El partit d’ultradreta Vox intenta convertir la seva reduïda presència al ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona, tot just dos regidors, per portar a la Casa Gran la seva habitual ofensiva espanyolista, que aquest divendres ha pres forma en la defensa del supremacisme de la llengua castellana, l’única que imposa l’Estat espanyol per via de la Constitució. Ho ha fet a través de dues preguntes al govern municipal, amb dos intents de soscavar la presència i el foment de l’ús de la llengua catalana per part de l’Ajuntament. Dos atacs a la llengua catalana que s’han resolt, com era previsible, amb un doble fracàs.
El primer embat ha estat protagonitzat pel regidor Liberto Senderos, que ha demanat que l’Ajuntament de Barcelona suspengués les subvencions que l’Ajuntament atorga a Plataforma per la Llengua, entitat que destaca per la seva feina en denunciar les discriminacions lingüístiques que viuen diàriament els catalanoparlants. En un abrandat i a vegades insultant parlament, el regidor d’ultradreta ha acusat Plataforma per la Llengua “d’espiar nens” i practicar “l’assetjament lingüístic” i ha reclamat que no es renovin les subvencions a aquesta entitat. Al seu torn, la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay ha optat per un breu “votarem en contra” per rebutjar la proposta.
Repetint el discurs habitual de la dreta mediàtica, Senderos ha assegurat que Plataforma per la Llengua “no fomenta el català, pretén imposar-lo” per afegir, que “després ens sorprenem que falten metges, perquè interessa abans que el metge parli català que que sigui el millor metge”, a més d’afegir que l’Ajuntament “dona preferència al català, al tagàlog, l’àrab i l’urdu mentre el castellà queda en segon terme”.
El cas del clarinetista que ha suspès l'examen
El segon embat l’ha protagonitzat el president del grup municipal, Gonzalo de Oro, que ha demanat a l’alcalde Collboni que readmetés els treballadors municipals interins que no han superat les últimes proves d’accés i, per tant, no poden accedir a una plaça fixa. De fet, el que Gonzalo de Oro pretenia era que aquelles persones que no han superat, entre tota una bateria de requisits, l’examen de català, fossin readmeses malgrat no haver superat la convocatòria. “Trenta-nou persones es queden al carrer per no tenir el C1 de català”, ha apuntat De Oro, que ha esmentat el cas d’un clarinetista que la dreta mediàtica ha volgut convertir en víctima per amagar la seva incapacitat per superar els requisits demanats. El mateix polític ultra ha fet seu el mantra que “el català ha de ser un plus, no una exigència”, evitant recordar que el castellà s’imposa a tots els espanyols.
En la seva resposta, l’alcalde Collboni ha defensat que l’Ajuntament de Barcelona “compleix les lleis” i que s’ha fet un concurs de mèrits per regularitzar la situació d’interinitat de més de 1600 treballadors, amb tota una sèrie de requisits com “el coneixement del català i el del castellà pels nascuts fora d’Espanya”, per reblar que l’Ajuntament “no acomiada, aplica les normes vigents”. L’espectacle espanyolista ha acabat, doncs, com era previsible, amb un nou fracàs del supremacisme lingüístic en favor del castellà que defensa Vox.