La transició ecològica i energètica gira al voltant de l’electrificació de l’economia. Però no tot és electrificable, ni l’electricitat serà necessàriament l’energia més eficient per a tots els usos. L’hidrogen verd és un vector energètic cridat a ocupar alguns d’aquests buits de l’electrificació, com ha reivindicat el sector al FOCUS ON, i tot i que encara no ha arribat el seu moment, sí que estem en un any clau perquè es concretin dues inversions amb les quals farà un salt endavant: el Vall Andalús de l’Hidrogen, de Moeve, i l’hidrodúctil H2Med, d’Enagás.
ON ECONOMIA ha celebrat la setena edició de FOCUS ON centrada en aquesta alternativa, sota el títol Hidrogen verd: energia per al futur, acció per al present. Al debat hi han participat Luis Travesedo, Moeve CCE H2 Project Manager, Albert Ballbé, Consultor Sènior de Projectes de Descarbonització d’Acció, l’agència per a la competitivitat del Govern, Miguel Antonio Peña, secretari de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen Verd (AeH2), i Arturo Vilavella, COO i cofundador de Jolt Green Hydrogen Solutions.
L’hidrogen verd és hidrogen que s’obté a partir de fonts d’energia renovables, principalment mitjançant electròlisi, una tecnologia que l’obté de l’aigua separant-lo de l’oxigen. Els quatre directius que han participat en el debat han coincidit que ha de tenir un paper important, però també que encara ha de superar alguns reptes, com la producció a gran escala i un preu competitiu, coses que van lligades.
“Quan parlem de descarbonització, el paper de l’hidrogen verd és fonamental, perquè no tot es pot electrificar”, ha explicat Luis Travesedo, que afegeix també que és important per a “la seguretat de subministrament i la competitivitat” d’Europa, quelcom que s’ha posat en valor arran de la invasió d’Ucraïna i la dependència del gas rus. Per al directiu de Moeve, Espanya té tres elements clau per ser líder en hidrogen verd: renovables per produir-lo, una demanda ja existent d’hidrogen a la indústria –el que es consumeix actualment és gris– i ports per exportar-lo.
Miguel Peña ha assegurat que “el gran problema és trobar un usuari per a aquest hidrogen verd” i coincideix que primer “cal usar-lo allà on ja s’usa hidrogen, es tracta de substituir-lo, però cal ajudar amb un preu competitiu”. A més, apunta que ha d’arribar “on les energies renovables no arribaran, com el transport pesat, com avions i vaixells”, i també “transport lleuger en flotes captives que necessiten una recàrrega molt ràpida i que es fan servir 24 hores al dia, set dies a la setmana; per exemple, ja fa temps que s’aplica en carretons elevadors dels centres logístics, substituint bateries”.
Albert Ballbé ha coincidit en els usos als quals no arriba l’electricitat, però ha posat èmfasi en la indústria, ja que Catalunya compta amb un gran teixit industrial que concentra moltes emissions, per la qual cosa “és on és més eficient actuar”. “Evidentment, l’hidrogen, si tenim una visió a llarg termini, té un rol importantíssim i hem de treballar per veure com integrar-lo dins de la nostra economia”, ha afegit.
Arturo Vilavella també veu en la substitució de l’hidrogen gris “una primera oportunitat per desplegar-se”, però ha advertit que el que es produeix actualment és “una gota en un oceà”. Arreu del món hi ha una capacitat instal·lada d’uns 3GW, mentre que se’n consumeixen 80 milions de tones cada any. “Per tant, si anem a un ritme de 3GW anuals, us podeu adonar que el procés de substitució d’un per l’altre va molt lent”, ha afegit.
Tornant a l’ús per al transport, la clau per descarbonitzar el transport pesat és el pes: “Caldria un tràiler de bateries per moure un tràiler d’un camió. Amb l’hidrogen, com que els components són més lleugers i el propi dipòsit d’hidrogen és més lleuger, això gairebé es resol dins la mateixa cabina del camió, i ja pot moure grans càrregues i amb autonomies grans també”, explica Miguel Peña, de la patronal.
Ballbé ha posat un altre exemple: “Barcelona és la ciutat d’Europa on tenim més autobusos d’hidrogen. Ja anem gairebé pels 40. L’operativa és molt més vàlida perquè tenir molts autobusos carregant-se a les nits seria molt difícil, caldria tenir una xarxa elèctrica amb molta potència. Barcelona té unes pujades i baixades complicades”. En taxis, en canvi, s’ha provat, però no surten els números.
