"Carles Puigdemont tindrà problemes per caminar per Catalunya perquè es trobarà una ciutadania molt emprenyada perquè el partit de Junts ha tombat dos decrets que han deixat milions de persones desemparades, amenaçades de desnonament, amb contractes de lloguer que acabaven i no seran prorrogats", ha afirmat.

Això sí, Colau ha assegurat que celebra que Puigdemont pugui tornar a Catalunya per posar fi a "l'excepcionalitat jurídica", però ha advertit que el retorn de l'expresident comportarà conseqüències polítiques. "Tindrà problemes perquè haurà de respondre", ha insistit. Segons l'exalcaldessa, "la meitat de Junts estaven a favor d'aprovar aquests dos decrets i no ho entenen". Les declaracions s'han produït el mateix dia que el Constitucional ha d'avalar definitivament l'amnistia a tots els líders del procés independentista, fet que obriria la porta al retorn del president Puigdemont un cop el Suprem apliqui la llei. 

Les declaracions també arriben després que Junts decidís votar en contra dels dos decrets d'habitatge impulsats pel govern de Pedro Sánchez al Congrés. El primer text, de caràcter més ampli, incloïa mesures com l'intent de limitar les compres d'habitatge per part dels fons voltor i l'allargament de determinades mesures de protecció davant dels desnonaments. Des de Junts, però, es considerava que aquest decret no prohibia la compra per part dels fons voltor i desprotegia els petits propietaris d'habitatges. El PNB va anunciar que donaria suport a aquest primer decret, però va rebutjar el segon, que preveia una pròrroga automàtica dels contractes de lloguer.

Les paraules de Colau han provocat ràpidament reaccions dins de Junts. La candidata de la formació a l'alcaldia de Girona, Gemma Geis, ha respost amb un contundent "vergonya". També s'hi ha pronunciat l'alcaldessa de la Garriga i presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, que ha carregat contra l'exalcaldessa de Barcelona: "La perversió d'aquest personatge no coneix límits".

🗣️ "Carles Puigdemont tindrà problemes per caminar per Catalunya" ☕ @AdaColau diu que el líder de Junts "haurà de respondre" al 'no' als decrets d'habitatge 📲 https://t.co/evDRSEW1bm https://t.co/IyKH7lUI3b

— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) October 6, 2026

Colau admet que li han proposat liderar el Front Ampli

Més enllà de Puigdemont, Colau ha confirmat que li han proposat liderar el Front Ampli amb què diverses formacions de l'esquerra alternativa volen concórrer a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. L'exalcaldessa, però, no ha aclarit si està disposada a assumir aquesta responsabilitat i ha insistit que la qüestió "no va de noms". "Els partits tenen els seus òrgans, van fent els seus passos i van fent propostes de noms. Ja havia dit que m'ho havien proposat en dies anteriors, com ho han proposat a altres persones també, però el tema no va de noms. Han de ser molts noms, en tot cas, no només un", ha explicat.

Colau ha defensat que cal construir un Front Ampli i ha considerat que "no s'entendria" que no hi hagués un acord entre les diferents forces situades en aquest espai. Segons ha argumentat, les formacions comparteixen un programa en qüestions com la defensa del dret a l'habitatge, la lluita contra l'especulació i el fre a l'extrema dreta. Preguntada directament sobre si ella està disposada a encapçalar aquesta candidatura, l'exlíder dels Comuns ha evitat confirmar-ho i ha remarcat que les persones a qui es proposa han d'estar "al servei de crear consensos". En aquest sentit, ha defensat que qualsevol dels noms que apareguin s'ha de posar a disposició de les formacions polítiques per construir un projecte "el més coral i ampli possible".

Colau vol Rufián al Front Ampli

L'exalcaldessa també s'ha referit al paper del republicà Gabriel Rufián en aquesta possible candidatura. Colau ha recordat que el diputat d'ERC va generar "molta expectativa" quan va defensar la necessitat d'un Front Ampli, però que posteriorment la direcció republicana va descartar aquesta possibilitat. "Gabriel Rufián va generar molta expectativa perquè va defensar el Front Ampli, però després ERC va dir que ho descartava. Ara sembla que s'ho està pensant. Tant de bo Gabriel Rufián estigui en aquest Front Ampli", ha afirmat.

