La inversió en infraestructura d'intel·ligència artificial per part dels gegants tecnològics es dispararà fins a xifres històriques els pròxims anys, reflectint la transició cap a una nova era computacional. Un informe de Goldman Sachs Research calcula que la despesa de capital d’aquestes companyies superarà els 426.000 milions d'euros el 2026, un increment sostingut que, tot i això, comença a mostrar signes de selectivitat per part dels mercats.

Segons l'anàlisi, publicat aquest dijous, la inversió global en IA i infraestructura tecnològica va oscil·lar entre els 256.000 i els 324.000 milions d'euros durant el 2025. Aquesta xifra serà superada amb escreix en el bienni següent, arribant als 450.000 milions d'euros previstos per al 2026, impulsada pels sòlids resultats del tercer trimestre de les principals companyies del sector.

El salt inversor és l'expressió financera d’una carrera global per dominar la nova capa bàsica de la tecnologia: la intel·ligència artificial. No obstant això, Goldman Sachs anticipa una desacceleració progressiva d’aquest ritme, que podria moderar-se fins al 25% a finals de 2026. Els analistes atribueixen aquest context de futur tant a la maduració dels projectes com als límits que imposaran la capacitat de finançament i les demandes dels mateixos inversors, factors que actuen com a fre més decisiu que la mateixa liquiditat de les empreses. L'informe subratlla una divisió creixent en la reacció dels mercats. Mentre els inversors es mostren cada vegada més selectius, han penalitzat aquelles companyies la seva expansió en infraestructura ha compromès la rendibilitat operativa o s’ha finançat mitjançant deute excessiu.

En canvi, han recompensat amb força els models de negoci que demostren una relació clara entre la despesa de capital i els ingressos, com són els casos paradigmàtics dels serveis de computació en núvol Amazon Web Services i Microsoft Azure. Aquesta dinàmica reflecteix una demanda d’ingressos immediats, tot i que s’espera que l’impacte principal de la IA en la productivitat econòmica es materialitzi a mitjà termini. L’esforç inversor no només transforma les grans empreses. Està generant una ona expansiva de beneficiaris directes en sectors adjacents, els rendiments borsaris dels quals ja superen el creixement esperat dels seus beneficis per acció.

Entre els més destacats hi ha fabricants de semiconductors com Nvidia, operadors de centres de dades especialitzats, proveïdors de maquinari i components per a infraestructures crítiques i companyies del sector energètic, clau per alimentar les exigents demandes elèctriques dels nous data centers. Paral·lelament, s’obren oportunitats significatives per a firmes de programari i serveis que desenvolupen plataformes d’IA o bases de dades avançades, les quals podrien veure augmentar els seus ingressos per l’adopció empresarial.

Malgrat l’optimisme inversor, l'informe també alerta sobre la incertesa persistent que envolta el moment exacte i la magnitud en què els beneficis de la IA es traduiran en resultats financers concrets per a moltes companyies. Aquesta ambigüitat conviu, però, amb una realitat incontestable: les cinc grans tecnològiques (Apple, Microsoft, Nvidia, Amazon i Google) continuen dominant els principals índexs borsaris com el S&P 500 i el Nasdaq. La seva capitalització consolidada les situa com a motors fonamentals del mercat, més enllà del cicle inicial d’entusiasme per la IA.

L’aposta financera té una projecció macroeconòmica de gran abast. Estudis complementaris, com el recent de la consultora IDC, estimen que l’adopció empresarial de la IA tindrà un impacte econòmic acumulat de 16,9 bilions d'euros a l’economia mundial fins al 2030, la qual cosa representaria al voltant del 3,5% del PIB global previst per aquell any.

Aquesta xifra contextualitza la despesa de capital actual no com a simple despesa, sinó com a fonament d’una transformació productiva d’ample espectre. En conclusió, la carrera per la IA ha entrat en una fase d’expansió massiva i alhora de maduració selectiva. Els mercats, tot i finançar el salt cap endavant, demanen ja senyals de retorn i sostenibilitat, dibuixant un escenari on la capacitat de monetitzar la tecnologia començarà a definir els guanyadors i perdedors d’aquesta nova era.