L'Ibex-35 ha baixat el 0,85% aquest dilluns i ha perdut el nivell dels 15.300 punts, en sintonia amb les principals places europees, llastada pels dubtes de Wall Street i en una setmana en què els inversors estaran pendents de dades d'inflació i de confiança. En espera d'aquests indicadors, el mercat aprofita per recollir beneficis després dels màxims marcatges per les cotitzades durant la passada setmana. Així, aquest dilluns, el principal índex del mercat nacionalha baixat 131,3 punts, i ha acabat en els 15.265 punts. Des de començament d'any, avança el 31,66%.

El selectiu espanyol obria amb pèrdues i ha mantingut el to negatiu durant el desenvolupament de tota la sessió, amb la qual cosa s'ha allunyat dels 15.400 punts que va tocar divendres passat, en una jornada negativa per a Europa, per la recollida de beneficis i els dubtes amb què cotitza Wall Street.

Dels grans valors, només Repsol ha aconseguit tancar a l'alça (0,93%), com la segona pujada més important del selectiu, mentre que BBVA ha cedit l'1,88%, com el cinquè descens més gran; Iberdrola, l'1,47%; Inditex, el 0,86%; Telefónica, el 0,56% i Banc Santander, el 0,38%. Entre els protagonistes del dia han destacat els valors d'Acciona i Acciona Energía, amb descensos del 2,86% i el 3,32%, respectivament. Ambdós s'han vist encomanats per la caiguda d'Orsted, la companyia danesa que ha vist paralitzat un projecte eòlic als EUA. Així, el principal promotor mundial d'energia eòlica marina, va experimentar una caiguda significativa en el valor de les seves accions aquest dilluns, arribant a descendir fins a un 19% i assolint mínims històrics a la Borsa de Copenhaguen.

En el camp macroeconòmic, aquest dilluns, la principal referència ha estat la publicació de l'índex IFO que ha mostrat que les expectatives dels empresaris alemanys han millorat significativament el mes d'agost, després que la Unió Europea i els Estats Units arribessin a un acord per resoldre les seves disputes comercials. D'aquesta manera, l'indicador ha assolit el seu nivell més alt des de febrer de 2022, quan va començar la invasió russa d'Ucraïna. Al sector manufacturer, el clima empresarial va millorar lleugerament, ja que, si bé les empreses es van mostrar notablement més optimistes de cara als mesos vinents, el rendiment actual ha estat menys favorable i les firmes continuen molt insatisfetes amb la seva cartera de comandes.

Els mercats estan, a més, assimilant les conclusions de la cimera de banquers centrals que es va celebrar la setmana passada a Jackson Hole (Wyoming, EUA) en la qual el president de la Reserva Federal (Fed) dels EUA, Jerome Powell, va obrir la porta a una baixada dels tipus d'interès al setembre.

Aquest simposi de Jackson Hole va finalitzar dissabte amb la intervenció de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, que va defensar la independència dels bancs centrals davant del conflicte de Powell amb el president dels EUA, Donald Trump, i va atribuir gran part de la bona marxa de l'economia espanyola a la immigració.

En espera dels resultats de Nvidia

Tanmateix, l'esdeveniment més important serà la publicació dels resultats trimestrals de Nvidia, segons assenyala l'analista de XTB, Javier Cabrera. "El mercat americà deu les pujades des d'abril a les companyies d'IA, però sobretot a una Nvidia que ha pujat al voltant d'un 60%. Creiem que els resultats tornaran a marcar l'ànim de mercat, encara que veiem complicat que Nvidia superi àmpliament expectatives i causi un nou 'ral·li'", explica.

Els mercats també seran atents a les dades d'inflació d'Espanya, França, Alemanya o els EUA que es coneixeran divendres. A més, aquesta setmana també es publicarà la dada de PIB del segon trimestre de l'economia nord-americana.

Europa, en negatiu

A les principals places borsàries del Vell Continent la sessió d'aquest dilluns ha finalitzat amb descensos: París ha registrat unes pèrdues de l'1,59%; Frankfurt, del 0,37%; i Milà, del 0,19%. Només Londres ha acabat amb una alça del 0,13%.

El preu del barril de cru Brent, de referència per a Europa, pujava un 1,73% fins a situar-se en els 68,92 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), de referència per als Estats Units, registrava un augment del 2,01% fins als 64,94 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,1672 'bitllets verds', després de depreciar-se un 0,38%, en tant que l'interès exigit al bo a 10 anys escalava fins al 3,365%. La prima de risc baixava fins als 57 punts bàsics.