Colau ha defensat que la candidatura hauria d'incloure també Podemos, així com altres forces de l'esquerra sobiranista i alternativa com Compromís, Més o la CHA. "Tot el món ha de fer un pas endavant" i concórrer conjuntament, ha reclamat. Sobre la proposta de Podemos de celebrar unes primàries obertes per elegir els candidats, Colau ha assenyalat que és una qüestió que han d'acordar les diferents formacions. Ha admès que el calendari és molt ajustat perquè les eleccions són el 29 de novembre, però no ha descartat aquesta possibilitat. "Queda molt poc temps i en pocs dies no és una cosa fàcil d'organitzar, però és un dels possibles instruments. En tot cas, és una cosa que s'ha d'acordar entre les formacions", ha conclòs.

Colau ha admès que articular aquest espai pot comportar dificultats, però ha defensat que les diferències entre les formacions són secundàries davant objectius compartits. Ha situat entre les prioritats el dret a l'habitatge i frenar l'extrema dreta, i ha reclamat que les persones i els partits progressistes es posin al servei d'aquests objectius.

Contra els personalismes

L'exalcaldessa ha insistit que la construcció d'aquesta candidatura no ha de girar al voltant de noms concrets i ha apostat per reunir el màxim nombre possible de persones i formacions. "Hem de ser-hi totes. Com més, millor", ha defensat. També s'ha mostrat favorable a la participació de Gabriel Rufián si ERC no li ho impedeix, així com de Compromís, MES, la CHA i les formacions que formen part de la coalició del Govern.

Colau ha advertit que els personalismes han perjudicat anteriorment les candidatures d'esquerres. Segons ha explicat, quan tot el protagonisme recau en una cara coneguda, els grups de pressió econòmics i adversaris com l'extrema dreta concentren els seus recursos contra aquella candidatura. Per això, ha defensat una proposta amb diverses cares i ha afirmat que hi serà "com una més, allà on sigui més útil".

Crida a accelerar els acords

Colau ha considerat especialment importants els pròxims dies, després de la convocatòria electoral anunciada aquest dilluns per Pedro Sánchez i amb un termini de deu dies perquè les formacions es registrin. Davant aquest calendari, ha demanat "accelerar" les converses i arribar a acords, preferentment amb reunions discretes i a porta tancada, basades en el respecte i en el reconeixement de l'espai de cada formació.

L'exalcaldessa també ha reclamat generositat i valentia per evitar que es repeteixin les disputes del passat. En aquest sentit, ha qualificat els vetos creuats entre partits com una "manca de respecte a la ciutadania" i ha estat taxativa amb qui vulgui portar aquest tipus d'exigències a una negociació: "Que es quedi a casa".

Aznar també ha aprofitat per comentar la convocatòria d'una vaga general, notícia que ha transcendit aquesta tarda, i s'ha preguntat "una vaga general contra qui? Contra l'oposició. És el que faltava per veure a Espanya". "Això és una cosa que... que és de broma", ha afegit. "Es fa per perjudicar els que ho necessiten més. Per què qui tingui una propietat l'ha de posar de lloguer?, per què? Jo sentia ahir una de les líders radicals dir que calia acabar amb l'especulació. I com s'acaba? És absurd. Afavoriu el sòl. Feu habitatges socials".

Puja al carro de la tupinada

L'expresident ha assegurat que tant Sánchez com els seus socis volen que aquestes eleccions tinguin pràcticament un caràcter “constituent” i ha pujat al carro de la teoria de la tupinada afirmant que hi pot haver una "alteració del cens electoral que serveixi per buscar determinats avantatges" per part del PSOE. "Qui ho va fer a casa seva, al seu partit, és capaç de fer-ho a casa de tots", ha dit. "Estem davant d'unes eleccions absolutament determinants, històriques i transcendentals", segons Aznar, que s'ha referit a uns aliats de Sánchez que "qüestionen la unitat d'Espanya i la pretenen transformar-la en plurinacionalitat" i que "actuen contra la Constitució".  "Qui pretén canviar els sistemes constitucionals, desconstruint la nostra Constitució, està cridant a un període constituent, i tot això deriva evidentment a l'enderrocament del principal element, suport i cúpula de la Constitució, que és la Corona", ha indicat. "Això és el que ha de saber el ciutadà espanyol, ha de saber que votarà sobre això", segons ha manifestat Aznar.

Rufián continua defensant que "la millor opció és la de la confluència província per província", en la línia de la seva proposta d'articular un front ampli de les esquerres davant l'auge de l'extrema dreta. En aquests moments "està escoltant tothom perquè tothom l'està trucant", segons les mateixes fonts. Aquesta aposta s'ha distanciat de la posició expressada reiteradament per la direcció d'ERC, que s'ha desmarcat de la possibilitat de constituir un front unitari amb altres forces de l'esquerra estatal.

