Catalunya ha de tenir un paper important en el boom de l’hidrogen verd, que Espanya vol liderar. Però el seu rol no serà, probablement, de productor, tot i que hi ha algun projecte que va en aquesta direcció, sinó de pont entre l’Estat i la resta d’Europa i, sobretot, de consumidor, per descarbonitzar la indústria. “Ens ha de generar moltes oportunitats, tant per a la indústria, de descarbonitzar-se, com generar noves cadenes de valor que es podrien implantar a Catalunya, perquè tindrem el major pas d'hidrogen d'Europa”, ha valorat Albert Ballbé, consultor sènior de projectes de descarbonització d’Acció.
Ballvé ho ha dit a una nova edició de FOCUS ON, titulada Hidrogen verd: energia per al futur, acció per al present, en la qual també han participat Luis Travesedo, Project Manager de Moeve CCE H2, Miguel Antonio Peña, secretari de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen Verd (AeH2), i Arturo Vilavella, COO i cofundador de Jolt Green Hydrogen Solutions.
El responsable del Govern ha explicat que un dels principals usos de l’hidrogen verd ofereix una gran oportunitat industrial a Catalunya, com a substitut de l’hidrogen gris o altres gasos: “A Catalunya, les grans instal·lacions industrials és on tenim més concentració d’emissions. Per tant, és on és més eficient actuar i mirar quines tecnologies pot haver-hi. (...) L'hidrogen, si tenim una mirada llarga, té un rol importantíssim i hem de veure com integrar-lo dins la nostra economia”.
"No ens posicionem com a grans productors d'hidrogen per exportar. L'objectiu és descarbonitzar la nostra economia i fer-la més competitiva”
“Tenim una indústria, a Tarragona especialment, que ha sigut durant molts anys font de riquesa, amb un valor, uns llocs de treball i una productivitat molt elevats, que podia estar en risc, i ara ens trobem que pot ser una oportunitat”, ha afegit Ballbé. El rol de Catalunya en el camí de l’hidrogen verd és precisament aquest, aplicar-lo a la indústria, més que ser-me productor, en la qual cosa no volen ser “referents”.
Catalunya vol “ser el pont entre qui és el gran productor, que és tota la península Ibèrica, amb la resta d'Europa i tenir, tant a nivell dels ports, Barcelona i Tarragona, com de l'hidroducte H2Med”. Això donarà al país “una capacitat d'accés a un hidrogen, esperem que a un preu raonable, que ens ha de generar moltes oportunitats”. “És una oportunitat que hem d'aprofitar el màxim que puguem”, ha afegit Ballbé.
Pel que fa a la producció, tot i que també hi ha projectada una vall de l’hidrogen a Tarragona, no serà l’aposta de Catalunya: “Nosaltres no ens posicionem com a grans productors d'hidrogen, no volem produir per exportar. L'objectiu és descarbonitzar la nostra economia i fer-la més competitiva”.
I és que el país té un handicap, ja que té una escassetat d’energia renovable, imprescindible per produir hidrogen verd. "En aquest sentit, sí que s'està fent un esforç important per facilitar les llicències a nous parcs, però clarament l'aposta de la Generalitat a través de la Prospectiva Energètica de Catalunya és electrificar els processos que hi ha actualment", ha afegit.
La Vall de l’Hidrogen de Tarragona i l’H2Med
Sobre la Vall de l’Hidrogen de Tarragona, “l'aposta és per la cadena de valor, tant industrial com tecnològica”, és a dir “treballar en processos de producció, transport de distribució i usos, perquè creiem que és on tenim un valor afegit i un punt fort per competir en el mercat europeu. Tenim grans actors que poden traccionar projectes amb més facilitat, però sí que també ens requereix més diàleg i projectes de certa complexitat. Està costant una mica més d'arrencar, però sí que hi ha l'objectiu i la voluntat política de fer-ho”, ha explicat Ballbé.
El gran projecte que té lloc a Catalunya és l’H2Med, l’hidroducte que ha d’unir Espanya amb la resta d’Europa. El consultor d’Acció ha explicat en quin estat es troba: “Enagas, que és l'operador gasista al qual se li ha encarregat a l'Estat espanyol tirar endavant el projecte, ha fet un parell d'onades de crides d'interès, que vol dir veure quines empreses tenen previst produir i consumir, i fer el mapa d'on estan les produccions i consums per fer la primera planificació dels traçats que hauria d'haver-hi. I a partir d'aquí, fer els estudis tècnics”.
Ballbé ha parlat també d’altres usos de l’hidrogen verd, com el transport. En el FOCUS ON hi ha hagut cert consens de què el principal serà el transport pesat, i el membre del Govern ha posat un exemple: “Barcelona és la ciutat d'Europa on tenim més autobusos d'hidrogen, gairebé 40. L'operativa és molt més vàlida perquè tenir molts autobusos carregant-se a les nits seria molt difícil, hauria de tenir una xarxa elèctrica amb una molta potència, és difícil. Barcelona té unes pujades i baixades complicades. Els autobusos elèctrics van molt bé per una sèrie d'usos, però per altres no”. En canvi, amb taxis es va descartar.
Pots veure el debat complet a continuació i al canal de Youtube d’ElNacional.