Les dades del Ministeri de Transports visibilitzen la comparació d’inversió en els dos principals corredors ferroviaris estatals, unes xifres que posen de manifest el gir estratègic en la distribució dels recursos pressupostaris. Durant l’exercici 2025, el Corredor Mediterrani va licitar actuacions per valor de 895 milions d’euros, una xifra notable, però molt per sota dels 3.123 milions que va destinar el mateix període al Corredor Atlàntic. Aquesta última quantitat representa un increment del 122% respecte al 2024 i consolida la infraestructura atlàntica com una de les grans prioritats inversores del departament que dirigeix Óscar Puente.

Les diferències no acaben aquí. En l’àmbit d’execució d’obres, el Mediterrani va registrar moviments de terres i col·locació de vies per valor de 1.155 milions d’euros durant el 2025, mentre que les adjudicacions d’obres en aquest mateix corredor van arribar als 1.183 milions. L’Atlàntic, per la seva banda, ha mantingut un ritme de licitació molt superior durant els cinc primers mesos del 2026, amb uns altres 1.000 milions d’euros que se sumen a la xifra rècord de l’any anterior. Aquestes dades reflecteixen un canvi de cicle en la política d’infraestructures, després d’anys en què el corredor mediterrani va concentrar la major part de l’atenció ministerial.

Un Corredor Atlàntic que travessarà tretze regions

El Corredor Atlàntic discorrerà per un total de tretze comunitats: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Castella i Lleó, Aragó, Navarra, La Rioja, Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia i Canàries. Actualment, ja disposa de 33 estacions amb servei d’alta velocitat distribuïdes en vuit comunitats i dinou províncies. L’objectiu del Ministeri és que aquesta línia assoleixi uns estàndards de velocitat, freqüència i capacitats semblants als del seu homòleg mediterrani, que fa dècades que està en desenvolupament.

Pel que fa al Corredor Mediterrani, les previsions per al 2026 inclouen diverses actuacions de gran importància. A Catalunya, destaca la posada en servei de la terminal de mercaderies de la Llagosta, que ja funciona des del passat mes de gener, i la finalització del tram Martorell-Castellbisbal amb la seva connexió a la fàbrica de Seat. Al País Valencià, està prevista l’entrada en funcionament de la segona via del traçat València-Castelló en ample mixt, el nou accés al port de Sagunt, la nova terminal intermodal de la Font de Sant Lluís i el bypass de mercaderies entre València i Almussafes. Totes aquestes actuacions, però, se sumen a un volum d’inversió molt inferior al que ha mobilitzat l’Atlàntic en el mateix període.

Les dades comparades entre ambdós corredors reflecteixen un canvi de prioritats per part del Ministeri, que durant anys havia centrat els seus esforços a completar el tram mediterrani a causa de la seva importància per al comerç i el turisme. L’acceleració de l’Atlàntic respon a la voluntat de reequilibrar territorialment les inversions i de connectar per alta velocitat regions del nord i l’oest peninsular que històricament havien quedat relegades. Els 3.123 milions licitats el 2025 suposen una aposta sense precedents per una infraestructura que ha de servir per a impulsar l’economia de comunitats com Galícia, Astúries o Castella i Lleó. El repte, a partir d’ara, és que aquest ritme inversor es mantingui en els pròxims exercicis i que les obres s’executin dins dels terminis previstos.