La intel·ligència artificial s'ha erigit en un recurs de consulta mèdica emergent en la societat, teixint una presència creixent en l'univers quotidià de les persones que busquen orientació sobre la seva salut física i mental. Les dades contingudes en l'estudi Els perills de l'autodiagnòstic digital, elaborat per Línea Directa, il·luminen amb precisió aquest fenomen. El treball traça un mapa exhaustiu de la relació dels ciutadans amb aquestes eines digitals, alhora que proposa un marc de recomanacions per a una utilització responsable. La penetració d'aquesta pràctica és ja notable. A Catalunya, dues de cada tres persones reconeixen emprar la intel·ligència artificial per resoldre qüestions relatives a la seva salut, una xifra que s'acosta a la mitjana nacional i que reflecteix una adopció massiva. No obstant això, aquesta realitat no es distribueix de manera uniforme entre la població, sinó que revela una profunda bretxa generacional.

La pràctica és gairebé universal entre la joventut, on nou de cada deu individus d'entre 16 i 19 anys admeten recórrer-hi, i la meitat d'ells ho fa de manera habitual o sistemàtica. En canvi, entre les persones majors de 65 anys, el percentatge es redueix a poc més del 40%, un contrast que subratlla la diferència d'hàbits i confiança envers la tecnologia. El que comença com a consulta es converteix, per a una part significativa de la ciutadania, en una alternativa a la visita mèdica.

El fenomen de l'autodiagnòstic digital s'ha consolidat com a primera opció per a una quarta part dels espanyols quan s'enfronten a un problema de salut, una tendència que es mostra lleugerament més accentuada en el cas dels catalans. Aquesta preferència es dispara fins a nivells crítics entre el col·lectiu més jove, on un 42% prefereix consultar amb cercadors, influenciadors o plataformes d'intel·ligència artificial abans que amb un professional sanitari. Les raons que expliquen aquesta deriva són múltiples i il·luminadores. Els usuaris valoren especialment la disponibilitat absoluta de l'eina, la seva immediatesa a l'hora de proporcionar respostes i l'agilitat de tot el procés, factors que contrasten amb les demores i les limitacions horàries que sovint troben en els sistemes de salut convencionals.

Més enllà de la simple conveniència, emergeixen motivacions de caràcter profundament humà. La intimitat que ofereix una pantalla, la sensació de ser escoltat sense sentir-se jutjat, es converteixen en arguments decisius per a aquelles persones que es troben en una situació de vulnerabilitat emocional. Aquests usuaris no busquen només informació, sinó també una espècie d'empatia digital per a les seves qüestions emocionals. En aquest punt, l'estudi detecta una clara diferència de gènere, amb les dones mostrant-se significativament més propenses que els homes a recórrer a la IA per aquesta necessitat de comprensió. La bretxa generacional també es fa patent, amb els joves liderant aquest ús emocional de la tecnologia.

Aquesta dinàmica aconsegueix la seva màxima expressió en l'àmbit de la salut mental. Per a molts individus, la intel·ligència artificial assumeix el paper d'un “terapeuta digital”, una entitat a la qual es recorre per alleugerir la incertesa i trobar un cert alleujament davant de símptomes o preocupacions. No obstant això, els experts alerten que aquesta sensació de control és, en realitat, efímera i enganyosa. Es configura així un cicle perillós: més malestar emocional impulsa més recerques digitals, i aquestes recerques, lluny de solucionar el problema, acaben per intensificar l'angoixa inicial. La dependència de l'eina és tal que la meitat de les persones que pateixen ansietat o depressió a Espanya hi recorre gairebé diàriament, una xifra que supera amb escreix l'ús que en fan pacients amb patologies físiques cròniques, evidenciant que la necessitat psicològica és el motor principal d'aquest vincle.

En vista d'aquest escenari, els autors de l'estudi emfatitzen la urgència de promoure un ús conscient i crític d'aquestes tecnologies. La recomanació fonamental és clara: la intel·ligència artificial no ha de substituir mai el criteri d'un professional de la salut. S'aconsella als usuaris que rebutgin de manera sistemàtica els autodiagnòstics i els tractaments suggerits per màquines sense un respatller mèdic, que prenguin distància dels pensaments catastrofistes i que prioritzin la connexió humana per sobre de la interacció amb un algoritme.