Després de reiterades protestes per repetides actuacions vandàliques en forma de pintades i grafitis en espais patrimonials de Barcelona, el govern municipal ha aprovat aquest dimecres, en l’última comissió del mandat, un nou contracte de neteja de pintades per al període 2024-2026 que inclourà, com a novetat, la neteja de pintades de mobiliari, d’elements d’infraestructura i d’elements patrimonials, uns àmbits d’actuació que, segons el mateix ajuntament ha admès, havien quedat exclosos dels anteriors contractes. La intenció, un cop iniciats els tràmits de la licitació, és que el nou contracte entri en funcionament un cop finalitzi l’actual a finals de gener de 2024.

El nou contracte compta amb un pressupost de licitació de 16 milions d’euros repartits en el període 2024-2026 i permetrà augmentar un 30% el nombre d’operaris fins a arribar a les 131 persones, amb previsió de subrogació del personal actual. El contracte permet també consolidar totes les aportacions tecnològiques per a la detecció i gestió de les pintades que es van posar en marxa amb el contracte vigent. Aquest servei neteja 300.345 metres quadrats amb més de 123.000 actuacions cada any, segons dades de 2022. El contracte s’emmarca en pla Cuidem Barcelona, de millora de la neteja i el manteniment de l’espai públic als 10 districtes de la ciutat.

Elements patrimonials 

La neteja de pintades en elements patrimonials comptarà amb un servei adaptat per a edificis protegits en compliment de la normativa vigent en aquest àmbit i dona resposta a una crítica reiterada pel mal estat de diversos espais històrics de la ciutat, la majoria situats al centre, que han estat víctimes reiterades d’aquest tipus de vandalisme. Cal recordar que alguns espais, com el Baluard de Migdia, havien arribat a un alt nivell de degradació, brutícia i vandalisme que havia portat al grup municipal de Junts per Catalunya a alçar la veu i demanar la dimissió del responsable municipal de Patrimoni, el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa, que a més és el regidor del districte de Ciutat Vella.

Després que el tinent d’alcaldia de cultura de l’època Trias, Jaume Siurana, lamentés en declaracions a elNacional.cat l’alt nivell de degradació del baluard, Junts per Catalunya va expressar un “greu estat de preocupació per l’estat del Baluard de Migdia”, una situació que responia a la “manca de protecció de patrimoni a la ciutat”. De fet, el portaveu de Junts, Jordi Martí Galbis, va lamentar “l’estat d’abandonament, la manca de promoció del patrimoni catalogat i les múltiples queixes, amb un govern que costa de creure que sigui tan insensible i incompetent a l’hora de preservar un entorn protegit” que, a més, té un valor simbòlic com a escenari dels fets del 1714.