Maria Lluïsa Bueno Carol és veïna de Gràcia de tota la vida i té 68 anys. Ahir va baixar al carrer en plena nit d'aldarulls al barri pel desallotjament del Banc Expropiat. El fotògraf d'El Nacional, Sergi Alcàzar, va captar el moment en què la dona, agafada al pal d'un senyal, s'encarava amb un agent antiavalots que li deia que marxés. La imatge es va tornar viral a les xarxes com a símbol de la nit de revolta.

Per què va decidir anar a la manifestació en una nit que es preveia tan complicada?

Vaig veure per la televisió els aldarulls de dilluns i vaig decidir anar a xafardejar l'endemà. Jo volia informar-me i saber qui ho començava. Molta gent dóna la culpa als okupes i jo no ho tinc clar. Crec que hi ha gent pagada per complicar-ho tot. No em lligava que els mateixos okupes arribéssin al punt de fer aquestes destrosses perquè s’estan tirant pedres al seu propi terrat. Em va recordar quan la meva mare em parlava de la “Quinta columna” durant la guerra, la gent pagada pels altres perquè creessin aldarulls.

Què va fer un cop al carrer?

Als que cridaven “assassins” a la policia, jo els deia “calleu home calleu, que estan esperant que digueu això! Llavors encara rebreu més! Sou policia secreta o què?”. Jo volia aclarir quines raons tenien i no vaig aconseguir trobar ningú amb qui pogués parlar seriosament d’això. En un moment, vaig veure uns quants encaputxats i els vaig preguntar per què anaven amb la cara tapada. Quan algú fa una cosa ben feta es va al descobert.

Com va ser el moment en què es va encarar amb la policia?

De cop van començar les corredisses i per això em vaig agafar al pal d'un senyal. Llavors, van venir els Mossos dient que marxéssim tots però jo vaig voler quedar-me allà per veure qui eren els que ho començaven tot. Més tard, em va venir aquest policia i em va tornar a dir que marxés.

Em va dir que em detindrien i li vaig dir que endavant, que tampoc no em podien posar cap càrrec per estar allà. Però no va tornar i m'hi vaig quedar una estona. Quan vaig veure que la cosa es tranquil·litzava allà, me’n vaig anar cap al Torrent de l’Olla, que és on estava més enredat.

No es va espantar en cap moment?

Jo havia baixat sola, que és quan m'atreveixo més, i no tenia por perquè ja n’he passat algunes d’aquestes. No sóc gaire diplomàtica i m’he de valdre per la meva manera de fer. De jove, estava ficada a CCOO i m’hauria agradat fer aquestes coses, però tenia obligacions i no vaig poder. Ara que el meu marit ha mort i la meva filla viu a fora, m'he fet d’Òmnium i em vull fer de l’ANC. M’agradaria ser activista, però tinc 68 anys i l’edat no m’acompanya.

En el cas dels enfrontaments a Gràcia, a qui li dóna la raó?

Ahir no vaig poder aconseguir veure qui començava, però crec que s'ha de buscar un punt entremig. Cadascú té les seves raons. Uns provoquen expressament i els altres, la policia, es passen. Crec que hi ha d’haver policia per anar contra els delinqüents, però no contra el poble. Jo intento veure la realitat. No m’agrada anar 100% a favor d’uns ni dels altres. El que és blanc, blanc, i el que és negre, negre. S’ha de saber distingir i lluitar.

Què en pensa de la tasca que es feia des del Banc Expropiat?

Jo no hi he vist mai cap problema. No molestaven, feien cursos i altres coses. Quan va morir el meu marit, vaig portar la roba aquí. D'altra banda, entenc que l’amo vulgui cobrar, però Trias també va fer els seus negocis pagant als propietaris del banc.

Al final, tot ho hem de pagar de la nostra butxaca i, per això, crec que l’Ajuntament els hauria de buscar un altre lloc. Un espai on puguin funcionar i dur a terme aquestes activitats, com altres centres cívics de Gràcia, sense que els puguin desallotjar. 

Li han arribat reaccions després que la fotografia es tornés viral?

El meu germà ha vist la foto i m’ha clavat una bona bronca. “Aquesta nit no surtis!”, em deia. [Riu] El meu nebot ho ha vist, m’ha enviat la foto i  jo li he enviat a la meva filla també. La veritat és que no m’imaginava gens això, m’ha agafat molt de sorpresa. Al matí, a la ràdio, he sentit gent que deia que jo no tenia sentit comú per quedar-me allà al mig. Però potser els que no tenen sentit comú són els altres i no pas jo.

Avui tornarà al carrer?

Avui no hi podré anar perquè tinc una entrada per anar al teatre Poliorama a veure El Florido Pensil sobre el patriarcat durant el franquisme. Demà no ho sé. Ja en parlarem, potser sí.