Les bonificacions fiscals a propietaris i llogaters contemplades dins d'un dels reials decrets del govern espanyol comportaran un cost d'almenys 1.280 milions d'euros. Així ho confirmen a aquest diari fonts del Ministeri d'Habitatge. Concretament, assenyalen que la deducció del 10% a l'IRPF amb caràcter general als llogaters beneficiarà 1,6 milions de contribuents i tindrà un cost mínim de 950 milions d'euros. En el cas dels propietaris, l'estimació mínima del cost d'aquesta nova configuració de les bonificacions se situa al voltant dels 330 milions d'euros.
Segons un dels dos decrets llei aprovats pel govern espanyol (concretament el que és més ampli i ha estat treballat amb els grups parlamentaris, malgrat no tenir la convalidació garantida), s'aplicarà una deducció per lloguer de l'habitatge habitual als contribuents amb una base imposable inferior a 33.007,20 euros. La base màxima de deducció serà d'11.630 euros per a les rendes de fins a 23.007,20 euros i es reduirà a partir d'aquest llindar. A més, el llogater no podrà ser titular d'un altre habitatge a menys de 50 quilòmetres. Pel que fa als propietaris que no siguin grans tenidors, la reducció del rendiment net del lloguer podrà arribar al 100% si rebaixen la renda més d'un 5%. Si la mantenen, la reducció serà del 50%. Si l'apugen, quedarà entre el 40% i el 15%.
Préstecs a interès zero per al primer habitatge
El decret també crea el mecanisme Vivienda Tu Casa, gestionat per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), per complementar la hipoteca de qui accedeixi al seu primer habitatge habitual. Els préstecs cobriran el menor import entre el 20% del valor de l'habitatge i 50.000 euros, a un interès del 0% i sense comissions. Es poden retornar en un termini de deu anys, i un cop ja s'hagi pagat la hipoteca al banc "per assegurar que la xifra mensual no sigui impossible", tal com traslladen fonts del departament encapçalat per la ministra Isabel Rodríguez.
La línia es finançarà amb el pressupost del Ministeri d'Habitatge. Un nou acord del Consell de Ministres haurà de fixar els beneficiaris, els límits i l'import inicial de la línia, que el decret no concreta ni les fonts del Ministeri consultades avancen. Els habitatges comprats amb aquest finançament quedaran sotmesos permanentment a un preu màxim de venda: el d'adquisició actualitzat segons l'IPC. Ara bé, no hi ha estipulat cap límit de preu si aquest habitatge acaba entrant al mercat del lloguer; només aplicaria el que marca la zona tensionada on s'ubiqués, en cas que l'autonomia en qüestió apliqués la llei d'habitatge.
L'administració pagarà el deute dels llogaters vulnerables
El decret introdueix l'anomenada enervació extraordinària del deute en els desnonaments per impagament de llogaters vulnerables. Si l'administració no els ofereix una alternativa habitacional, disposarà de dos mesos per pagar o consignar tot el deute reclamat. Mentre corri aquest termini, el procediment quedarà suspès. Si l'administració paga, el procés s'acabarà i el contracte continuarà vigent. Si no ho fa, quedarà subrogada automàticament com a deutora i no hi haurà llançament. Fonts del Ministeri remarquen que és una mesura "estructural" i que "no hi ha límits a l'enervació".
L'Estat compensarà les autonomies per aquestes despeses, excepte els interessos de demora que es generin si una comunitat paga tard. Al País Basc i Navarra, el finançament s'acordarà de manera bilateral. Fins al 31 de desembre del 2030, en la resta de desnonaments de persones vulnerables el tribunal podrà suspendre el procés. En aquests casos, l'administració haurà de compensar els propietaris que siguin persones físiques o que es dediquin al lloguer assequible. La compensació cobrirà, com a màxim, la renda deixada de cobrar i els subministraments impagats.
La "decepció i preocupació" de Junts
Aquest dimecres, Junts es mostrava "decebut i preocupat" per la versió definitiva aprovada aquest dimarts en la reunió del Consell de Ministres. Lamenten que ara mateix els fons voltor podran continuar comprant (amb alguns límits). I també perquè, segons una interpretació que han fet ells del text, si un propietari vol deixar en herència un pis de lloguer al seu fill, el llogater podria ara tenir dret a comprar el pis abans que el fill el pogués heretar". Fonts del Ministeri de l'Habitatge, però, ho neguen taxativament. Asseguren que aquesta interpretació hauria sigut correcta en una de les versions anteriors del decret que van intercanviar el govern espanyol i Junts. Però que aquest forat va corregir-se i que ara aquesta interpretació del text no se sosté.