La consultora geotècnica GMS Internacional Group, amb seu a Barcelona, és l’encarregada de validar que un sòl té les característiques adequades per poder assentar un parc fotovoltaic o eòlic i ho fa amb terrenys de totes les característiques possibles, des de les dunes del desert a subsols inundables, per exemple. La seva labor s’ha disseminat arreu del món, des que el 2012 un client els va demanar que fessin un estudi per a la implantació d’un parc fotovoltaic a Anglaterra i d’allà van anar a Mèxic i Xile, després ha vingut Dubai, Irlanda... i GMS Internacional s’ha convertit en una enginyeria mundial que avalua el risc del sòl —el conjunt de factors del sòl que poden representar un risc per a la viabilitat dels projectes— i certifica com i de quina manera caldrà fer les obres per aixecar un parc fotovoltaic o eòlic. Així, té en compte els efectes que causaran sobre l’estructura factors com ara el pes de la neu, la força del vent, les tempestes o l’esforç sísmic del sòl, depenent de la ubicació geogràfica del futur projecte. Va iniciar la seva internacionalització a Llatinoamèrica, concretament a Mèxic i Xile, on compta amb seus pròpies amb socis locals (GMS Internacional Xile i Geología MS Internacional a Mèxic), perquè l'empresa té clar que cal "ser global però pensar en local".

El coneixement que acumula l’equip de 22 tècnics que dirigeix Joan Pau Singer, des del barri de Sant Andreu, a Barcelona, ha permès dissenyar un model de càlcul específic, amb una metodologia molt concreta (One-Stop-Shop) que no existia abans a Europa per a grans superfícies de terreny, i que "ara és la nostra targeta de presentació allà on anem i que, qui pot, ens copia", manifesta Singer. Aquest mètode aconsegueix un major grau d’eficiència i rapidesa. Gairebé el 80% dels estudis tècnics que duen a terme són de geotècnia i geològics per saber com és el terreny i el seu subsol, i hidrològics i hidràulics, per conèixer el possible risc d’inundabilitat, per exemple, però també reben encàrrecs per a enginyeria civil —edificació d’infraestructures, carreteres, ponts, talussos—, topogràfics i anàlisis mediambientals. A mitjà termini, i donada l’evolució del sector energètic i la seva transició a les energies verdes, la companyia també assumirà, segons preveu Singer, estudis geoelèctrics, perquè si no es fan les inversions necessàries en la renovació i millora de la xarxa elèctrica, aquesta quedarà saturada, i caldrà fer una important aposta per a l’emmagatzematge en bateries, el pes de les quals també l’haurà d’aguantar el terreny.  Una tendència que ja s’està detectant a Espanya, en els últims mesos, admet.

Durant el 2023, l'enginyeria ha desenvolupat 106 projectes, el 73% d'àmbit internacional, i tanca l'any amb una facturació d'1,75 milions d'euros. GMS, que treballa en més de 50 països de 4 continents, s'ha posicionat com un soci de referència de les grans empreses energètiques com Acciona Energia, Enel o Trina Solar. Amb centenars de projectes elaborats (uns 650 en 45 països i més de 10.000 hectàrees supervisades) des de 2007 i una cartera de clients que va d’aquestes grans constructores i promotores espanyoles al principal fons d’inversió noruec i d'Europa en temes mediambientals Statkraft, passant per la xinesa Junko o el gegant de les energies renovables Masdar, d’Emirats Àrabs, Joan Pau Singer diu que ara “és el moment de fer un salt important a Europa, Espanya inclosa, i Xile, on ja estem presents”, mentre que a Mèxic el mercat està "aturat". Singer explica que el potencial de cada país està molt en funció del tipus de regulació vigent en cada moment, i "ara no és un bon moment a Mèxic, com també ha passat la febre de les renovables a Anglaterra".

Joan Pau Singer Fundador i CEO de GMS Internacional Group B
Joan Pau Singer, fundador i director de GMS Internacional Group. / GMS

Recursos per créixer i nous mètodes

Per afrontar l'expansió, el director de GMS Internacional manté converses amb dos inversors financers catalans i un d'estranger per obtenir els recursos necessaris per impulsar el pla de negoci a tres anys, ja que “fins ara sempre hem crescut reinvertint els guanys”. Ara els cal créixer en “recursos, equips tècnics i talent”, dins d’un pla integral que han estructurat i també demana obrir un laboratori més gran a Sentmenat (Barcelona) per assumir més projectes i poder fer algunes anàlisis que, per la seva complexitat, ara han d’encarregar a tercers.

“Un bon estudi inicial del sòl contribueix a una important reducció dels costos de la construcció d’una infraestructura, sigui la que sigui, i més encara en fotovoltaica i eòlica”, considera Singer i recorda que GMS està especialitzada en els riscos que implica l’ús d’un sòl per a determinades activitats i que, per tant, no pot assumir les infraestructures de parcs marins, perquè el fons del mar requereix altres metodologies i coneixements.

En qualsevol cas, l’equip de GMS continua estudiant nous mètodes de treball i d’eines tecnològiques per guanyar precisió en les seves certificacions dels terrenys. En aquest sentit, la companyia està oberta a establir un contracte de col·laboració amb les universitats per crear grups d’estudi en àrees que consideren que centraran el futur del negoci i poder liderar els canvis. L’equip de GMS està format per titulats superiors en enginyeria geològica, enginyeria civil, enginyeria de mines, geologia, enginyeria ambiental i geofísica, així com professionals de l’administració i la compatibilitat.

No obstant això, el director de GMS és conscient que l’evolució del sector de les energies té molt a veure amb les regulacions que fixen els respectius governs i que, per tant, el creixement pot no ser uniforme en tots els països. En el cas d’Espanya, Joan Pau Singer considera que “no s’ha fet malament; som un dels països més desenvolupats en fotovoltaica i eòlica perquè s’ha regulat bé”, “Tard, admet, perquè es va haver d’esperar a 2018 i a l’eliminació de l’impost al sol, però s’ha regulat de manera que hem pogut desenvolupar la tecnologia en tot el seu potencial”. Capítol a part mereixen les comunitats autònomes que, al seu entendre, o s’han passat de frenada i han autoritzat parcs de dimensions excessives —que generen un impacte visual i un rebuig de la ciutadania— o han posat massa barreres i ara estan lluny del desitjat i necessari nivell de generació d’energia verda. “S’han creat greuges comparatius entre comunitats autònomes per la diversitat de legislació que s’ha aprovat en matèria de renovables i que ha provocat grans diferències territorials dins d’Espanya”, concreta.