"El Verifactu? Ens costarà 3.000 euros!". Aquesta és l'exclamació de la propietària d'un obrador amb botiga, en un municipi de la demarcació de Barcelona, quan se li pregunta pel nou sistema de facturació electrònica que ha de complir d'aquí a un mes, l'1 de gener de 2026. Ella, com milers de petits comerços, restaurants i empreses de serveis, veuen el nou sistema de facturació electrònica d'Hisenda amb reticència, incertesa i rebuig. Tot i aixi, defensen els objectius de transparència fiscal que persegueix la norma.
Les patronals i els gremis fa mesos que estan informant dels pros i contres del nou sistema informàtic que necessitaran per "cumplir amb una nova obligació", que no veuen "què aporta". Per a la majoria és un nou maldecap i un cost afegit a una inversió en digitalització que ja havien fet.
En el millor dels casos, tenen un proveïdor de serveis informàtics que disposa del software corresponent i certificat per Hisenda, però molt altres acumulen factures en paper i arxius.
Una enquesta recent de Pimec ho corrobora: només un 7% dels establiments ja disposa d’un sistema de facturació adaptat als requisits del nou reglament, mentre que un 17% es troba en procés d’adaptació i un 76% encara no ha iniciat cap actuació per complir amb la normativa, que entrarà en vigor i amb caràcter obligatori l'1 de gener de 2026 per a les empreses, i l'1 de juliol de 2026, per als autònoms.
Sobre el cost d’adaptació, el 51% dels enquestats afirma que no ha pogut valorar quina inversió haurà de fer. Dels que sí que ho han fet, el 25% calcula una despesa d’entre 1.000 i 6.000 euros, el 15% preveu una inversió superior als 6.000 euros i el 9% inferior a 1.000 euros. En relació amb els obstacles principals, el 31% identifiquen la manca de coneixement, el 27% els elevats costos del programari i el 26% consideren que el problema principal és la falta de suport i d’informació clara.
L'associació Barcelona Comerç constata que serà un detonant més per al tancament del petit comerç regentat per persones d'edat avançada i pels que hagin de fer una inversió important, que pot arribar a costar més de 6.000 euros. El sistema s'ha d'adaptar i hi ha activitats comercials i de serveis que pateixen mancances tècniques, costos elevats d’adaptació i poca capacitat per assumir canvis tecnològics en tan poc temps. Per posar un exemple, hi ha establiments que han de modificar les balances, els TPV, la pantalla que ho gestiona… Per això negocis com els del gremi de la carn o del peix i les xarcuteries han posat el crit al cel i demanen al govern espanyol un calendari flexible i gradual fins al 2028, amb mesures de suport perquè cap empresa quedi enrere.
Més excepcions i subvencions
A la petició d'una moratòria s'hi han sumat moltes associacions, patronals i entitats. Des de Pimec s'ha reclamat un termini raonable -de dos anys- que permeti la implementació del Verifactu progressiva i ordenada, amb mesures correctores i una planificació gradual que tinguin en compte la realitat d’aquests sectors d’activitat econòmica. En aquest sentit, l’entitat també proposa, a banda de la moratòria, exoneracions específiques per a persones físiques majors de 60 anys sense personal contractat i la flexibilitat per a col·lectius vulnerables, amb la possibilitat de pròrrogues o ajuts específics per a empreses amb baixa capacitat tecnològica o econòmica.
En la mateixa línia, les patronals estatals Ceoppan -que agrupa els forns-, Cedecarne -canisseries i xarcuteries- i Fedepesca -peixeteries- fan valdre que al País Basc, amb la implantació del sistema fiscal propi TicketBAI -que comparteix finalitats similars al Verifactu-, van ser sensibles i van preveure flexibilitzacions, com que els més grans de 60 anys que exercien una activitat econòmica sense personal contractat van quedar exempts de l'obligació i van establir un període més ampli per a la seva adaptació obligatòria.