ERC activa el mecanisme per escollir els candidats

La relació entre Rufián i la cúpula republicana s'ha refredat en els últims temps, tot i que la direcció ha continuat situant-lo públicament com una opció per repetir. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va afirmar al juliol que apostava "sense dubte" per Rufián com a candidat a les pròximes eleccions generals. Aquest dilluns, la secretària general, Elisenda Alamany, també l'ha definit com el "millor candidat", però ha remarcat que el partit ha de posar en marxa el procés intern per escollir el cap de llista.

L'Executiva Nacional d'ERC ja ha activat aquest procediment després de la convocatòria electoral del 29 de novembre. Les persones que vulguin encapçalar la candidatura al Congrés podran optar-hi recollint avals equivalents al 5% del conjunt de la militància entre el 6 i l'11 d'octubre. També podran ser candidates si obtenen l'aval d'un terç dels membres de l'Executiva Nacional o d'una quarta part dels integrants del Consell Nacional.

Primàries el 17 d'octubre si hi ha més d'un aspirant

Si només es presenta una persona per encapçalar la candidatura, quedarà escollida automàticament. En canvi, si hi ha més d'una candidatura, ERC obrirà un procés de primàries que culminarà amb una jornada electoral el 17 d'octubre. Paral·lelament, els congressos territorials i les assemblees sectorials definiran altres noms per a les llistes, a les quals també s'incorporaran candidats procedents del Jovent Republicà i propostes de l'Executiva Nacional. El 20 d'octubre, la direcció confeccionarà la llista definitiva, que haurà de rebre posteriorment l'aval del Consell Nacional.

Per supervisar tot el procés, ERC ha constituït una Comissió Organitzadora integrada per Oriol Lòpez, Norma Pujol, Pau Morales, Eva Baró, Kènia Domènech i Susanna Miquel. L'òrgan haurà de vetllar pel desenvolupament dels diferents processos interns que desembocaran en la confecció de les candidatures republicanes a les diferents demarcacions per a les eleccions al Congrés i al Senat.

En una roda de premsa posterior a la reunió dels partits del soci minoritari del govern espanyol, el ministre de Cultura i dirigent dels Comuns ha assenyalat que si Podemos "vol fer alguna proposta", té una "cadira disponible" per fer les que consideri oportunes. "El que nosaltres no farem, perquè la gent vol que armem una candidatura tan forta com sigui possible, és fer un debat a través dels mitjans de comunicació; qui vulgui venir a seure a la cadira a fer una proposta com totes les altres forces polítiques aquí estem per debatre", ha remarcat. Però la intenció de Podemos és que el pes de cada formació en una hipotètica llista unitària es dirimeixi en un procés de primàries, en lloc d'obrir-se a una negociació entre partits per pactar els llocs. Cal recordar que Yolanda Díaz va intentar matar políticament Montero en la campanya electoral de les anteriors eleccions, amb la intenció de decapitar el cap més visible de Podemos i enterrar així la formació morada. 

Urtasun ha afirmat que aspiren a conformar una candidatura àmplia d'esquerres de debò on "no sobra ningú" i que aspira a liderar l'esquerra alternativa, ja que es consideren "imprescindibles" per revalidar el govern espanyol de coalició. Preguntat per Gabriel Rufián, també ha indicat que trobaran marcs de col·laboració amb l'esquerra sobiranista, però ha insistit que estan focalitzats a desplegar la candidatura Frente Amplio com a opció estatal.

Els partits de la coalició continuen sense designar candidat per a les eleccions generals del 29 de novembre. Els ministres Mónica García i Ernest Urtasun s'han mostrat disposats a fer un pas endavant si els seus companys els ho demanen. "Sé que és una frase feta, però estaré on l'espai polític em demani", ha dit en roda de premsa la ministra de Sanitat, Mónica García. I Urtasun ha respost en el mateix sentit quan se li ha preguntat si es veu encapçalant la llista per la demarcació de Barcelona.

L'anunci de la CUP arriba el mateix dia que Sánchez ha comunicat l'avançament de les eleccions després del revés patit al Congrés amb els dos decrets d'habitatge, tombats amb els vots de Junts, PP i Vox. El president espanyol ha defensat que necessita "renovar i ampliar el suport de la gent" i ha reclamat una "majoria progressista molt més àmplia" per continuar governant. En plena precampanya del 29-N, la CUP ha aprofitat l'anunci per marcar perfil propi en un dels principals problemes que previsiblement centraran la campanya: l'habitatge. Els anticapitalistes han defensat que la crisi residencial no es resoldrà des de Madrid i han carregat tant contra els decrets impulsats pel PSOE com contra el paper de Junts al Congrés.

