La setmana passada parlàvem de les polítiques d’innovació que poden donar suport a la creació de noves empreses, allò que Peter Thiel va anomenar passar de “zero a u” en el seu curs de startups a Stanford el 2012. Discutíem que el model lineal de transferència tecnològica no descriu bé l’ecosistema emprenedor, que en realitat es construeix a partir de talent, capital risc, acceleradores i creixement ràpid.

Però hi ha altres maneres de recórrer aquest camí? Sí, i la més coneguda és el model xinès: un model de transferència impulsat directament per l’administració.

Quan l’Estat fa de catalitzador

La Xina disposa avui de poc capital risc. De fet, a universitats com la CEIBS l’emprenedoria ni tan sols s’imparteix com a assignatura. Tot i així, el país ha vist néixer empreses com DeepSeek o Manus gairebé del no-res.

Durant uns anys, la Xina havia desenvolupat un ecosistema de capital risc i startups significatiu, però el govern el va desmantellar d’un dia per l’altre. A la Xina —i enlloc— res no pot situar-se per sobre del poder polític.

El mecanisme actual es coneix com la cadena d’innovació. El govern, seguint prioritats estratègiques, busca en universitats i centres de recerca projectes que encaixin amb els seus objectius. Un cop identificats, empeny aquests equips a crear empreses, sovint patrocinades per governs locals o zones de desenvolupament, com la nova àrea que s’està impulsant entre Hong Kong i Shenzhen.

Exemples que expliquen el model

Un cas és Fusion Energy Tech, nascuda a Hefei d’un laboratori d’energia nuclear. Venen plasma derivat de la fusió, però també un producte inesperat: un dispositiu de seguretat que ja utilitza el metro local.

També hi ha Theseus, sorgida d’un institut d’òptica i mecànica de precisió de Xian. Amb el suport del govern de Chongqing, l’empresa es va establir en una zona industrial el 2020 i ha creat un display AMOLED que ara comercialitza China Mobile.

La Xina disposa avui de poc capital risc. De fet, a universitats com la CEIBS l’emprenedoria ni tan sols s’imparteix com a assignatura

Hi ha, fins i tot, centres que subhasten les seves innovacions. L’Acadèmia de Ciències Agrícoles de Harbin va vendre recentment una patent de soja modificada, i l’empresa guanyadora va rebre també investigadors per ajudar-la a portar-la al mercat.

Aquesta via no és anecdòtica: entre 2019 i 2023, els ingressos per comercialització de recerca es van doblar fins als 30.000 milions de dòlars. El Ministeri d’Indústria i Tecnologia de la Informació (MIIT) vol estendre aquest model a escala nacional.

El paper de les grans corporacions i les universitats d’elit

El govern no és l’únic protagonista. Gegants com Haier, Tencent o Huawei també impulsen projectes d’intrapreneurship, donant recursos a equips interns perquè desenvolupin noves iniciatives, sovint lluny del negoci principal. És el cas de Xiaomi, que va començar fent mòbils i ara produeix alguns dels cotxes més avançats del món.

Sovint aquesta “cadena d’innovació” va més enllà de governs i empreses i és liderada per les grans universitats i centres de recerca donant lloc a pilots a gran escala que després es difonen per tot el país.

La “cadena d’innovació” va més enllà de governs i empreses i és liderada per les grans universitats i centres de recerca

Un exemple cridaner és l’hospital d’agents d’IA de Tsinghua. L’Institut d’IA d’aquesta universitat, sovint anomenada el MIT xinès, ha creat metges virtuals entrenats amb més de mig milió de casos clínics. L’hospital compta amb 42 d’aquests “metges” repartits en 21 especialitats, capaços de diagnosticar unes 300 malalties amb una precisió del 93%.

Testejat al novembre del 2024 i inaugurat aquest abril en col·laboració amb l’hospital Chang Gung, pot atendre 10.000 pacients en pocs dies. La segona fase preveu 500 llits addicionals i capacitat per a 1.500 pacients ingressats i 10.000 consultes externes diàries.

L’adopció: l’altra cara de la moneda

Però hi ha també una altra cara de la moneda, l’adopció per part de les empreses i el govern de les tecnologies existents. Aquí DeepSeek i els hospitals són un bon exemple. DeepSeek ja funciona en 260 hospitals, cobrint el 93,5% de les províncies xineses.

Els seus usos són amplíssims: des de la patologia automatitzada i el diagnòstic de malalties rares fins al triatge, la redacció de documentació o l’automatització de registres clínics. Per exemple:

  • A l’Hospital Ruijin processa 3.000 làmines patològiques cada dia.
  • A l’Hospital del Poble Núm. 1 de Chengdu impulsa la telemedicina i la gestió de malalties cròniques.
  • Al Sisè Hospital de Xangai (delegació de Jinshan) hi ha estacions d’IA en temps real que redueixen el risc d’errors diagnòstics.

Tot això representa encara menys de l’1% del seu potencial real.

El cost del progrés

Aquesta aposta, però, no és gratis. Els subsidis i la creació de noves indústries absorbeixen prop del 2% del PIB xinès, la mateixa proporció que ara Espanya dedica a defensa. I no tots els projectes reeixeixen: alguns fracassen i d’altres exageren els seus èxits. En un sistema on aconseguir els objectius (KPIs) marquen les carreres personals i polítiques, aprendre a maquillar resultats és gairebé un art, un art molt estès.

En la cursa de zero a u, la Xina ja ha trobat el seu propi camí

La pregunta és si aquest model es pot sostenir. La Xina acumula un deute del 124% del PIB i, si la seva moneda no arriba a ser de referència global com el dòlar, tard o d’hora haurà d’afrontar-lo. El govern espera que quan arribi aquest moment ja estigui molt per davant en innovació i productivitat, i que aquest creixement pagui amb escreix el deute. Potser sí. Potser no.

El que és segur és que, en la cursa de zero a u, la Xina ja ha trobat el seu propi camí.