Si l’informe Fènix té algun mèrit és haver obert un debat que, encara que pot ser incòmode, és necessari: el model de creixement de Catalunya en el que portem de segle, basat en el turisme i els serveis, és sostenible? A partir d’aquí, es pot començar a parlar i aportar tots els matisos que ben segur hi caben, però el punt de partida és, per a mi, inqüestionable.

Les dades i la realitat que vivim la gran majoria de catalans són clares. Per molt que pugui créixer el producte interior brut –concepte que molta gent no coneix o no sap què significa i que pràcticament ningú és capaç de xifrar–, els ciutadans i les famílies no som més rics que fa 25 anys. Al contrari. Els preus dels aliments i dels productes de gran consum s’han apujat més que els salaris, i quelcom tan vital com un sostre, sigui compra o lloguer d’habitatge, s’ha situat en preus prohibitius.

L’escenari és aquest i no hi caben discursos triomfalistes basats en la macroeconomia, com el del Govern. Els catastrofistes tampoc porten enlloc si no hi ha un diagnòstic i un tractament. Per això aplaudeixo l’informe Fènix, perquè suposa una anàlisi clara i dona solucions: deixar d’apostar pels sectors “subvencionats”, aquells que paguen salaris baixos, i els beneficiaris són no residents, com els turistes. Així de senzill –més de dir que de fer, sospito.

El document ha aixecat polseguera i ha obert un interessant debat acadèmic, del qual vam tenir-ne una mostra fa uns dies al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Alguns economistes l’han aplaudit, però d’altres hi estan en contra. L’exdegà Oriol Amat en va criticar la manca d’indicadors. L’actual degà, Carles Puig de Travy, tot i que en va elogiar alguns aspectes, també va advertir que oblidava factors. Miquel Puig, un dels autors, va defensar-lo: “És un informe eriçó, no un informe guineu. La guineu sap moltes coses; l’eriçó només en sap una, però ho sap tot d’aquella cosa. No volem parlar de moltes coses perquè ens interessa posar el focus en una”.

El Govern s'ha pres l'informe Fènix gairebé com un atac personal, mentre que alguns l'han tergiversat perquè digui el que ells volen

El debat va ser enriquidor fins que van entrar en escena els partits polítics, que, al cap i a la fi, són els que tenen el comandament per dirigir l’aposta estratègica en una direcció o una altra. Tots el van aprofitar per colar el seu discurs allò on els interessa i pocs van anar al fons del que diu l’informe, això si l’han entès, perquè alguns el van tergiversar perquè digués el que ells volien.

El Govern i el PSC se l’han pres gairebé com un atac personal. I no s’entén, perquè Salvador Illa fa menys de dos anys que està al Govern i el model que es denuncia és previ a la seva arribada. És cert que els socialistes ja van governar entre el 2003 i el 2011, però aquest segle XXI també han governat CiU, Junts i ERC, mentre que els Comuns –o els seus avantpassats– també han estat en coalicions i influint en governs. Per tant, si ens ho mirem des d’un punt de vista polític, l’informe no és un atac a cap partit ni tendència política, sinó al model productiu que entre tots han generat.

L’esquerra comet un error –o potser no és un error sinó una tergiversació–, que, curiosament, és el mateix que l’extrema dreta: pensar que l’informe assenyala l’immigrant com el dolent de la pel·lícula. El PSC, els Comuns, la CUP i, en menor, mesura, ERC, van criticar que posi l’accent en la immigració quan es parla de salaris subvencionats. No és així. A qui se subvenciona és als beneficiaris del servei, no del salari; és a dir, als turistes que gaudeixen d’uns serveis de poc valor i baix cost, no als treballadors, que són la baula més febre de la cadena. De fet, es critica més els empresaris que paguen aquests salaris que als treballadors.

Un altre exemple: alguns polítics d’esquerres es van indignar i van defensar la immigració perquè hi ha feines que, si no, no voldria fer ningú, com tenir cura de malalts, dependents i gent gran. No s’havien llegit l’informe? Precisament el que diu és que hi ha sectors i salaris subvencionats que sí que tenen sentit, com en el sector de les cures, en el qual els beneficiaris són residents. El que critiquen és quan el beneficiari són els no residents que compren productes alimentaris produïts a baix cost i exportats, o, de nou, els turistes.

L’esquerra comet un error que, curiosament, és el mateix que l’extrema dreta: pensar que l’informe assenyala l’immigrant com el dolent de la pel·lícula

Aliança Catalana i Vox van interpretar el mateix, però van defensar l’informe tot dient que demostra que la immigració és negativa. De nou, aprofitaven per colar el seu discurs i exclamar “veieu com tenim raó?”.

Junts sembla haver entès millor l’informe. Tot i que va aprofitar per criticar el Govern i reivindicar que moltes de les coses que diuen els autors ells ja fa temps que les deien, no el van tergiversar i van defensar unes tesis amb les quals coincideixen. ERC també, però amb més matisos, com certes reserves pel tema de la immigració.

Amb tot plegat, arribo a una conclusió molt poc esperançadora: o tenen una comprensió lectora molt baixa o no els importa la realitat que viu Catalunya i els catalans, només anar colant el seu discurs. Ja sabem que, en general, no miren més enllà de la pròxima cita electoral, però, tot i això, em crida l’atenció que molts dels nostres polítics no es mostrin preocupats pel model productiu de Catalunya. Creu el president del Govern que dient que la salut de l’economia catalana és molt bona, com va fer fa menys de dues setmanes, convenç aquell que no pot pagar el lloguer o no podrà anar de vacances aquest estiu? Cal mirada llarga i mesures valentes, de tots, per canviar una inèrcia que ens està empobrint.