La cursa per instal·lar bateries d'emmatzematge a la xarxa a Catalunya ja ha començat. Les empreses han fet tràmits d'algun tipus per instal·lar els primers 121 MW, després de la normativa aprovada a finals de l'any passat pel govern espanyol, tot i que la Generalitat encara no ha autoritzat cap instal·lació.
Catalunya lidera el rànquing de projectes d'emmagatzematge elèctric amb bateries en informació pública al primer trimestre de l'any, amb 82,4 MW que s'hi han presentat sobre un total de 299,2 MW a tot l'estat. Si hi sumem els 29,9 MW que han rebut declaració ambiental positiva, són 112 MW en tràmit aquest primer trimestre. L'any passat, van rebre declaració d'impacte ambiental favorable els primers 60,1 MW, però 50,9 pertanyen als que durant el primer trimestre d'aquest any han entrat a informació pública. Les sumes i restes donen com a resultat que les empreses han tramitat 121 MW de bateries que es troben en alguna de les fases prèvies a l'autorització de construcció. Després, encara han de rebre permisos urbanístics als municipis.
Encara, però, no se n'ha autoritzat la construcció de cap projecte, segons l'informe d'Opina 360 per l'observatori de renovables Foro Sella, mentre que a tota Espanya es van autoritzar 95,2 MW.
L'emmagatzematge d'energia té un paper fonamental per a la seguretat de subministrament, ja que és l'eina amb la qual la xarxa elèctrica es nodrirà d'electricitat procedent de renovables quan no estiguin produint gràcies als excedents. És a dir, quan la fotovoltaica funciona perquè hi ha sol o l'eòlica perquè bufa el vent, les bateries i altres formes d'emmagatzematge com el bombeig hidràulic permeten guardar l'excedent de renovables no consumit. Així, després la xarxa el pot consumir quan la producció de renovables no està activa. Seran encara més importants quan es concretin els tancaments nuclears, perquè tindran més pes per cobrir l'absència dels reactors en moments que les renovables no estiguin produint prou.
El desenvolupament de l'emmagatzematge estava pendent d'una regulació que a l'octubre de l'any passat va aprovar la Comissió Nacional del Mercat de Valors per tal d'establir les condicions i normatives amb què es comercialitza la seva energia, així com el que es paga per tenir una reserva d'electricitat per moments d'estrès. Amb 22.000 MW de bateries que ja han sol·licitat accés a la xarxa a tota Espanya, es comencen a agilitzar les declaracions d'impacte ambiental i els permisos d'autorització.
Catalunya és la comunitat amb més emmagatzematge en informació pública (82,4 MW) i la segona amb més informes ambientals favorables (29,9) en el primer trimestre, amb un total de 112,3 MW en procés durant aquest inici d'any que la col·loquen en segona posició de projectes en aquestes fases, després d'una Comunitat Valenciana que té 107,9 MW amb informes ambientals favorables i 14,8 MW en informació pública.
Ara bé, no va rebre cap autorització de construcció dels 95,2 MW que es van autoritzar fins a finals de març a tot l'estat. Castella-la Manxa, amb 41,7 MW ja aprovats per construcció i Extremadura, amb 38,5 MW, van liderar aquestes autoritzacions al primer trimestre.
L'any passat, Catalunya va obtenir Declaració d'Impacte Ambiental positiu 60,9 MW, tots ells en el darrer trimestre. Catalunya té 440 MW en funcionament d'emmagatzematge en bombeig, però res en bateries. Avui dia, les bateries a l'estat espanyol només compte amb 24,5 MW de capacitat, mentre que la turbinació de bombeig permet aprofitar 3.331 MW d'electricitat. Catalunya participa del bombeig, però encara no de les bateries, dominades pel País Basc.
El preu de les bateries, a la baixa, encara ha de tenir un paper clau per calibrar la importància del sector dins el mix elèctric espanyol. En entrevista amb ON ECONOMIA, el president de la patronal espanyola AEPIBAL (Associació d'Emmagatzematge i Bateries), va reconèixer que Catalunya tenia un gran potencial per tal d'esmenar amb emmagatzematge part del seu dèficit en renovables. Caldrà veure, tanmateix, si els projectes no es troben amb els mateixos obstacles reguladors i d'oposició del territori tot i ser de menor impacte paisatgístic que no pas els parcs renovables. També calculava que dels 22 GW que hi ha amb permís a xarxa, al voltant d'uns 5 arribaran a funcionar de cara a 2030, per sota dels 22 GW que preveu el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).
Entre els que s'han presentat a informació pública a Catalunya, Glauco Almacena s'ha presentat per desenvolupar 50,9 MW a Girona, mentre que Isabel Development, del fons Aquila Capital, ha presentat set propostes petites de 4,5 MW per tal de desenvolupar un total de 31,5 MW a Tarragona. A Montgat, Corresol té un projecte pendent d'avaluar de 76 Mw, mentre que a Vilademuls, a Girona, l'empresa alemanya Steag-Iqony opta a desenvolupar 148 MW. Aquesta mateixa empresa té un altre projecte amb autorització ambiental positiva a Juià. A Sant julià de Ramis, Matrix Renovables té 102 MW pendents d'avançar, segons fonts informades del sector.