Producció i transport
Un dels reptes que s’han tractat al FOCUS ON és la producció i el transport. Travesedo ha explicat l’aposta de Moeve: “Si parlem d’electròlisi, hi ha la tecnologia alcalina, que s’utilitza des de principis del segle passat, i ens permet escalabilitat i una operativa més o menys estable, i hi ha l’operativa PEM, que permet flexibilitat i poder parar i acoblar-se a les intermitències del sistema elèctric, cosa que dona molta flexibilitat. Nosaltres apostem per una combinació de les dues, amb un 75% d’alcalina i un 25% de PEM”. Però “el gran repte és l’escala”, per això el projecte energètic és de grans dimensions.
Vilavella li ha donat la raó i ha advertit que el projecte més gran del món, a l’Aràbia Saudita, de 2,2 GW, “ha tingut problemes per assegurar el subministrament dels equips necessaris i dels components principals que intervenen en l’electròlisi, com seria el cas dels elèctrodes”. La proposta de Jolt se centra precisament en els elèctrodes. “La capacitat de poder fabricar de manera ràpida, barata i segura en el temps és una de les claus que permetrà aquest desplegament exponencial”, i el mètode de fabricació propi de la seva empresa “s’adapta a això, podem fabricar elèctrodes en minuts, quan les tecnologies actuals triguen hores, si no dies, a aconseguir la mateixa quantitat d’elèctrodes”.
Pel que fa al transport, hi ha dues opcions. Quina és la millor? “Depèn. Habitualment depèn de la distància”, ha dit Miguel Peña. “Per a distàncies curtes sol ser més barat per carretera, i per a llargues distàncies, tenir una xarxa de distribució”. Aquesta xarxa, però, encara no existeix, l’ha de construir Enagás. La xarxa de gas no serveix, si bé s’està fent blending, barrejant hidrogen verd amb gas natural al 5%.
Parlant de transport, calia parlar de l’H2Med, el corredor per exportar hidrogen verd des d’Espanya al nord-oest d’Europa. Albert Ballbé ha explicat en quina fase es troba: “Enagás, que és l’operador gasista a qui l’Estat ha encarregat el projecte, l’ha impulsat realitzant un parell de rondes de convocatòries d’interès, cosa que significa veure quines empreses tenen previst produir i consumir, i fer una mena de mapa d’on són les produccions i els consums per elaborar una primera planificació dels traçats necessaris. A partir d’aquí, estem en fase d’estudis tècnics”.
El paper de Catalunya no serà de productor, tot i que preveu el vall de l’hidrogen de Tarragona, sinó de consumidor i porta de sortida cap a Europa, ja sigui per l’H2Med o per vaixell des del port. “No som un referent, no volem posicionar-nos per produir i exportar. El nostre objectiu és descarbonitzar la nostra economia i fer-la més competitiva”, ha dit Ballbé. “El fet de tenir la demanda és el que fa preveure que certes inversions poden venir a Catalunya, perquè és on pot haver-hi consumidors”, ha afegit.
Competitivitat i el paper de les administracions
Durant tot el debat ha anat sorgint la importància de la competitivitat i el preu. Miguel Peña ha explicat que, a més de l’escala, hi ha un altre factor important: “Que els materials que fem servir a les noves tecnologies no són els habituals, els que tenim a Europa. Solen utilitzar materials estratègics i hem de tenir-ne disposició: platí i iridi”. Al CSIC han fet proves amb catalitzadors sense platí, que duren menys, però són molt més fàcils de produir. Adverteix, però, que “la millora tècnica que ens queda per fer és encara molt gran”.
Arturo Vilavella ha parlat del paper de l’administració, començant per les dificultats derivades de la burocràcia en el funcionament regular d’una empresa. Però també ha retret que les condicions dels Perte són “desalentadores” per a les petites empreses, que no s’hi poden presentar per les exigències d’avals que es demanen, mentre que en altres països, com Xile, sí que han pogut optar a ajuts per desenvolupar una tecnologia creada a Barcelona.
Les grans empreses sí que estan podent accedir als Perte, i, de fet, Moeve ha obtingut 300 milions per al Vall andalús de l’hidrogen, que no seria possible sense la col·laboració públicoprivada, ha confessat Travesedo, que ha explicat aquest megapla de 3.000 milions: “Està basat en els nostres parcs energètics de Huelva i Algesires. La nostra ambició és desenvolupar 2GW d’electrolitzadors per produir 300.000 tones d’hidrogen verd, 600.000 d’amoníac verd, 300.000 de metanol i 100.000 d’eSAF. És a dir, multiproducte. Possiblement, sigui el projecte més gran a nivell europeu, i els primers 400MW són els que volem prendre la decisió d’inversió a finals d’aquest any”.
Pots veure el debat complet a continuació i al canal de Youtube d’ElNacional.