No tots els que ara gaudim dels gols i del joc de Raphinha o Ferran Torres hi crèiem l'any passat, quan semblaven no tenir el nivell per a ser atacants titulars al Barça. Era fàcil criticar-los en els moments complicats i el mèrit està en persones que, com l'entrenador, hi van veure el potencial i els han convertit en peces de rendiment excepcional. De la mateixa forma, és molt oportunista i equivocat, atacar ara que hi ha hagut l'apagada, les energies renovables , que ens fan més autònoms dels països amb combustibles fòssils, més sostenibles i a sobre a un millor preu. 

Hi ha un seguit de gent, especialment els propers a l'extrema dreta, que ha aprofitat l'apagada elèctrica per qüestionar la fiabilitat de les renovables, a les que Trump s'hi oposa sense massa argument més que el que representen: l'acceptació científica del canvi climàtic, base de l'ecologisme, i la forma de mitigar-ho. Un altre sector, més racional, va aprofitar per defensar la necessitat d'ampliar la vida de les nuclears davant una falla que podia tenir certa relació amb les renovables. Els defensors de les renovables, en canvi, deien el contrari, i apuntaven que les centrals nuclears no estaven en el moment de l'apagada i triguen més a reactivar-se que la resta d'energia. Aquests dos últims argumentaris, a diferència del primer, tenen una part de raó i una altra d'oportunisme. 

Tal com han assenyalat els experts en els darrers temps, la xarxa elèctrica necessita equilibrar la generació i la demanda d'energia i un desequilibri que sobrecarregui o descarregui la generació o el consum pot desencadenar en una falla en cadena. La proliferació de les renovables complica aquest equilibri per diversos motius: s'han multiplicat i dispersat pel territori els generadors de forma que és més complicat controlar-ho i equilibrar-ho tot, els seus generadors asíncrons no estan sincronitzats amb la freqüència de la xarxa i els convertidors de les renovables, majoritàriament, s'adapten a la tensió de la xarxa i són incapaços de crear-ne de nova, de forma que reaccionen a una pèrdua de tensió apagant-se en comptes de generar-ne de nova. 

És per això que les nuclears i els seus generadors síncrons (com els d'altres tecnologies) ajuden a mantenir estabilitat a la xarxa, perquè són capaços de generar tensió i anar reequilibrant els desajustos de la xarxa, sense entrar en més especificitats tècniques. 

Però és igualment cert que si algunes centrals nuclears s'apaguen quan hi ha prou renovables disponibles és perquè a les empreses no els hi surt rendible i perquè no poden competir en preu. I també ho és que no només durant l'apagada algunes estaven aturades, sinó que estan programades per aturar-se quan hi ha una apagada general i després triguen molt més a poder engegar de nou. Així, de fet, les nuclears no van estar presents en la tornada a la normalitat, que es va aconseguir gràcies a la ràpida reactivació de les renovables i a l'ajuda dels cicles combinats amb gas, aquests sí, els més ràpids i flexibles per dotar d'estabilitat a la xarxa, alhora que els més contaminants en comparació amb renovables i nuclear i els més cars perquè s'han d'importar, majoritàriament d'Algèria, Estats Units i Rússia. 

De la mateixa forma que els accidents nuclears no han fet que s'acabi amb aquesta energia al món (tot i que Espanya seguint les passes d'Alemanya sí que ho vulgui fer), una apagada a un país no pot ser argument per qüestionar unes tecnologies que ja fa uns quants anys que ens donen gran part de l'electricitat de casa amb menys contaminació i preus més baixos que d'altres. I menys encara abans de conèixer del tot la causa de l'apagada, que es va desencadenar en part per l'apagada de dos generadors al sud-est d'Espanya, però amb altres detonants encara desconeguts, sense que s'hagi descartat encara el ciberatac. 

Finlàndia, França o fins i tot Japó, un dels països més traumatitzats amb la nuclear, mantenen una aposta decidida per l'energia nuclear, amb 62 reactors en construcció arreu del món. A Espanya, el debat és apassionant i està més viu que mai per la imminent tancada d'Almaraz (molt a prop d'on va col·lapsar la xarxa) i la resta de centrals nuclears, amb les catalanes que han d'haver plegat el 2035.

Tot i que és cert que la nuclear aporta una robustesa i estabilitat que ara mateix no aporten les renovables, també ho és que tots els experts assenyalen que les mateixes renovables tenen potencial per millorar amb ajustos tecnològics. Seria, per tant, un bon argument per demanar un allargament de la vida de les centrals nuclears, però no suficient com per qüestionar l'eòlica i la fotovoltaica ni per demanar nous reactors. I no ha de ser l'apagada l'argument central per atacar o defensar una energia o una altra, perquè n'hi ha hagut també, abans, a altres països on les renovables encara no tenien cap pes. 

Els enginyers elèctrics apunten diverses solucions que podrien dotar de més estabilitat a les renovables. La proliferació de l'emmagatzematge amb bateries o bombeig, un negoci naixent a Espanya i Catalunya, ajudaria a compensar possibles apagades de generació. La implantació dels convertidors grid-forming, que permeten a les renovables donar tensió a la xarxa, també podria evitar episodis com el del passat dilluns en una eventual reacció en cadena. La millora dels controls de xarxa amb Intel·ligència Artificial per respondre als desequilibris, la seva completa digitalització i l'aposta per la termosolar, que converteix l'energia del sol en energia tèrmica, seran altres avenços que faran la xarxa nodrida de renovables més resilient. 

Les renovables no són perfectes. A més de dependre de la climatologia, necessiten uns minerals estratègics que ens fan dependents de la Xina o d'altres països, alguns dels quals no són precisament sostenibles i justos en la seva extracció a les mines. El ràpid avenç del reciclatge de les plaques i les pales pot pal·liar part d'aquest problema, així com la decidida aposta d'Europa per explorar ara els seus minerals estratègics per a la transició energètica. La relació amb el territori, a més, acostuma a ser conflictiva. Per molt que es caricaturitzi els moviments i ajuntaments que s'oposen a la instal·lació d'aquests parcs, segurament això no passaria, o passaria menys, si la forma d'arribar fos més inclusiva i participativa amb els agricultors i veïns. 

Però les energies verdes i la seva ràpida proliferació són una de les poques bones notícies d'un capitalisme que dona símptomes d'esgotament i està tensionat pels extremismes, sobretot d'una extrema dreta que a més del negacionisme i l'odi a les minories explora ara les vies de la guerra comercial. En un món que no sembla trobar sortides i consensos davant els reptes socials i econòmics, les renovables són l'única via cap a la descarbonització de l'economia i, per tant, el combat al canvi climàtic si no volem renunciar al consum, els viatges i els luxes del capitalisme. No només això: ens fan més independents en un territori on no tenim combustibles fòssils i són la font més barata per aconseguir electricitat.

Això significa que gràcies a les renovables el preu de la llum ha d'anar baixant a mesura que creixin i s'amortitzin les inversions. I una llum més barata pot ser també el millor combat a la pobresa energètica, que és la que provoca que a algunes llars, i fins i tot barris, com Cañada La Real, l'apagada del passat dilluns fos una més entre tantes.