Espanya recupera la normalitat energètica després de l'apagada històrica que va viure el passat dilluns. Ho fa malgrat que les centrals nuclears romanen tancades, ja que estan programades per desconnectar-se si no es poden connectar a la xarxa i triguen un mínim de dos a tres dies en tornar a funcionar. Això ha fet que augmenti el pes del cicle combinat en la generació elèctrica, que és el que combina turbines de gas i vapor per convertir-les en electricitat.
A les set de la tarda d'aquest dimarts, segons l'aplicació en temps real de Red Eléctrica, un 30% de l'electricitat generada a Espanya, mentre que un 20%, era hidràulica i un altre 20% fotovoltaica (a la nit queia i durant el dia arribava a pics del 35%) i un 17,07% era eòlica. Tot i que la causa més probable de l'apagada va ser la caiguda important de generació fotovoltaica, també les renovables han sigut protagonistes en la recuperació i han aconseguit mantenir en un 60% renovable, que si fa no fa és el mateix que abans de l'apagada en molts dels dies. L'energia nuclear representa un 0% de la generació d'aquest dimarts, tot i que dels 2.500 MW que s'importen de França (un 10% de la demanda elèctrica), una part pot provenir dels reactors del país veí.
El darrer dia laborable abans de la pandèmia, divendres 25 (a la mateixa hora), els cicles combinats van generar el 8,79% de l'electricitat i les nuclears un 12,18%. La hidràulica només va representar un 8,7% de la generació, la meitat que aquest dimarts, i l'eòlica, que depèn de si bufa el vent, un 21%. L'energia solar va representar un 35,51%, 15 punts més que aquest dimarts. Per tant, en termes comparatius, els cicles combinats s'han multiplicat per quatre i la hidràulica per dos per tal de cobrir la demanda que no es cobreix amb nuclears.
De totes maneres, no es pot agafar l'exemple del passat divendres com a paradigmàtic, ja que l'origen de l'energia varia molt en funció de les necessitats de cada dia i de les condicions climàtiques, que a més determinen de vegades si s'han de tancar reactors nuclears perquè es pot cobrir la demanda amb altres fonts d'energia.
Així, si ho comparem amb el balanç energètic espanyol del passat 2024, el cicle combinat va generar aquest dimarts una proporció el triple de gran que al total de 2024, quan va ser del 13,6%. La nuclear va aportar un 10% de l'electricitat, la hidràulica un 13,3%, l'eòlica un 23,2% i la fotovoltaica un 17%. La resta del mix la van cobrir entre la cogeneració (6,2%), la solar tèrmica i resta de renovables, fuel i gas i carbó, aquests últims amb menys del 2%.
S'escalfa el debat nuclear
L'apagada va arribar en un moment de debat intens sobre l'apagada nuclear, que s'ha de completar el 2035 a Espanya. La central d'Almaraz ja es troba camí al tancament, aprovat pel Consell de Ministres, i s'haurà de tancar l'any 2027. Els defensors de les nuclears han vist en l'apagada un argument per allargar-ne la vida, mentre que els defensors de les renovables i del tancament, encapçalats pel president Pedro Sánchez, han defensat el contrari.
El conseller delegat d'Endesa, José Bogas, va dir aquest dimarts que no seria "prudent" tancar ara les nuclears, mentre que el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va assegurar que "el debat sobre l'energia nuclear s'ha acabat amb l'apagada". "Avui sabem que s'ha d'ampliar la capacitat nuclear d'Espanya".
En canvi, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que aquestes centrals "lluny de ser una solució, han sigut un problema", perquè la recuperació "amb més dependència nuclear no hauria sigut tan ràpida, sinó més lenta". L'expert en renovables Jaume Morron destacava al seu Twitter que "més de 24 hores després de la gran apagada, els kWh d'origen nuclear continuen sense aparèixer al mix elèctric de l'Espanya peninsular. I malgrat això, tenim corrent".
Tenen part de raó ambdós argumentaris. Mentre s'acaben d'aclarir les causes de l'apagada, Red Eléctrica sí que va reconèixer que l'origen va estar en dues apagades sobtades de generació ubicades al sud-oest d'Espanya, "possiblement d'origen fotovoltaic" que van provocar una apagada de 15.0000 MW i un posterior col·lapse en cadena de la xarxa. La xarxa elèctrica necessita per mantenir la tensió generar la mateixa quantitat d'energia que es demanda, i si hi ha un fort desajust de producció o de demanda, pot reaccionar amb una aturada en cadena.
La dispersió de fonts de generació que provoca l'augment de les renovables, amb parcs fotovoltaics i eòlics dispersats per tot el territori, genera problemes d'estabilitat reconeguts per Red Eléctrica. I sembla que aquests problemes d'estabilitat podrien estar darrere de la caiguda, donat que s'associa a possibles aturades fotovoltaiques. Les causes concretes estan per confirmar. Les centrals nuclears aporten més estabilitat a la xarxa, però aquesta estabilitat també podrà incorporar-se amb més emmagatzematge i amb l'adaptació dels sistemes de control i seguretat de la xarxa al nou panorama. A més, és cert que les nuclears es reactiven amb menys velocitat. A més de les millores tecnològiques, la interconnexió amb França ha de jugar un paper clau per a evitar noves desconnexions.