se situï als entorns de les places Comas i Concòrdia, arriba fins a l’avinguda Josep Tarradellas i la plaça de Francesc Macià, on connecta amb els districtes de Sarrià-sant Gervasi i l’Eixample. Precisament, en aquesta banda més propera a l’Eixample sobreviuen dos nuclis històrics que lluiten per la conservació del patrimoni històric i la mateixa essència dels veïnats, són la Colònia Castells i el Camp de la Creu.
Tots dos nuclis estan afectats per plans de reforma de l’Ajuntament de Barcelona que els veïns rebutgen. D’una banda, el projecte de parc al que havia estat la Colònia Castells i de l’altra, la previsió d’enderrocar tota una illa de cases al carrer Entença que significaria gairebé sentenciar a mort el poc que en queda del Camp de la Creu, a més d’una important pèrdua patrimonial. Tot i ser dos casos diferenciats, tots formen part dels mateixos projectes de renovació, i com a la Colònia Castells ja no queden veïns -només dues famílies pendents de desnonament-, molts dels quals van ser traslladats al Camp de la Creu, la plataforma Salvem el Camp de la Creu - Colònia Castells ha engegat accions conjuntes per preservar els dos nuclis històrics
De fet, el passat 14 d’abril aquesta plataforma va donar a conèixer un manifest on lamentaven que el Pla Urbanístic de la Colònia Castells suposaria “esborrar per sempre el llegat dels nostres avantpassats” mentre que a la part del Camp de la Creu es preveu que a l’estiu s’iniciïn les obres “per enderrocar alguns edificis històrics del barri que són molt significatius per mantenir viva la memòria col·lectiva que ens uneix”. Quins són, doncs, els plans del consistori per aquesta part de les Corts? Per respondre a aquesta pregunta, un grup de veïns implicats en la seva defensa: l’Adela, el Josep, la Nora i l’Adrià, acompanyen elNacional.cat en un passeig per aquests veïnats.
Colònia Castells, un parc “imposat”
Per qui no hi hagi estat mai, la Colònia Castells, delimitada pels carrers Entença, Montnegre, Equador i Taquígraf Serra, és un petit oasi enmig del brogit dels carrers que l’encerclen i una mostra del passat industrial de les Corts. Es tracta d’una illa ocupada fins ben bé el 2013 per cases obreres de les quals jo només en queden una desena de construccions agrupades al passatge de Piera. Originalment, eren els habitatges de la Fàbrica Castells, especialitzada en hules i xarols, avui del tot desapareguda i ubicada a l’illa de cases adjacent. En la darrera dècada s’han anat enderrocant la majoria de construccions i ubicat un parc provisional, que ara el consistori vol convertir en definitiu, a partir d’un projecte que compta amb l’oposició veïnal.
De fet, molts dels veïns del Camp de la Creu eren antics habitants de la Colònia Castells i fins i tot han col·laborat en l’exposició permanent situada en un dels laterals, on per mitjà de plafons amb explicacions i fotografies es rememora el passat del veïnat, un feu de l’anarquisme i la lluita obrera durant el franquisme, i per això mostren la seva disconformitat amb els plans de reurbanització del parc. Tot i que l’ajuntament va anunciar ara fa un any la previsió de convertir la zona en un parc de 9.602 m², que obriria la zona verda -actualment un atzucac amb una sola entrada al carrer de Taquígraf Serra-, el projecte es considera “imposat”.
Pels veïns esmentats, el projecte del consistori no ha comptat amb la participació activa dels veïns, ja que es van “desestimar totes les al·legacions”. El que no agrada, bàsicament, és el plantejament urbanístic del futur parc, on es destruirien “els últims vestigis de la colònia” com el traçat dels antics passatges, que encara es poden reconèixer en la pavimentació que s’ha conservat. De fet, la proposta de l’ajuntament és fer un traçat en espiral que comportaria la desaparició dels antics traçats, que es mantindrien només per via aèria, amb una pèrgola fotovoltaica que seguiria el recorregut dels antics carrers de la colònia.
“Mantenir la memòria històrica”
Per contra, els veïns demanen que el resultat final sigui “un parc per gaudir i que mantingui la memòria històrica” i per això reclamen “seure amb l’ajuntament per replantejar el projecte” a partir d’una proposta pròpia on es mantenen la majoria de traçats originals, de manera que es fa més fàcil rememorar l’antiga colònia obrera. Per això també plantegen redistribuir les diferents parts del parc -horts urbans, parc infantil, zona de cal·listènia i plaça polivalent- per dotar a tot el parc d’una “estructura flexible” que el converteixi no només en “un lloc de passejada, sinó també d’estada” i que a més, permeti recuperar les poques cases que queden dretes per a equipaments o usos veïnals.
En aquest sentit, el mateix manifest apunta que “el procés participatiu no s’ha vist traslladat al projecte definitiu del Parc de la Colònia Castells”, ja que la proposta del consistori “esborra completament la fisonomia de la colònia i no respecta els arbres històrics” i fa que les casetes conservades quedin “d’esquena al parc i amb usos encara indefinits o tan poc dignes com magatzems i wc” i per això reclamen “recuperar l’antic traçat dels passatges al llarg del parc”; “mantenir les casetes del passatge Piera”; "l'ampliació de l’entrada del carrer Montnegre”; “protegir els arbres centenaris” i, finalment i fora de l’àmbit de la colònia, “conservar tots aquells elements que es veuran afectats en les actuacions d’enderroc que afectarà el Camp de la Creu”.
El Camp de la Creu, una barriada a extingir?
Just al costat de la Colònia Castells hi ha la barriada del Camp de la Creu, circumscrita pels carrers Entença, Gelabert, Bordeus i la Travessera de les Corts i travessada per dos carrers, Morales i Montnegre, que a la intersecció formen la plaça del Carme, un petit espai que sobta trobar enmig del brogit de trànsit d’‘autovies’ com el mateix carrer Entença. Tot i que en aquest sector ja s’hi han fet moltes noves construccions -bona part d’elles destinades a reallotjar els antics habitants de la Colònia Castells-, encara manté un esperit de petit poble dins la gran Barcelona amb alguns punts emblemàtics.
Els plans de transformació de la zona preveuen l’afectació i enderroc de tots els immobles que donen al carrer Entença entre Gelabert i Montnegre, entre les quals l’emblemàtica ‘casa del boc’, l’edifici del carrer Montnegre, 46, que pren el nom d’un cap de boc que llueix a la façana, com a mostra de l’ofici de pellaires de la família que el va fer construir. És una edificació noble, amb detalls com els ferros forjats de les balconades o les decoracions de la façana, mostra fins i tot de la diferència antiga de classes socials entre la Colònia Castells -obrers- i el Camp de la Creu -comerciants-.
Els veïns defensen que es mantingui, almenys, la part frontal de l'edifici, i posen com a exemple la rehabilitació feta a la propera ‘casa del cavall’, finca del carrer Morales que tot i la seva rehabilitació ha mantingut un icònic cap de cavall a la façana. De fet, els veïns es resisteixen a que aquest trosset de Barcelona ancorat en el passat estigui a punt d’extingir-se i per això fan una crida a salvaguardar-lo. De moment, ja compten amb el suport d’una vintena d’entitats, tant de les Corts com d’altres punts de la ciutat, per defensar el patrimoni d’aquests dos nuclis històrics del districte.
