Els magnats tecnològics Elon Musk i Sam Altman estan a punt de creuar-se en un dels judicis amb més impacte internacional dels darrers anys. La vista oral començarà aquest dilluns al tribunal federal d'Oakland, una ciutat situada a escassos quilòmetres de San Francisco, amb la fase de selecció del jurat. A partir d'aquell moment, s'obrirà un procés que els experts ja descriuen com el judici del segle en l'àmbit tecnològic.

La disputa judicial se centra en les circumstàncies que van envoltar el naixement d'OpenAI l'any 2015. Aquell any, un grup d'emprenedors encapçalats per Sam Altman va fundar la companyia que més tard crearia ChatGPT amb una estructura inicial d'una empresa emergent sense ànim de lucre. En aquella primera etapa, la principal font de finançament va ser el mateix Elon Musk, que va injectar prop de 38 milions de dòlars entre desembre del 2015 i maig del 2017.

Amb el pas del temps, però, OpenAI va abandonar el seu model fundacional i es va transformar en una empresa que avui dia està valorada en l'astronòmica xifra de 852.000 milions de dòlars. La demanda, presentada pel director executiu de SpaceX l'agost del 2024, sosté que Altman, actual conseller delegat d'OpenAI, i el seu home de confiança, Greg Brockman, van trair la missió original de l'empresa.

Segons la versió de Musk, la tecnologia d'intel·ligència artificial s'havia de desenvolupar de manera altruista, sense ànim de lucre, i posant la seguretat i el benefici col·lectiu per damunt de qualsevol altra consideració. En canvi, la demanda al·lega que, a la seva esquena, Altman i Brockman es van dedicar a buscar beneficis econòmics, desviant-se així dels principis fundacionals que havien subscrit. El judici serà amb un jurat popular sota la supervisió de la jutgessa de districte nord-americana Yvonne Gonzalez Rogers, que haurà de decidir si hi ha prou elements per considerar que es va produir un incompliment contractual.

Un equilibri de poder en joc

El resultat d'aquesta batalla legal podria alterar de manera substancial l'equilibri de poder en el sector de la intel·ligència artificial, una tecnologia que ja és considerada revolucionària, però que alhora genera temors creixents. Entre aquestes pors hi ha la possible destrucció massiva de llocs de treball i, en els escenaris més apocalíptics, una amenaça existencial per a la supervivència de la mateixa humanitat. Controlar el rumb d'OpenAI equival, en certa manera, a controlar el futur d'aquesta tecnologia. Per això, el judici ha despertat l'interès no només del món tecnològic, sinó també de reguladors, inversors i governs d'arreu del planeta.

Musk ha reclamat una indemnització que arriba als 134.000 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis, una xifra que reflecteix tant la inversió inicial com el valor actual de la companyia que, sota el seu criteri, li hauria estat sostreta mitjançant un canvi d'estratègia no consensuat. No obstant això, fonts properes al procediment assenyalen que la quantia final probablement serà molt menor. Aquesta reducció es deu a una sèrie d'errors previs al judici que han perjudicat el fundador de Tesla i SpaceX.

En concret, la magistrada ha anat limitant algunes de les pretensions més ambicioses de la demanda, deixant clar que no totes les proves aportades per l'equip legal de Musk tenen la solidesa necessària. Més enllà de la compensació econòmica, la demanda del magnat també persegueix un objectiu personal i corporatiu de gran importància: la destitució de Sam Altman del consell d'administració d'OpenAI.

Musk considera que Altman ha perdut tota credibilitat per continuar liderant una empresa que, segons la seva opinió, ha traït els seus orígens. Si el tribunal donés la raó a Musk en aquest extrem, OpenAI hauria de reestructurar el seu òrgan de govern i buscar un nou líder, cosa que obriria un període d'incertesa en una de les companyies més influents del món.

Riscos també per a Musk

El judici, però, no està exempt de riscos per al mateix Elon Musk. El mes passat, un altre jurat el va declarar culpable d'haver defraudat els inversors durant l'adquisició de Twitter, la xarxa social que posteriorment va reanomenar com a X, en una operació valorada en 44.000 milions de dòlars l'any 2022. Qualsevol detall negatiu que aflori durant el judici sobre les seves tàctiques empresarials podria resultar especialment perjudicial en aquest moment, ja que la seva empresa de fabricació de coets, SpaceX, té previst sortir a borsa aquest estiu mitjançant una oferta pública inicial. Un escàndol addicional podria refredar l'interès dels inversors o afectar la valoració de la companyia.

Sigui quin sigui el desenllaç final, els analistes judicials coincideixen que el judici oferirà un espectacle apassionant. Està previst que declarin com a testimonis directes els dos principals implicats, la qual cosa permetrà escoltar versions contraposades d'altíssim interès. Els testimonis enfrontats d'Altman i Musk prometen llançar llum sobre algunes de les idees que van impulsar la cursa per la intel·ligència artificial, així com sobre el deteriorament d'una amistat que, en els seus inicis, semblava sòlida.

Precisament aquella amistat es va forjar l'any 2015, quan tots dos van coincidir en la necessitat de desenvolupar la intel·ligència artificial d'una manera més responsable i segura que la que aleshores proposaven els gegants tecnològics amb ànim de lucre. Entre els rivals que Musk i Altman tenien al punt de mira hi havia els cofundadors de Google, Larry Page i Sergey Brin, així com el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

Les al·legacions presentades abans del judici indiquen que tant Musk com Altman compartien la visió que la IA no havia de quedar controlada per uns pocs grans grups empresarials, sinó que havia de desenvolupar-se amb garanties ètiques i de manera oberta. Ara, deu anys després, aquell somni compartit s'ha convertit en el camp de batalla d'un judici que marcarà un abans i un després en la indústria tecnològica.