Aquests dies, una startup de Pequín anomenada Moonshot ha tornat a fer tremolar els parquets. El seu nou model, Kimi K3, un sistema de codi obert de 2,8 bilions de paràmetres, ha aterrat amb l'ambició de mesurar-se de tu a tu amb el bo i millor d'OpenAI i d'Anthropic, i ho ha aconseguit prou perquè l'índex de semiconductors nord-americà encadenés la pitjor setmana en més d'un any i les accions d'algun competidor asiàtic es deixessin fins a un 30% en una sola sessió. No és la primera vegada. És, de fet, un nou moment DeepSeek: la seqüela d'aquell ensurt de gener del 2025 que va recordar a mig món que el lideratge tecnològic occidental no es pot donar per descomptat.

Convé, però, aixecar la mirada per damunt del sotrac borsari. El que està en joc no és la cotització d'una tarda. La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una disrupció en directe, i en l'escenari més conservador que es pugui dibuixar iguala l'impacte empresarial de l’auge d’internet: els anys 1995-1999, un moment en el qual van néixer models de negoci sencers, en van morir d'altres i van caure gegants que semblaven invencibles. Es reordena el tauler complet, amb guanyadors i perdedors, i la tecnologia mateixa esdevé, per si sola, origen d'avantatge competitiu. Ara bé, hi ha una lectura menys prudent, però potser més ajustada a la realitat: hi ha la possibilitat de no trobar-nos davant d'un escenari comparable a l’aparició d’Internet, sinó davant de la democratització de l’electricitat. La pregunta pertinent no és què canviarà el pròxim trimestre, sinó com serà de diferent el món d'aquesta dècada respecte de l'anterior, igual com el planeta dels anys vint del segle passat no s'assemblava en res al de la dècada que el precedia.

El que separa els qui aprofitaran l'onada dels qui la patiran no és el pressupost, sinó un clic mental. Molts continuen pensant que tot això va d'agents conversacionals, de xatbots simpàtics que redacten correus. No va d'això. Va de generar programari propi a un cost pràcticament menyspreable i amb una qualitat que fins ara quedava reservada a equips grans i cars. És la democratització del programari avançat, és a dir, la caiguda a zero d'una barrera que durant dècades havia protegit els incumbents: vols un programa a mida? El tens, avui, gairebé de franc. A la nostra empresa, una eina interna que fa cinc anys hauria exigit un equip especialitzat i mesos de feina, avui la posem en marxa en dies i a un cost que un lustre enrere hauria semblat una broma. Això és disruptiu per a qualsevol model de negoci, perquè converteix en commodity allò que abans era, precisament, la muralla que et protegia de la competència.

El sector de la IA comença a parlar de tokens per watt com la mètrica que de debò importa: quanta intel·ligència s'extreu de cada unitat d'energia

Més enllà de la discussió sobre qui té el model més avançat, ja s’entreveu que el veritable vector que dilucidarà aquesta cursa de fons no serà la intel·ligència bruta sinó la ràtio intel·ligència/energia, és a dir, quin model aconsegueix fer més amb menys quilowatts hora. Les xifres són contundents: els centres de dades ja consumeixen, a escala global, una quantitat d'electricitat comparable a la de tot França. Els cinc grans hiperescaladors preveuen invertir enguany uns 725.000 milions de dòlars en infraestructura d'IA, més que el PIB de Suïssa, i el consum energètic per tasca cau a un ritme sense precedents, gairebé un ordre de magnitud cada any, però ho fa mentre la base d'usuaris creix encara més de pressa, de manera que la factura agregada no para de pujar. No és estrany, doncs, que el sector hagi començat a parlar de tokens per watt com la mètrica que de debò importa: quanta intel·ligència s'extreu de cada unitat d'energia. En aquest terreny, Anthropic, que té alguns dels models més brillants del mercat, no sembla dominar el capítol de l'eficiència; Google, en canvi, ensenya amb Gemini indicis prometedors en aquest àmbit. Heus aquí el que incomodava als mercats financers la setmana passada: el xinès Kimi K3 no és només un model potent, és un model d'arquitectura dispersa, que només activa una fracció dels seus paràmetres a cada resposta, la qual cosa permet oferir-se a un preu al voltant d'un 40% inferior al dels rivals nord-americans.

La qüestió avança a un ritme frenètic. Aquells qui esperin que passi la tempesta per veure com queda el tauler s'adonaran, quan finalment aixequin el cap, que la partida ja s'haurà jugat sense ells.