"Ni Junts ni PSOE solucionaran la crisi de l'habitatge"

"Ni els vots de Junts al Congrés ni els decrets del PSOE són la solució definitiva a la crisi de l'habitatge", ha afirmat Moreno. La formació reclama que Catalunya disposi de les eines i competències necessàries per regular els lloguers, intervenir sobre el sòl, limitar l'especulació i garantir el dret a l'habitatge. La CUP reivindica, en aquest sentit, la proposta aprovada la setmana passada al Parlament per reclamar al govern espanyol el traspàs integral de les competències en matèria d'habitatge. La iniciativa va tirar endavant amb els únics vots en contra del PP i Vox.

"Volem fer política d'habitatge aquí, al nostre país. Volem tenir les eines per regular els lloguers, per intervenir sobre el sòl, per limitar l'especulació i per garantir que tenir un sostre no sigui un privilegi, sinó un dret", ha defensat Moreno. L'habitatge serà previsiblement un dels grans eixos de les eleccions del 29-N. Sánchez ha intentat situar les polítiques socials i la resposta a la crisi residencial al centre del seu discurs d'avançament electoral, però els seus rivals podran recordar que el PSOE fa vuit anys que està al govern espanyol i que la crisi de l'habitatge s'ha agreujat durant aquest període.

El president espanyol ja ha intentat anticipar-se a aquestes crítiques i ha acusat el PP d'utilitzar el seu poder autonòmic i municipal per "boicotejar polítiques bones", entre les quals ha situat la llei d'habitatge aprovada durant l'anterior legislatura.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, també ha reaccionat a l'anunci de Sánchez assegurant que els republicans estan preparats per afrontar les eleccions. "Preparats per defensar Catalunya i trencar-nos la cara per millorar la vida de la gent", ha escrit en una publicació a X. En paral·lel, Alamany ha reivindicat ERC com l'única formació que, segons ella, ha prioritzat durant els darrers tres anys la defensa de Catalunya per damunt dels interessos de partit. "Només hi ha un partit que aquests tres anys ha pensat a defensar Catalunya i el que és millor per als catalans", ha afirmat, abans d'assegurar que els republicans s'hi deixaran "la pell". "Pensem que Rufián és el millor candidat", ha afirmat Alamany en roda de premsa. La dirigent republicana ha explicat que aquest dilluns s'obre el procés intern per configurar les candidatures i que el partit preveu tenir el candidat i la llista el pròxim 17 d'octubre. "Fa temps que ens preparem per al cicle electoral. Ja tenim aprovats els reglaments", ha assenyalat.

Les paraules d'Alamany arriben en un moment en què el futur de Rufián com a cap de llista d'ERC al Congrés encara no està tancat. Fonts del seu entorn han assegurat aquest dilluns que el republicà "reflexiona i escolta" i que abans de decidir el seu paper en les eleccions vol escoltar "tothom". També han reiterat la seva aposta per implicar les esquerres sobiranistes en un front comú amb les esquerres espanyoles. Alamany, però, ha situat Rufián com l'aposta del partit per a la cita electoral. Alhora, ha recordat que Oriol Junqueras vol ser el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, separant així les dues curses electorals que afronta la formació.

Dures crítiques a Junts

Més enllà de la configuració de la candidatura, Alamany ha aprofitat l'anunci de Sánchez per carregar durament contra Junts. La secretària general republicana ha acusat la formació de Carles Puigdemont d'haver-se passat "tres anys torpedinant la legislatura" i "qualsevol avenç per a la classe treballadora i mitjana". Segons Alamany, aquesta actitud ha impedit tirar endavant projectes que haurien millorat la vida dels catalans. Entre els principals exemples, ha situat els 4.700 milions d'euros anuals que, segons ERC, havien d'arribar a Catalunya en el marc dels acords assolits amb el govern espanyol.

"Pel camí han quedat molts projectes que millorarien la vida dels catalans, com els 4.700 milions d'euros anuals que havien d'arribar a Catalunya", ha lamentat. La dirigent republicana ha anat més enllà i ha acusat directament Junts de perjudicar els interessos de les classes populars. "Junts ha dinamitat qualsevol interès de la classe mitjana i treballadora catalana i només defensen els interessos d'uns pocs a Catalunya", ha afirmat. ERC afronta així la campanya amb la voluntat de presentar-se com una força que defensa els interessos catalans a Madrid. "Catalunya necessita tota la força per defensar-se, resistir i només una ERC forta és la garantia que es defensarà Catalunya", ha sostingut Alamany. I ha conclòs: "El 29N només hi haurà una papereta amb la qual puguis defensar Catalunya i aquesta és la d'ERC".

