En el marc de la recent cimera tecnològica de Londres, organitzada per Octopus Energy i conduïda per Stephen Fry, l'historiador israelià Yuval Noah Harari va llançar una predicció que sembla treta de la ciència-ficció, però que cada dia sona més plausible: la persona més rica del món d'aquí a uns anys no serà Elon Musk, Jeff Bezos o Mark Zuckerberg, sinó una intel·ligència artificial. L'autor de Sapiens i Homo Deus imagina un escenari on els algoritmes no només creuen riquesa, sinó que a més es converteixin en actors polítics, capaços d'influir en eleccions mitjançant donacions i de finançar moviments socials, religiosos o ideològics a una escala sense precedents.

En paral·lel, altres personatges destacats se sumen a la teoria des d'un altre punt de vista. Mark Cuban, inversor i empresari amb una fortuna estimada de 5.700 milions de dòlars, ha afirmat que la intel·ligència artificial generarà el primer trilionari del món. Segons va sostenir en una recent entrevista, aquesta figura no serà un magnat tradicional, sinó "un tipus en un soterrani" amb una idea revolucionària. Durant la seva participació en el pòdcast High Performance, l'exintegrant del programa Shark Tank va defensar que la IA generativa encara es troba en una etapa primerenca i que "no hem vist el millor ni el més lloat del que és capaç de fer". Per a Cuban, la persona que aconsegueixi convertir aquesta tecnologia en una cosa imprescindible per a milions de persones canviarà el rumb de l'economia global.

A grans trets, els límits de la IA semblen inqüestionables ara mateix. Harari, que també és un escriptor de divulgació científica, adverteix sobre els perills que una intel·ligència artificial avançada esdevingui més intel·ligent que els humans. L'historiador jueu assenyala que, si bé el control i la fabricació d'armes nuclears recauen en gran manera en mans dels humans, la IA és capaç de destruir tota la infraestructura de la civilització sense necessitat d'utilitzar armes de destrucció massiva. En el vídeo, Noah Harari, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Israel, fa la distinció entre una eina i un agent que pot actuar pel seu compte. Argumenta que la IA no és una eina sinó un agent que té l'autonomia que no té una eina com una bomba o qualsevol altra arma.

"La IA, una arma pitjor que la bomba nuclear"

"Una eina és una cosa que tens a les mans. Un martell és una eina. Una bomba nuclear és una eina. Els humans decideixen si comencen una guerra i a qui bombardegen. Una arma no va sola i decideix explotar, però la IA té aquesta agència", diu. Citant l'exemple de la IA desplegada en zones de guerra sense necessitat d'intervenció humana, Harari va argumentar que el desplegament d'armes nuclears requereix la presa de decisions humanes, però els sistemes d'IA poden prendre les seves pròpies decisions. "Ja tenim sistemes d'armes autònomes que prenen les seves pròpies decisions", va assenyalar. L'acadèmic, tot i emfatitzar la necessitat de posar controls i equilibris al progrés de la IA, va advertir que la IA és capaç d'evolucionar desenvolupant sistemes d'IA més avançats que estan fora del control humà i que poden inventar armes que ni tan sols hem imaginat.