Catalunya ha acumulat un dèficit de 140.000 habitatges en els últims cinc anys. Aquesta xifra és el resultat d’un creixement de la població molt superior al de l’oferta residencial. Entre el 2021 i el 2025, a Catalunya s’han creat més de 200.000 llars, mentre que s’han construït poc més de 60.000 pisos i cases, segons les dades que ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona en la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, que ha fet un monogràfic sobre habitatge.
“Si aspirem a una economia del benestar, hem d’abordar urgentment el problema d’accés a l’habitatge”, ha destacat Josep Santacreu, president de la Cambra, en la presentació de la Memòria. L’empresari ha explicat que la institució ha creat l’Observatori de l’Habitatge per abordar regularment i en profunditat “la manca d’habitatge digne i assequible”.
El problema de l’habitatge no és nou, però s’ha agreujat en els últims anys per la insuficient xifra de nova oferta, i especialment a Barcelona, que concentra un dèficit de 90.000 habitatges, dels 140.000 de tot Catalunya. Les causes són nombroses.
“S’amplia la bretxa temporal entre els habitatges visats i els acabats”, ha lamentat Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya. Aquesta bretxa es deu a la lentitud administrativa, però també a la regulació urbanística, l’augment de costos de la construcció i l’escassetat de sòl.
Salvador Illa, que ha protagonitzat la cloenda de l’acte, ha admès que l’habitatge és un dels grans problemes del país, però ha assegurat que les mesures engegades pel Govern van alineades amb les demandes de la Cambra, com la construcció d’habitatge públic i la promoció d’oferta per al mercat lliure.
El president ha recordat el seu pla per a construir 50.000 habitatges de protecció i la voluntat del Govern de què, entre públics i privats, es puguin acabar fent 210.000 habitatges a Catalunya; els ajuts a l’emancipació a través de l’ICF; i el control dels lloguers, que ha assegurat que funciona perquè “allà on s’aplica, el preu baixa”. També ha promès més agilitat administrativa, perquè “l’habitatge ha esdevingut una missió de país”.
Una visió optimista de l’economia catalana
Al marge del monogràfic d'habitatge, la Memòria Econòmica de Catalunya 2025 de la Cambra dona una visió una mica més optimista de la salut de l’economia catalana que altres informes publicats en els últims mesos. A més de recordar que el creixement del PIB, del 2,7%, pràcticament ha duplicat la mitjana de la zona euro, el document destaca que el creixement del PIB per habitant, de l’1,6%, també ha estat per sobre del que han viscut el conjunt de països de l’euro.
La Cambra també ha subratllat la millora de la productivitat laboral per hora treballada, que ha reduït el diferencial de paritat de poder adquisitiu (PPA) amb la zona euro, del -12% el 2021 al -7% el 2025. Tot i que la institució admet que aquest procés de contingència és lent, creu que Catalunya viu un període de creixement més equilibrat que el que vivia fa uns anys.
Pel que fa a les empreses i els llocs de treball, també es veu aquesta evolució, segons les dades que inclou la memòria. Entre el 2019 i el 2025, alguns sectors d’alta qualificació han guanyat pes en l’ocupació, com les TIC, mentre que el comerç, el transport i l’hostaleria han retrocedit –tot i que lleugerament– i han passat de suposar el 28,7% dels llocs de treball al 27,8%. La indústria i la tecnologia van ser els dos sectors que més llocs de treball van crear l’any passat a Catalunya, amb el 45% del total.
“Volem llançar un missatge optimista”, ha admès Josep Santacreu, però no sense advertències. “Hem de dir que l’economia avança a bon ritme. Però aquest optimisme no ens ha de fer perdre de vista els reptes que tenim”, com la manca d’habitatge o la productivitat. Una altra nota negativa és que la despesa en R+D empresarial ha baixat un 3,5% el 2024, últim any amb dades disponibles, després de tres anys pujant.
El president de la Generalitat ha aprofitat les bones dades per reivindicar la política econòmica del Govern: “Queda clar que la situació econòmica de Catalunya és bona. Podríem dir, sense por d'exagerar, que és molt bona”. Illa ha assegurat que Catalunya ha recuperat la confiança en els dos últims anys perquè “qui sembra, recull”.