L'Ajuntament de Barcelona acreditarà el procés d'arrelament dels immigrants en situació irregular que faci un any que són a Espanya i sis mesos a la ciutat amb un document de veïnatge perquè si són detinguts el jutge no decreti el seu ingrés al CIE per ser expulsats.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat una mesura de govern per garantir a les persones immigrades l'accés universal als serveis municipals, afavorir la regularització dels que resideixen a la ciutat i evitar la irregularitat sobrevinguda que pot abocar-los a l'expulsió.

El tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha assenyalat aquest document de veïnatge com la "mesura estrella" i ha posat èmfasi en el valor que tindrà com a prova documental per al jutge a l'hora de valorar l'ingrés cautelar al CIE, ja que amb ell és una institució la que garanteix que la persona està arrelada i no existeix risc de fugida.

Jaume Asens ha explicat avui que amb aquesta mesura Barcelona vol "evitar l'amenaça latent de les expulsions, acreditant les persones que viuen aquí com a veïns de la ciutat, i que siguin tractats com a ciutadans".

Asens ha enquadrat el document de veïnatge, que es preveu començar a facilitar al setembre, en el marc de la lluita per tancar els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i ha manifestat la seva confiança en el fet que es repliqui en d'altres ciutats.

Per obtenir el document, els interessats hauran de demanar-ho en una Oficina d'Atenció al Ciutadà i després acudir al Servei d'Atenció d'Immigrants, Emigració i Refugi (SAIER), que els entrevistarà per elaborar l'informe personalitzat de la seva situació.

Carnet de ciutat

Una mesura semblant ja havia estat proposada per la CUP a l'Ajuntament l'any 2015. En aquell moment, es demanava agilitzar l'empadronament sense demanar domicili fix i es proposava la creació d'un "carnet de ciutat", que reconegui "tots els empadronats com a veïns de la ciutat al marge de la cadena de dificultats per aconseguir la nacionalitat".

Aquella proposta estava enfocada al col·lectiu de venedors ambulants i el seu objectiu era donar als seus titulars "el mateix que comporta l'estatus de refugiat", com per exemple l'assistència sanitària, però a més servir per "facilitar la convivència i evitar la discriminació i el racisme". 

580.000 euros de pressupost

En la presentació de la mesura de govern per afavorir la regularització als immigrants que resideixen a la ciutat ha assistit també la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López; que ha subratllat la voluntat del govern municipal de promoure modificacions legislatives en matèria d'immigració.

"La falta de via per a una emigració legal és la causa principal de morts al Mediterrani", ha assegurat la comissionada, que ha subratllat que a Barcelona "la pràctica històrica ha estat facilitar al màxim l'empadronament" i l'acollida des d'un primer moment per pal·liar els impactes socials, econòmics i de cohesió social de la immigració irregular.

Per desenvolupar tots els objectius de la mesura, l'Ajuntament de Barcelona té un pressupost de 240.000 euros per al 2017 i ha previst que el 2018 en dedicarà 340.000, segons ha explicat el director de Serveis d'Atenció i Acollida a Immigrants, Ramon Sanahuja.