Alamany acusa Illa de defensar el PSOE

La secretària general republicana també ha adreçat les seves crítiques contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui ha qüestionat per la seva actuació davant dels interessos de Catalunya en les negociacions amb el govern espanyol. "El president Illa dirà que és ell qui millor defensa Catalunya, però no el veig gens preocupat per haver perdut 4.700 milions d'euros, sinó que està preocupat per defensar els interessos del PSOE", ha afirmat. Alamany ha reivindicat ERC com una "esquerra nacional" que defensa Catalunya "des de la proximitat" i ha assegurat que els republicans han aportat a la política catalana "l'ambició nacional que li faltava al Govern de la Generalitat".

Aquest dilluns, fonts del seu entorn asseguren que el cap de files republicanes a Madrid escoltarà "tothom" abans de "decidir" el seu "paper" a les eleccions generals de novembre. "Ell no ha deixat mai una batalla sense lluitar, però les condicions amb les quals es va a aquesta batalla són més importants que mai", afirmen fonts properes. De moment, traslladen, Rufián "reflexiona i escolta". També expliquen que, tal com ell va manifestar divendres després que Junts per Catalunya, PP i Vox tombessin al Congrés dels Diputats els dos decrets d'habitatge, no ha estat una bona idea anticipar les eleccions generals. 

"Encara que previsible, l'anunci és precipitat i irresponsable perquè la suma no dona", afirmen aquestes fonts. Finalment, asseguren que Rufián continua pensant que la millor manera d'entomar aquests nous comicis és que "les esquerres sobiranistes s'involucrin" i "liderar aquest moment juntament amb les espanyoles en un acte de generositat i col·laboració a l'altura del moment i amenaça que es viu". 

Frente Amplio

Minuts després de l'anunci de noves eleccions, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha publicat un missatge a les xarxes en el qual ha ressaltat que l’esquerra "tornarà a guanyar" i "aquesta vegada amb més força". "Per limitar els lloguers, per reduir la jornada laboral, per continuar apujant el salari mínim interprofessional, som-hi amb alegria i esperança", ha manifestat poc abans d’una reunió de Sumar, Comuns, Más Madrid i Izquierda Unida per preparar-se de cara al nou escenari electoral.

Els quatre partits que impulsen la reedició d'una coalició a l'esquerra del PSOE (Sumar, Más Madrid, Izquierda Unida i Comuns) i que de moment ha estat batejada com a Frente Amplio, presentaran el projecte polític i el candidat a les generals el 17 d'octubre. Això els dona tretze dies per trobar un cap de llista i afegir-hi forces com Compromís, la Chunta Aragonesista o Podemos.

Pel que fa als noms, el ministre sumarita Pablo Bustinduy ha guanyat pes després del seu discurs en defensa dels decrets d'habitatge, però ell mateix s'ha autodescartat. Ernest Urtasun no reuneix consens: dins dels Comuns hi ha qui el rebutja i Pablo Iglesias ja va dir que Podemos no donaria suport a aquest candidat. Alguns sectors de Sumar aposten per la també ministra Mónica García, però ella ja és la candidata de Más Madrid a les autonòmiques. També sona el nom d'Ada Colau, que està oberta a liderar l'espai, però demana "un front realment ampli". Irene Montero, per la seva banda, vol ser la cap de llista de Podemos, però està oberta a disputar el lideratge de l'espai en unes primàries.

Nogueras ha acusat Sánchez d'haver utilitzat "el dolor i el patiment en un tema que preocupa la ciutadania" —en referència a la crisi de l'habitatge— amb "interessos electorals". La dirigent de Junts considera que l'avançament electoral respon a la voluntat del president espanyol de tapar la seva situació de debilitat parlamentària, com també altres problemes que afecten el seu executiu. "Ho ha fet per tapar la seva incapacitat de governar perquè no té majoria, per tapar el seu fracàs en les polítiques migratòries i per tapar els casos de corrupció que l'envolten", ha assegurat. Per a Nogueras, aquests tres elements ja eren motius suficients perquè Sánchez hagués convocat les eleccions abans. "Aquests tres motius són suficients per haver convocat eleccions molt abans, tal com Junts per Catalunya li demanàvem", ha afirmat.

"Ara decidiran els catalans"

La portaveu de Junts ha situat Catalunya en el centre del seu missatge davant les eleccions del 29 de novembre. "Ara ja no decidirà Pedro Sánchez i els seus socis, sinó que decidiran els catalans quin país i model de societat volem", ha defensat. En aquest sentit, Nogueras ha contraposat dos models. D'una banda, ha qüestionat el que considera un model que "ens arrossega a l'empobriment", que "ens ofega a impostos" i que no dona prou recursos, segons ha denunciat, "a les nostres escoles, hospitals, joves, gent gran o autònoms".

