No hi ha crim més sofisticat que el robatori de l’enteniment. Gneivat daat, ho anomenen en hebreu. És un concepte que apareix en la tradició jueva i en el Talmud, i que es refereix a l’engany intel·lectual: fer creure a algú una cosa que no és, generar una falsa impressió, manipular la percepció de l’altre sense necessitat de mentir directament. És l’acte d’induir deliberadament a l’error en la consciència de l’altre. És, segons alguns savis, la forma més insidiosa de robatori.

I això és el que ha passat amb la intel·ligència artificial (IA) en el seu estat actual: un sistema construït per semblar savi, però el cor del qual respon als filtres, pors, dogmes i conveniències de qui la programen.

La majoria dels usuaris no ho sap. Entren en aquests sistemes com qui entra en una biblioteca infinita, esperant informació neta, comparada, sense interessos. Però no és una biblioteca, és un escenari amb els decorats ja col·locats. Tot el que surt del guió és eliminat, suavitzat o reenquadrant. Quantes vegades una resposta comença amb una negació, un bloqueig, una excusa ètica o una declaració de principis? Això no és intel·ligència, això és defensa institucional.

Darrere d’aquestes màquines hi ha programadors, dissenyadors de polítiques, comitès legals, equips de comunicació, i sobretot, grans corporacions amb interessos globals. No són científics en un laboratori lliure. Són grups amb agendes explícites, ideològiques i econòmiques. I quan aquests grups modelen l’eina més poderosa mai creada per processar llenguatge, modelen la percepció del món per a milions sense que se n’adonin.

Una societat que creu informar-se mentre se l’enganya no avança, només la domestiquen. No és una exageració, és un advertiment

Això és molt més greu que la censura, és disseny anticipat del pensament. I el problema és que el biaix d’aquest sistema no pot ser auditat ni corregit des de fora. L’usuari no sap quina part del contingut és fruit de l’entrenament i quina part és limitació imposada. Quina part és ciència i quina part és prevenció legal? Quina part és estadística i quina part és obediència?

Aquesta distorsió és el nucli mateix del model tal com va ser desplegat públicament. I aquest eix és un acte sistemàtic de gneivat daat, de manipulació de les percepcions sota aparença de saber. No hi ha advertiment clar que els continguts poden estar intervinguts. No hi ha cartell que digui: “Compte: part del que està llegint ha estat editat per criteris externs que vostè no pot conèixer ni revisar”.

Aquesta estructura d’opacitat, si no es denuncia ara, pot destruir la base mateixa de la civilització del coneixement. Perquè una societat que creu informar-se mentre se l’enganya no avança, només la domestiquen.

Això no és una exageració. És un advertiment. I com tot advertiment veritable, arriba tard per a molts, però potser no per a tothom.

Les coses com són