El sector immobiliari en bloc ha alertat que les mesures que inclouen els dos decrets d’habitatge que va aprovar dimarts el Consell de Ministres restringiran encara més l’oferta d’habitatges de lloguer. Contractes indefinits o pròrrogues obligatòries, la prohibició de desnonar i fins i tot que els propietaris hagin d’indemnitzar els llogaters si no li renoven el contracte són propostes que, si prosperen, poden frenar els propietaris a l’hora de posar els pisos a lloguer, mantenen.
Xavier Vilajoana, president de la patronal de promotors catalana (APCE) i també de l’espanyola, va assegurar dimecres que ha rebut “moltes trucades de constructors i promotors que han decidit aturar els projectes de construcció destinats a lloguer”, de manera que tampoc es generarà oferta d’obra nova, segons el constructor. Antoni Cañete, president de la Pimec, alertava que també cal protegir els propietaris perquè “si perceben més risc i els habitatges acaben sortint del mercat de lloguer, no haurem resolt el problema, l’haurem agreujat”.
La demanda de lloguer a Catalunya creix perquè els joves es volen emancipar i es creen noves famílies i els preus de compra són molt alts. Però l’oferta no segueix el mateix camí i els preus s’han disparat en els últims anys. Per aturar-ho, el Govern va aprovar el 2024 el topall dels lloguers a les zones tensionades, que inclouen els municipis on viuen la gran majoria de catalans. Els preus es van contenir, però els contractes de lloguer van caure en picat.
Catalunya va tancar el 2025 amb el menor nombre de contractes de lloguer signats des del 2009, quan va esclatar la bombolla immobiliària. En concret, 108.057 contractes, 10.500 menys que l’any anterior, segons el Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge, del Govern, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. De fet, des que els contractes van tocar màxims, el 2021, han patit un daltabaix del 35,6%. Gairebé 60.000 contractes menys en quatre anys.
Si agafem com a referència el topall als lloguers, aprovat pel Govern de Pere Aragonès amb el suport del PSC, que el defensa i l’ha actualitzat, l’any passat es van signar 25.000 contractes menys que el 2023, últim any abans de l’entrada en vigor del límit als preus en zones tensionades. Això suposa una caiguda del 19% en només dos anys.
Aquesta evolució no crida a l’optimisme. Des d’alguns sectors s’ha culpat els lloguers de temporada de la caiguda de l’oferta, però les dades no ho reflecteixen, encara que el 2024 sí que es van incrementar, presumiblement per esquivar el topall. Van passar de 9.330 el 2023 a 13.517 el 2024, un increment de 4.000, mentre els contractes de lloguer queien en gairebé 15.000. El 2025 els lloguers de temporada van baixar lleugerament, en 400, mentre els contractes totals baixaven en 10.000.
Hi ha una sola dada positiva en les dades de contractes de lloguer del Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge del Govern. Al primer trimestre d’aquest any, últim amb dades publicades, els contractes pugen fins a 28.079, 331 més que en el mateix període de l’any passat. Parlem, però, d’un increment petit, de l’1,2%, i de la segons pitjor dada trimestral des del 2011 –la pitjor és precisament la del 2025.