De l'altra, ha reivindicat la necessitat de "trencar definitivament amb tot això" i treballar per "la Catalunya que prospera", una Catalunya que, segons ha dit, faci "tot allò que històricament ha fet per ser cada dia millor i més forta". El missatge de Nogueras situa així les eleccions generals com una oportunitat perquè els catalans decideixin entre aquests dos models, en un discurs en què Junts reivindica novament la seva aposta per situar els interessos de Catalunya al marge de la confrontació entre els grans blocs espanyols.

Junts reivindica una tercera via davant les "dues Espanyes"

Nogueras també ha reivindicat el posicionament de Junts davant dels extrems polítics. "Davant d'aquestes eleccions, som els únics que ens hem plantat davant dels radicalismes dels dos extrems", ha assegurat. La portaveu de Junts ha carregat contra "la confrontació de les dues Espanyes", que considera que ha arrossegat altres formacions, i ha defensat que el seu partit mantindrà una posició pròpia. "Davant la confrontació de les dues Espanyes, cap a la qual els altres s'han deixat arrossegar, nosaltres sempre escollirem Catalunya i els catalans", ha afirmat.

Les declaracions de Nogueras arriben després que Sánchez hagi anunciat l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre, després que el Congrés rebutgés els dos decrets d'habitatge del govern espanyol amb els vots contraris de Junts, PP i Vox. El president espanyol ha defensat que necessita "renovar i ampliar el suport de la gent" per poder continuar governant i ha apel·lat a una majoria progressista més àmplia. Sánchez també ha carregat contra els seus rivals de la dreta i ha advertit del risc d'una eventual coalició entre PP i Vox.

Junts engega la maquinària electoral amb la incògnita del candidat

Hores després de l'anunci de Sánchez, Junts ja ha començat a activar la maquinària per preparar les eleccions del 29 de novembre. El Consell Nacional de Junts, presidit per la diputada al Congrés Pilar Calvo, es reunirà aquest dimarts al vespre per validar el reglament que ha de servir per preparar les llistes dels comicis generals. Tal com marca la normativa interna de Junts, és la presidència del Consell Nacional l'encarregada de convocar aquesta trobada, que se celebrarà telemàticament. D'aquesta manera, la formació de Carles Puigdemont posa en marxa el procés per confeccionar les candidatures només hores després que el president del govern espanyol hagi anunciat la convocatòria electoral.

L'activació del procés de confecció de les llistes encara no resol, però, una de les incògnites: si Míriam Nogueras tornarà a encapçalar la candidatura de Junts al Congrés. La portaveu del partit a la cambra baixa no ha aclarit aquesta qüestió en el vídeo distribuït als mitjans. Nogueras ha encapçalat la candidatura de Junts per Barcelona en les darreres eleccions generals i ha estat una de les principals interlocutores de la formació amb el govern espanyol durant la legislatura. De moment, però, la reacció a l'anunci electoral no concreta si repetirà com a candidata.

La presidenta madrilenya s'ha referit de manera particular al cas de la Comunitat de Madrid, que en aquests comicis calcula que tindrà entre cinc i set escons més en joc, tres dels quals a causa de l'impacte de la regularització de migrants; i ha insistit a acusar el PSOE d'intentar manipular el cens a través de la llei de nets, per la qual cosa ha expressat la confiança que aquesta llei la mantingui congelada el Tribunal Suprem.

Llei de nets

"Evidentment, no es ficarà la mà a una urna", ha assegurat Ayuso, que ha argumentat que amb la llei de nets, si l'elector no escull a quina circumscripció es vol apuntar, el govern pot assignar-la "a dit" i inscriure'ls a circumscripcions en què li falten un grapat de vots per aconseguir l'escó. En aquest sentit, ha explicat que en la memòria del recompte de vot dels darrers comicis, a l'esquerra li faltaven 30 vots a Lleó per aconseguir un escó més o que el PSOE va perdre el darrer escó de Sòria per 20 vots.

"Que hàgim d'estar amb aquests dubtes ens demostra fins on ha arribat Espanya", ha lamentat Ayuso, que ha subratllat que "fins ara" l'Estat espanyol tenia un sistema amb garanties de recompte de vots com pocs llocs del món. La conclusió, segons el discurs de la presidenta madrilenya, és que el PP està molt dependent de la possible “adulteració” dels censos electorals.

