Carlos Torres ja ha entès que l’opa que va llançar al Banc Sabadell no és una operació només empresarial. Per molt que això sigui el que diguin, tant el president del BBVA com el country manager a Espanya, Peio Belausteguigoitia, i es preguntin en públic per què les condicions a la fusió de CaixaBank i Bankia van ser molt més laxes o per què no poden simplement votar els accionistes del banc i decidir, com el propietari d’un pis, si ven o no. Doncs perquè no és un pis, ni una operació més.

El president del BBVA ja té clar que el destí de l’operació en la qual hi ha posat l’ànima des de fa un any també passa per la política. Per això, la setmana passada va ser un empresari més a la Reunió del Cercle d’Economia. Això sí, triant els moments: va anar a la inauguració, que va protagonitzar Pedro Sánchez, l’endemà a veure el cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, i més tard a escoltar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. No li va anar gaire bé: Sánchez li va donar un disgust amb la consulta de l’opa, que Feijóo va posar en dubte, i Cuerpo va furgar en la ferida en mostrar-se, de nou, contrari a la concentració del BBVA i el Sabadell.

Una operació com aquesta –hostil, entre dues entitats grans i amb tant de moviment en contra– mai és només empresarial, però menys encara quan entra en una fase en la qual el govern espanyol pot fer i desfer. Un govern que no ha dubtat a fer i desfer en les empreses i operacions que li ha semblat. Aquest cop s’ha buscat un pretext –la consulta pública–, cosa que sembla presagiar que la intervenció no serà anecdòtica.

Carlos Torres ja ha entès que l’opa que va llançar al Sabadell no és una operació només empresarial, que també passa per la política

Així ho esperen els empresaris catalans, que des del principi han sabut que això no era només una operació empresarial, i que van reaccionar amb satisfacció a l’anunci de consulta. “Molt bona notícia”, “hi ha partit” i “això no és innocent” van ser algunes de les reaccions que es van poder sentir als passadissos de la Reunió del Cercle, i fins i tot a Josep Oliu se li va escapar un “positiu”. I com que saben que la política hi ha de tenir un paper principal, els empresaris i entitats econòmiques s’han unit per demanar a Pedro Sánchez, en una carta enviada divendres, que freni l’operació. A més, farà una campanya en contra.

Amb aquest escenari, sembla que el BBVA pot quedar tocat. Però no enfonsat. El seu president segueix decidit a dur a terme l’operació, amb totes les condicions de la CNMC i amb un possible veto a la fusió, que reduiria les sinergies. La consulta és un cop dur, a l’entitat ho saben, i la van entomar amb un dissimulat disgust. Dissimulat perquè s’estan esforçant a no pronunciar-se. Torres, el mateix dilluns, minuts després de l’anunci de Sánchez, va limitar-se a expressar el seu respecte. Dijous, Peio Belasteguigoitia va ser preguntat a l’Hospitalet de Llobregat i no va respondre. Això sí, va deixar clar que les condicions de la CNMC, la feina de la qual va llorar, haurien de ser suficients, perquè “no tenen precedents”, i cada cop que parlava de l’opa defensava el lliure mercat. Més clar que l’aigua.

Carlos Torres no té cap intenció d’aturar-se, si ha arribat fins aquí és per seguir, però Pedro Sánchez li pot posar molt difícil

La línia argumental del BBVA és clara. El discurs del seu president és el mateix des del principi, i fins i tot reforçat per les condicions de la CNMC, ja que si inicialment va dir que les pimes catalanes no patirien restriccions de crèdit, ara ho té compromès amb l’autoritat de la competència. Torres no té cap intenció d’aturar-se, si ha arribat fins aquí és per seguir, però Pedro Sánchez li pot posar molt difícil. Hi ha encara molts interrogants i la inèrcia no ajuda el president del BBVA.

D’entrada, ha de lidiar amb les condicions que li posi el govern espanyol. No són fàcils de preveure, pel simple fet que Sánchez no és fàcil de predir. Ningú esperava la consulta. Es parla de prohibició d’acomiadar o de presència territorial, però ningú no es jugaria un pèsol a què el president espanyol no treu un altre conill del barret.

Si voten els accionistes del Sabadell, tornarà a sorgir la qüestió del preu: apujar-lo podria garantir l'èxit de l'opa, però a un cost molt alt per al BBVA

Si esquiva aquesta bala, Torres arribarà finalment davant els accionistes del Sabadell malmès, en pitjors condicions que va arribar pels requisits de la CNMC, que tindran un cost afegit per a l’entitat, pels que pugui posar el govern espanyol, com la prohibició de fusió, que eliminaria part de les sinergies, i per la disminució o eliminació de la prima –actualment és negativa– de l’oferta. A més, quan arribi aquest moment –podríem parlar del juliol o ja de després de vacances, també és difícil de predir–, el Sabadell haurà presentat uns resultats rècord i, previsiblement, un pla estratègic elaborat expressament per convèncer els accionistes del bon futur que té el banc en solitari, i de com els pot arribar a remunerar.

Quan hagin de votar els accionistes, si arriben a fer-ho, tornarà a sorgir la qüestió del preu, sobretot si la prima segueix sent negativa: apujar-lo o no apujar-lo. Sempre han dit que no ho farien, que és el mateix que diria qualsevol, perquè si mostren la més mínima disposició a millorar-lo, les accions del Sabadell pujarien automàticament, i perquè tenen temps per fer-ho, fins i tot, amb el període de subscripció a l’oferta iniciat. Pujar-lo els podria garantir l’èxit, però el cost de l’operació seria altíssim, ja que al causat per les condicions, caldria sumar-li el del preu. No té un escenari fàcil el BBVA, però tampoc cap intenció de tirar la tovallola. Com deien al Cercle, “hi ha partit”.