Els representants del comerç al detall han sol·licitat també deduccions fiscals a l'IRPF o a l'Impost de Societats per fer més atractiu el canvi i recompensar els que s'adhereixin abans, i també ajudar a pal·liar parcialment la inversió per a la compra de programes informàtics i suport tècnic i formatiu.
'Pànic' a cometre errades, al control i a les sancions
Els proveïdors de serveis informàtics han homologat el software corresponent perquè els clients de les seves consultories no tinguin problemes a fer el canvi, perquè el reglament de sancions que ha establert Hisenda davant de l'incompliment de la norma és, si més no, important. És en el mateix règim sancionador, vinculat al control de la nova facturació electrònica, on es determina que si es comet una errada en una factura (la quantitat, l'IVA o les dades del client) no es pot alterar l'original, sino que s'ha d'emetre una nova factura rectificativa que corregeixi la situació.
Les infraccions per tinença de sistemes no certificats es poden sancionar amb multes de 50.000 euros per cada exercici , mentre que la fabricació o comercialització de programes fraudulents pot arribar als 150.000 euros.
"Aquest règim de control ha creat un cert pànic, però s'ha d'entendre com tot el contrari, perquè Hisenda es focalitzarà més a supervisar la facturació d'aquells que no hagin adaptat el Verifactu, donat que per si sol ja és un mètode de control", aclareix Lourdes Pesado, assessora fiscal a Talenom, consultora de serveis integrals de gestió de negoci per a petites empreses i emprenedors.
Familiaritzar-se amb el sistema
Pesado també recomana adaptar-se i usar-lo "ara mateix, abans que sigui obligatori, per familiaritzar-se amb el sistema, detectar quins errors es poden cometre i aprendre a solucionar-los". Per aquesta assessora, "el Verifactu s'ha d'entendre com una oportunitat per avançar en la digitalització en el cas de les empreses que ja han iniciat el procés, i per introduir la digitalització, la resta que encara no ho han fet". "Es modernitzaran els negocis i es portarà un control intern de la facturació més exhaustiu i, per tant, més beneficiós", afegeix.
La Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos, ATA, també és del mateix parer: començar com més aviat millor, encara que no hi estiguin obligats fins a l'1 de juliol. ATA ha recordat que, mentre no entri en vigor la norma, perquè durant els set mesos que tenen al davant no es tindran en compte els possibles errors fruit de l'adaptació al nou sistema. La vicepresidenta d'ATA, Celia Ferrero, ha manifestat que "independentment que hi hagi exclusions a Verifactu, davant del dubte, s'ha d'adoptar sempre". Al mateix temps, ha reclamat que "l'Administració no ha d'oblidar que s'està obligant l'autònom a assumir un cost per donar compliment a una normativa i ha de buscar totes les vies possibles perquè se subvencioni, ja sigui mitjançant un nou programa com el Kit Digital, o qualsevol altre".
No obstant aquestes recomanacions, Pesado reconeix que hi ha professionals poc avesats a l'ús d'eines informàtiques a qui se'ls fa més difícil. En línia amb això, el president de Barcelona Comerç, Prosper Puig, alerta que en el cas de comerços regentats per persones d’edat avançada i properes a la jubilació, la nova normativa “n’accelerarà el tancament” perquè la inversió que hauran de fer per adaptar tots els dispositius electrònics “no els sortirà a compte a curt termini” i apostaran per abaixar la persiana.
Potser per això, Lourdes Pesado, des de l'assessoria fiscal de Talenom recorda, que no només que l'Agència Tributària espanyola ha posat a l'abast dels contribuents una aplicació gratuïta de facturació electrònica, sino que a més, pimes i autònoms -acostumats a presentar les factures en word o en excel- poden acollir-se al Subministrament immediat d'informació (SII) per a la remissió electrònica dels registres de facturació, els 4 dies naturals des de l'expedició de la factura o des de la data en què es produeixi el registre comptable d'aquesta.