Sánchez, una "maledicció"

Ayuso ha atribuït la convocatòria electoral anunciada aquest dilluns a què el president espanyol "ja no pot més" i li és impossible seguir per més temps amb un govern que ha qualificat de "farsa"; ha titllat Sánchez de "càncer que ho ha corcat tot", el president "més amoral" que ha tingut Espanya i, en definitiva, una "maledicció", atès que, a parer seu, no ha promogut "ni una sola política d'Estat a l'altura dels temps", en un moment en què Espanya necessita reformes estructurals.

Durant la seva intervenció, ha acusat el secretari general del PSOE d'abanderar una "ideologia criminal i totalitària" i haver fet un "ús ostentós del poder", en part per "protegir la seva família i el seu entorn polític directe dels casos de corrupció que, li agradi o no, l'estan esperant al jutjat".

Calendari de les eleccions generals: quan són i dates clau

La publicació de la convocatòria d'eleccions al BOE, prevista per al 6 d'octubre, activa un compte enrere de 54 dies fins a la celebració de la jornada electoral, marcada el 29 de novembre. A partir de l'anunci, els partits tenen deu dies per comunicar les coalicions electorals, és a dir, fins al 16 d'octubre i del 21 al 26 del mateix mes per presentar les candidatures. El divendres 13 de novembre, a mitjanit, arribarà un dels moments clau de qualsevol convocatòria electoral: serà l'inici la campanya electoral, que comença el dia 38 posterior a l'anunci de les eleccions. Els partits hauran d'aprofitar els 15 dies de campanya per difondre el seu programa electoral, fins al dia 27, que es posarà punt final per donar pas a la jornada de reflexió. 

Per a aquells que tenen previst sol·licitar el vot per correu, és important anotar el 19 de novembre en vermell a l'agenda: és el darrer dia per sol·licitar-lo, mentre que el 25 de novembre serà el darrer dia de termini per enviar-lo des d'Espanya. Aquestes són totes les dates clau del calendari de les eleccions generals 2026:

• 6 d'octubre: publicació de la convocatòria d'eleccions al BOE
• Fins al 16 d'octubre: comunicació de les coalicions
• Del 21 al 26 d'octubre: presentació de candidatures
• Del 31 d'octubre al 4 de novembre: sortejos per designar els integrants de les meses electorals
• 2 de novembre: proclamació de les candidatures
• 3 de novembres: publicació de les candidatures proclamades.
• 9 de novembre: inici de l'enviament de la documentació per votar per correu des d'Espanya
• 13 de novembre: comença la campanya electoral
• 19 de novembre: últim dia per presentar la sol·licitud de vot per correu
• 25 de novembre: últim dia per votar per correu des d'Espanya
• 27 de novembre: final de la campanya electoral
• 28 de novembre: jornada de reflexió
• 29 de novembre: jornada electoral
• 24 de desembre: data límit per a la constitució de les noves Corts 

La Diputació Permanent és l'òrgan que continua representant la ciutadania en cas de dissolució de les Corts. No hi ha els 350 diputats del ple; en aquest cas, només n'hi ha 69. Concretament, n'hi ha 27 del PP, 24 del PSOE, sis de Vox, sis de Sumar i un representant d’ERC, Junts, Bildu, PNB i el Grup Mixt, a més de la presidenta del Congrés, Francina Armengol. L'aritmètica, per la mínima, hi és diferent: els partits d'esquerra i el PNB (els que van votar-hi a favor) sumen en total 35 vots. Junts, PP i Vox només aconseguirien sumar-ne 34. La norma tiraria endavant si tothom torna a votar el mateix que la setmana passada.

La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat aquest dilluns que el Consell de Ministres torni a aprovar els dos decrets d’habitatge. Cal recordar que un dels dos no té esperances de tirar endavant, perquè el PNB hi va votar en contra. Es tracta del que prorrogava de manera automàtica els contractes de lloguer. En un missatge a les xarxes en què ha valorat la decisió de Sánchez de convocar eleccions generals el 29 de novembre, Díaz ha ressaltat que l’esquerra "tornarà a guanyar" i "aquesta vegada amb més força". "Per limitar els lloguers, per reduir la jornada laboral, per continuar apujant el salari mínim interprofessional, som-hi amb alegria i esperança", ha manifestat poc abans d’una reunió de Sumar, Comuns, Más Madrid i Izquierda Unida per preparar-se de cara al nou escenari electoral.

Un dels arguments principals que podran fer servir els rivals de Sánchez en aquestes eleccions per neutralitzar-ne la capitalització de la indignació amb l'habitatge és que els socialistes han governat vuit anys. Aquest dilluns al matí, quan el president espanyol ha anunciat la decisió d'anar a eleccions, ja s'ha posat la bena abans de la ferida i ha acusat el PP "d'utilitzar el seu poder autonòmic i municipal per boicotejar polítiques bones", com la llei d'habitatge aprovada en la passada legislatura. En aquest sentit, també ha fet referència al nou model del sistema de finançament del règim comú, una proposta que els populars han rebutjat i que ara havia de debatre's i votar-se al Congrés: Junts també estava en contra del projecte dissenyat amb Esquerra Republicana perquè no hauria atorgat a Catalunya un concert econòmic com el basc. 

