La vaga convocada pel metall a la demarcació de Barcelona no només ha aconseguit tancar accessos vitals a la capital, sinó que ha afectat la indústria de l'automòbil. Dues línies de producció de la fàbrica de Seat a Martorell, el centre han vist interrompuda la seva activitat a causa de la manca de subministraments dels proveïdors afectats per la vaga. La interrupció del subministrament de components clau ha incidit amb especial gravetat en la línia 2, precisament on es fabriquen dos dels models més rendibles i amb major projecció internacional del grup: el Cupra León i el Cupra Formentor.

Aquests vehicles són peces clau en l'estratègia global de la multinacional. L'objectiu immediat és "minimitzar" un impacte que, si es perllonga, podria tenir repercussions en les xarxes d'exportació i en l'execució dels plans de producció per a tot el trimestre. La incertesa és total, i els treballadors de la planta observen amb preocupació com el conflicte d'un sector com el metall pot acabar afectant la seva pròpia estabilitat.

Mentre la fàbrica de Martorell alenteix el seu ritme, Barcelona ha viscut una jornada de caos viari. Des de les primeres llums del dia, centenars de vaguistes han tallat alguns dels accessos més crítics a la ciutat, com les Rondes de Dalt i Litoral, així com eixos cap a les zones industrials del Baix Llobregat. Les imatges de quilòmetres de cues de vehicles i la irritació dels conductors han omplert les pantalles de televisió i les xarxes socials, posant una pressió mediàtica addicional sobre ambdues parts en conflicte.

Els piquets informatius, sempre amb una presència dels Mossos d'Esquadra per garantir la seguretat, han corejat lemes contra la patronal i han exhibit pancartes on es denuncia el "trencament" de les negociacions per part de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM). 

L'origen del conflicte 

Més enllà dels talls de carretera i les línies de producció aturades, el nucli de la disputa rau en una bretxa numèrica que, de moment, sembla insalvable. Les posicions estan extremadament enfrontades:

  • La proposta patronal (UPM): ofereix un 3% per a 2025, un 2,75% per a 2026 i un 2,5% per a 2027. Des de la UPM defensen aquesta oferta al·legant la necessitat de "competitivitat" i "previsibilitat" en un context econòmic incert, assenyalant que es tracta d'uns augments per damunt de l'IPC previst.
  • La reclamació sindical (CCOO i UGT): exigeixen un 3,9% per a 2025, un 3,6% per a 2026 i un 3,5% per a 2027. Els sindicats argumenten que aquests percentatges són els mínims necessaris per recuperar el poder adquisitiu perdut durant els anys d'alta inflació i per assegurar que els salaris del metall no es quedin enrere respecte a altres sectors.

El president de la UPM, Jaume Roura, ha llançat duríssimes acusacions contra els sindicats. En una compareixença pública, ha assegurat sentir-se "decebut per les imprecisions i la manca a la veritat" dels missatges que, segons ell, els sindicats "estan donant als treballadors i a l'opinió pública". "Els sindicats ens han abocat al conflicte amb una vaga que no és solució per ningú", ha afirmat, assegurant que aquesta via "provoca perjudicis innecessaris per als treballadors i les empreses".

Tanmateix, enmig d'aquest enfrontament dialèctic, Roura ha deixat una porta oberta a l'esperança. Ha indicat que "la paraula negociació és una definició clara per totes les parts per arribar a acords", una frase interpretada com una voluntat de tornar a la taula, sempre que es donin les condicions.

Des de les centrals sindicals han rebutjat les acusacions d'"imprecisions" i han retret a la patronal la seva manca de flexibilitat durant les últimes setmanes de diàleg, que qualifiquen d'"estèril i amb poc afany de pacte". La qüestió que ara planeja sobre el sector és si aquesta primera jornada de vaga, amb el seu impacte ja palpable, servirà com a element de pressió per a una ràpida reobertura de les negociacions o si, per contra, endurirà encara més les posicions.

Els serveis jurídics de les empreses avaluen ja les pèrdues econòmiques, mentre els sindicats es preparen per a noves jornades de mobilització. El que és incògnita és fins a quin punt la paràlisi d'una peça fonamental de la indústria catalana com Seat actuarà com a element catalitzador per a un acord o, al contrari, com a detonant d'un conflicte llarg i costós per a tots. El pols del metall posa a prova la resistència del teixit industrial de Barcelona.