Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha apuntat que les dades per si soles diuen ben poc; la qüestió és com s’interpreten. I Oriol Amat, catedràtic de la UPF, ha advertit que “quan tens tres economistes, tens quatre opinions”. L’informe Fènix ha generat un gran debat en la comunitat acadèmica, i la política no n’ha quedat al marge: mentre que Junts el defensa, al Govern i al PSC molesta perquè posa en qüestió el creixement econòmic de Catalunya.

L’informe, signat per economistes i acadèmics, defensa que el creixement català dels últims 25 anys, basat en el volum (PIB) i no en la qualitat (renda per càpita) ha generat pobresa. Manté que hi ha sectors, com el turisme i la indústria del porc, que són subvencionats i caldria reduir perquè els salaris que es paguen no són suficients per pagar la despesa social dels treballadors que els cobren i els beneficiaris, no dels salaris sinó dels serveis, són no residents (els turistes o els consumidors de la carn que s’exporta).

Aquest dimarts, el Col·legi d’Economistes ha organitzat un debat sobre l’informe, que ni ha sortit de la institució ni s’hi ha mostrat a favor, ha subratllat el degà. Dins de la comunitat, n’hi ha que hi estan molt a favor i que hi estan molt en contra, i al mig, tota l’escala de grisos. Oriol Amat és dels que veu un gris més fosc perquè considera que deixa de banda molts indicadors, mentre que Miquel Puig, un dels autors, l’ha defensat: “És un informe eriçó, no un informe guineu. La guineu sap moltes coses; l’eriçó només sap una cosa, però ho sap tot d’aquella cosa. No volem parlar de moltes coses perquè ens interessa posar el focus en una cosa”.

L’eriçó ha entrat en la política catalana i les seves pues han punxat en alguns escons del Parlament. Sobretot, a l’esquerra, i més concretament, en el Govern, que s’està agafant a alguns bons indicadors macroeconòmics, com el creixement del PIB, per parlar de bona salut de l’economia catalana i, de retruc, de bona gestió. “Podríem dir, sense por d’exagerar, que la situació de l’economia catalana és molt bona”, va assegurar la setmana passada el president, Salvador Illa, en la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Aquest dimarts, David Lizoain, director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat, ha criticat que l’informe parli de sectors subvencionats: “La terminologia utilitzada és qüestionable. Crec que genera més consens parlar de drets, d’estat del benestar, de solidaritat, i quan parlem de salaris, parlar de condicions de vida”. Lizoain ha qüestionat la tesi principal, el concepte Fènix, que Catalunya necessiti renéixer de les seves cendres, i ha lloat l’herència econòmica rebuda pel Govern socialista per part de l’Executiu de Pere Aragonès, que comptava amb Miquel Puig en l’equip econòmic. Això sí, ha admès que “és evident que els resultats en els últims 25 anys no han estat els desitjables”.

Les opinions dels grups polítics

En el debat també hi ha participat representants dels grups parlamentaris, amb un vídeo gravat pel diari Ara, coorganitzador del debat. Antoni Castellà, de Junts per Catalunya, ha estat qui més ha defensat l’informe des de la seva essència, de qüestionament del model econòmic, no del fenomen de la immigració, com han fet Aliança per Catalunya i Vox.

“Posa de manifest una veritat incòmoda, que posa en qüestió el model econòmic del Govern: un model de creixement només en quantitat, el que fa compartir és pobresa. L’important és créixer en qualitat per repartir riquesa”, ha dit el diputat de Junts, que ha assegurat que l’informe defensa mesures que el seu partit fa temps que reclama, com “tractar la fiscalitat com una ajuda a la productivitat, no amb finalitats recaptatòries” o que el català sigui obligatori en l’àmbit laboral. El PP també l’ha defensat: “El valorem positivament, necessitem un marc que afavoreixi la productivitat, la grandària de les empreses”, ha dit Àngels Esteller.

Elena Díaz, del PSC, ha admès que “cal millorar la productivitat”, però ha afegit que “la resposta és una millora del model productiu, amb més innovació, i millorar el mercat de treball, però no passa en cap cas per assenyalar cap col·lectiu de cap dels mals”. La CUP i els Comuns han criticat també que s’assenyali la immigració.

Esther Capella, d’ERC, ha compartit el diagnòstic de què cal guanyar competitivitat, però no està d’acord sobre on fa èmfasi l’informe: “Els accents s’han de posar en garantir salaris alts. És bàsica la reindustrialització del país. La solució passa per un salari mínim català”. El PP

En aquest punt de l’acte, Puig ja havia aclarit que no s’assenyalava els immigrants, sinó que els subvencionats eren els turistes, no els immigrants que cobren “infrasous” per oferir serveis turístics de baix valor. Però els polítics han entrat per vídeo i no han entrat en el debat.