La patronal fotovoltaica UNEFCAT ha presentat aquest dimecres al Parlament un acord amb l'Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) per tal de proposar al Govern una normativa que permeti al regadiu coexistir amb els parcs fotovoltaics. Amb el pacte, ambdues parts proposen al Govern "una sortida consensuada a la situació generada per la no ratificació del decret llei 12/2025", que preveia que els nous projectes de renovables es convertissin en interès general i, per tant, fossin prioritaris. 

L'acord estableix que els nous projectes fotovoltaics no puguin instal·lar-se en sòls de regadiu, però preveu algunes excepcions controlades per tal de desbloquejar l'avenç renovable. En primer lloc, es permetrà l'autoconsum agrari i l'agrovoltaica regulada, que amb plaques més elevades per sobre del terra permet que hi hagi plantacions i panells solars al mateix terreny. 

En segon lloc, els projectes petits o individuals tramitats per via d'urgència, tal com preveu l'article 14 bis del decret llei 16/2019, també podran desenvolupar-se. 

Amb aquest acord, els terrenys de regadiu abandonats durant més de cinc anys també o que no hagin estat activats en els darrers deu anys també podran ser ocupats per projectes fotovoltaics. 

Dins les zones de secà d'àrees de regadiu, també es podrien instal·lar panells solars, de la mateixa manera que a infraestructures vinculades al regadiu, com canals o basses de reg, ja que es considera que allà l'impacte d'un parc és baix i pot estar subjecte a una tramitació simplificada. 

El pacte també preveu  la protecció dels drets urbanístics i fiscals, i proposa que per molt que hi hagi una declaració d'interès públic superior no es justifiquen expropiacions forçoses ni la vulneració dels usos del planejament urbanístic vigent. Tampoc no es pot evitar el pagament d'impostos o tributs. 

El portaveu d'UNEFCAT, Salvador Salat, ha expressat a ON ECONOMIA que espera que l'acord serveixi també de preàmbul per "seure amb Unió de Pagesos" i fer les paus amb un col·lectiu que va presentar al·legacions a 22 parcs fotovoltaics només durant el primer semestre de l'any.  Salat reconeix que cal desenvolupar la llei agrària per tal de fixar les indemnitzacions que han de rebre els pagesos en cas que s'ocupi terreny agrícola.

"Catalunya necessita transitar cap a un model energètic renovable, just i distribuït, i alhora ha de preservar i fer créixer el seu sistema de regadiu, essencial per a la sobirania alimentària, la competitivitat agrària i la cohesió territorial”, diu el comunicat conjunt.

En els darrers anys, després d'una moratòria que impedia instal·lar renovables i d'un tap administratiu per la manca de recursos i l'allau de queixes, Catalunya s'ha estancat preocupantment en l'avenç d'energies renovables. I és molt dependent d'una energia nuclear que camina cap al seu desmantellament, que a Ascó i Vandellòs s'ha d'acabar de culminar el 2035. L'energia nuclear suposa un 60% de la producció i un 40% de la demanda elèctrica del país, mentre que les renovables només representen un 21,6% de la producció i un 16% del consum elèctric. Això mentre a Espanya ja se supera de mitjana la meitat de l'electricitat consumida produïda amb renovables. 

En aquest context, són diversos els projectes presentats pel Govern d'Illa per tal d'agilitzar la instal·lació d'energia renovable, que pel 2030 hauria d'augmentar les renovables instal·lades en un 79,8% per tal d'arribar a la meitat de generació elèctrica amb renovables. 

El pla més ambiciós per tal d'agilitzar aquests projectes és el decret llei 12/2025, al qual Junts i Esquerra es van acabar oposant en part justament per l'actitud crítica d'Unió de Pagesos. Des del camp es demanava preservar la continuïtat de la pagesia i prioritzar terrenys ja degradats o amb sòl artificial a l'hora d'instal·lar nous projectes. El decret regulava l'incipient mercat de bateries d'emmagatzematge i declarava béns d'interès públic superior els projectes de renovables per tal d'agilitzar-ne la tramitació.

La negativa de Junts i Esquerra va fer que el decret ni tan sols arribés a la votació del ple i que el Govern el retirés de l'agenda parlamentària. I concretava que es permetien els projectes fotovoltaics en terrenys urbanitzats i abandonats i en zones amb sòl agrícola d'alt rendiment sempre que no sigui possible una explotació viable i no se superi la producció de 5 MW en aquests terrenys. A zones industrials o logístiques, es permetia instal·lar renovables sense modificar el planejament urbanístic.