Els 32 països de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) han pactat per "unanimitat" el més important alliberament de reserves de petroli de la seva història, fins a 400 milions de barrils que són més del doble del seu antecedent rècord, que va tenir lloc l'any 2022 quan es va pactar alliberar 182 milions de barrils de cru per la crisi energètica derivada de la invassió russa d'Ucraïna. 

La decisió requeria unanimitat i així s'ha donat, amb el suport explícit previ d'Espanya, que s'ha compromès a aportar reserves per als pròxims 12 dies. Actualment, els països membres tenen 1.200 barrils d'emergència i 600 més en inventaris de la indústria, que es mantenen per obligació governamental. 

Durant la seva intervenció, el director de l'AIE, Fatih Birol, ha anunciat que per tornar a l'estabilitat cal "la represa del trànsit a través de l'estret d'Ormuz". Birol ha reconegut que té "un impacte significatiu en els mercats mundials de petroli i gas", cosa que comporta implicacions per a la seguretat energètica, assequibilitat de l'energia i economia global. 

Els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran el passat 28 de febrer i la resposta del país persa han desencadenat en el bloqueig del pas d'Ormuz per on passaven 15 milions diaris de barrils de petroli i 5 més de productes derivats, un 25% de tot el comerç mundial de petroli per via marítima. Sense aquestes rutes, els països productors han reduït de manera dràstica la seva producció. 

Abans del consell d'administració de l'AIE en el qual s'ha pres aquesta decisió, Espanya ha mostrat el seu suport públicament i que aportaria petroli suficient per a cobrir 12 dies. La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i pel Repte Demogràfic, ha sigut qui ha posat la xifra de 12 dies del subministrament, una setena part dels 92 dies que pot cobrir Espanya amb les seves reserves, segons ha informat la mateixa Aagesen. La proposta ha partit de manera voluntària pels països membres de l'AIE. 

La ministra també ha defensat que cal apostar per "la força de la llei" i no pas "per la llei de la força" en els reptes mundials. D'altra banda, ha assegurat que no hi ha senyals que es pugui tornar a produir una nova apagada perquè el govern espanyol i el sistema han pres "moltíssimes mesures". I ha dit que, ara sí, espera que enguany ja es llanci la subhasta pública per l'eòlica marina, que ha d'obrir els mars espanyols i el de Girona davant la Costa Brava. 

Uns minuts abans que Aagesen anunciés el suport d'Espanya a la mesura, el G7 format pels Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i el Canadà també han expressat el seu suport a la mesura, que han avaluat com "una oportunitat crucial per avaluar la seguretat actual de subministrament i les condicions del mercat". 

Els preus del gas i de l'electricitat també han pujat arran de la crisi i, al respecte, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha defensat que cal prendre mesures com "subvencionar o limitar el preu del gas". El gas ha pujat un 50% en aquests dies i, segons ha explicat Von der Leyen, "els deu dies de guerra ja han costat als contribuents europeus 3.00 milions d'euros addicionals en importacions en combustibles fòssils". "És el preu de la nostra dependència", ha afegit.