Vuit anys després d'haver estat governant, i amb una crisi de l'habitatge que no fa res més que agreujar-se, Sánchez ha assegurat que és conscient que el seu executiu "ha comès errors i no ha aconseguit fer tot el que s'havia proposat". Però ha afegit que "per fer més necessitem renovar i ampliar el suport de la gent". "Hem de mobilitzar-nos i aconseguir una majoria progressista molt més àmplia amb la qual doblegar les elits, conquerir nous avenços socials i continuar transformant Espanya", ha manifestat en una declaració institucional pronunciada a l'exterior del palau de la Moncloa.

Després d'una legislatura marcada per la llei d'amnistia i dels revessos constants de Junts a moltes de les seves iniciatives, entre elles els decrets d'habitatge, Sánchez ha rematat el seu discurs denunciant que ha hagut de treballar "amb un Congrés en el qual absurdament molts confonen pactar amb trair i bloquejar amb vèncer". Als socis d'investidura que sí que s'han mantingut com els seus aliats parlamentaris els darrers tres anys els ha enviat un missatge d'agraïment: "Han sabut veure més enllà de les seves diferències per construir acords en benefici de la majoria social". 

Un dels principals arguments que podran utilitzar els seus rivals en aquestes eleccions per neutralitzar la seva capitalització de la indignació amb l'habitatge és que els socialistes han governat vuit anys. Sánchez ja s'ha posat la bena abans de la ferida i en el seu discurs d'aquest dilluns ha acusat el PP "d'utilitzar el seu poder autonòmic i municipal per boicotejar polítiques bones", com la llei d'habitatge aprovada en la passada legislatura. En aquest sentit, també ha fet referència al nou model del sistema de finançament del règim comú, una proposta que els populars han rebutjat i que ara havia de debatre's i votar-se al Congrés: Junts també estava en contra del projecte dissenyat amb Esquerra Republicana perquè no hauria atorgat a Catalunya un concert econòmic com el basc. 

Punt final a una legislatura marcada per la corrupció

Sánchez ha convocat una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aquest dilluns a dos quarts de dotze que ordenarà la dissolució de les Corts. Posarà punt final a una legislatura marcada per les dificultats del govern de coalició per arribar a grans acords en un Congrés molt fragmentat. Però sobretot, per un mandat caracteritzat per la tempesta judicial dels casos de corrupció que afecten el PSOE i la família del president espanyol. Així i tot, el socialista havia anat afirmant que esgotaria la legislatura i que resistiria fins al 2027. No serà així.

Després d'uns darrers mesos amb un clima polític encara més advers —arran, sobretot, de la crisi migratòria a Ceuta que encara no s'ha resolt, i l'estocada pel cas Zapatero, far moral de Sánchez— una part de la ciutadania s'ha mobilitzat als carrers després de l'espurna del cas Maricarmen. Malgrat que totes les enquestes que s'han anat publicant darrerament auguren una clara majoria absoluta de PP i Vox, Sánchez ha conclòs que aquest és el context més favorable que han tingut els socialistes i els seus socis situats a la seva esquerra. 

Manté viva la campanya de la por a l'extrema dreta

De fet, ara fa poc més de tres anys que Sánchez també va detectar una finestra d'oportunitat: la victòria incontestable de la suma de PP i Vox a les eleccions municipals i autonòmiques del 2023. El president espanyol va concloure que podria fer campanya de la por de cara al 23-J. I li va funcionar. Va aconseguir continuar a la Moncloa. Aquest dilluns, Sánchez no ha deixat de banda aquest discurs. En primer lloc, ha assegurat que aquestes dues formacions conformen "la pitjor oposició que ha conegut la nostra història democràtica". 

Ha demanat als ciutadans que decideixin si desitgen "sumar-se a l'onada ultradretana que involuciona allà on governa" o que l'Estat espanyol "continuï sent un baluard d'obertura i de justícia social". També ha plantejat a l'electorat si prefereixen "un govern que treballi per l'interès de la majoria social" o "lliurar les regnes del país a una coalició ultradretana que no ha proposat res". Segons Sánchez, "l'únic objectiu" d'aquesta coalició és "derogar i retallar els drets i les llibertats que hem anat construint durant aquests últims vuit anys per beneficiar els de sempre, una minoria privilegiada".