La guerra d'Ucraïna va encaminada a complir un any. 12 mesos de continus atacs, vaivens geopolítics, amenaces per part de Rússia, i suport d'Occident a Ucraïna que, de moment, no està donant el resultat desitjat. La guerra a l'est d'Europa ha motivat diversos canvis, sobretot a l'escenari econòmic. Com amb qualsevol conflicte armat, l'economia d'europea, i la mundial, han modificat els seus fulls de rutes amb l'objectiu d'esquivar l'assot del conflicte bèl·lic. Això, de manera directa o indirecta, ha afectat tant la ciutadania, com les firmes que componen l'escenari empresarial.

La guerra d'Ucraïna ha obligat les companyies mundials a donar el millor de si mateixes per treure partit d'una situació extraordinària. D'altres s'han conformat a minimitzar l'impacte del conflicte en el seu negoci i, per tant, en els seus resultats. I la resta s'han vist beneficiades per l'evolució de la guerra i pels moviments de Rússia, els quals han motivat una infinitat de canvis macroeconòmics.

Com en qualsevol guerra, la d'Ucraïna deixa vencedors i caiguts, però en aquest cas, en l'entorn empresarial. Encara que en el seu moment hagués semblat una bogeria desxifrar que empreses, o sectors, anaven a treure profit d'una situació tan complexa, havent transcorregut un any des que les tropes russes van envair la nació ucraïnesa, les empreses d'armament, els bancs i les firmes energètiques són, fins ara, les clares vencedores de la guerra d'Ucraïna.

La inversió més gran en defensa catapulta el negoci de les armamentístiques

Anem per parts. L'inici del conflicte armat va revelar el que era un secret a veus: la majoria de les nacions tenen descurada la seva inversió en defensa. Amb l'inici de la guerra, i la problemàtica generada sobre el poble ucraïnès, diversos estats, sobretot europeus, es van bolcar a ajuda humanitària, econòmica i en material de defensa. De fet, en un intent de rebaixar l'amenaça russa i defensar-se de millor manera, Ucraïna va sol·licitar l'annexió a la Unió Europea el febrer passat, dies després de l'inici de la invasió.

Sigui com fos, i amb vista al que està passant a l'est d'Europa, els països van veure que les seves inversions en defensa eren baixes. De fet, tan sols 10 de les 29 que componen l'OTAN complien el compromís de despesa del 2% del PIB en els seus exèrcits. Amb la guerra de fons, i veient que cap país no està exempt que li ocorri el mateix, les nacions han començat a incloure més inversions en defensa en els seus pressupostos, entre elles, Espanya, on la despesa militar creixerà des dels 9.763 milions fins als 12.827 milions d'euros (1,06% del PIB).

En aquest punt, totes les empreses armamentístiques, sense importar l'àrea en la qual treballi, s'han vist afavorides. Així ho revelen els seus comptes anuals, en els quals algunes d'elles han marcat resultats rècord. Totes elles estan alineades en el mateix: més contractes, projectes de gran escala a llarg termini, i creixement de comandes. Així, firmes com Lockhead Martin, BAE Systems, Rheinmettal, Thales, Leeonardo, Indra, Airbus o Dassault, estan encaminades a firmar beneficis mai vistos. De les esmentades, Airbus es va anotar uns guanys rècord de 4.247 milions d'euros el 2022: Raythenon Technologies va informar d'un benefici anual de 5.197 milions. En el cas de Lockhead Martin, els analistes esperen que els seus guanys ascendeixis fins als 6.754 milions d'euros. En definitiva, una pluja de milions propiciada per la inversió més gran de la majoria dels països en defensa.

Les progressives pujades de tipus d'interès, un plus per a la banca

Un altre dels sectors que s'han vist més alimentats pel context macroeconòmic esdevingut de la guerra d'Ucraïna ha estat la banca, sobretot l'europea. L'inici de la guerra i, sobretot, el paper de Rússia com un dels principals agents del mercat energètic europeu ha desencadenat una crisi energètica sense precedents. L'estira-i-arronsa entre Rússia i la Unió Europea ha tensat el preu de les matèries primeres, entre les quals es troben el gas o el petroli, entre d'altres. Aquestes, que tenen un paper elemental sobre el preu dels productes alimentaris, energètics... van agreujar un problema que semblava clar que anava a arribar: l'escalada de la inflació.

L'IPC de la regió europea va escalar fins a la cota més elevada en més de 26 anys. L'octubre passat, la inflació de l'eurozona s'asseia sobre el 10,6%, sent aquest el seu sostre fins ara.

Davant de la incessant pressió inflacionària, la Reserva Federal dels Estats Units i, posteriorment, el Banc Central Europeu van començar a elevar els tipus d'interès després de diversos anys de polítiques monetàries laxes. En el cas de l'eurozona, la institució liderada per Lagarde va començar a endurir la política monetària el juliol passat després de sis anys sense moure fitxa.

Les pujades de tipus van caure amb bon peu sobre el negoci de la banca, sobretot sobre l'hipotecari. En un moment de demanda elevada i després de la pandèmia, que va elevar els estalvis dels clients, la banca es va asseure en un entorn favorable per al seu negoci: pujades de tipus d'interès, interès creixent sobre els productes bancaris, i nivells baixos de morositat. Tot a favor perquè les principals entitats bancàries del Vell Continent hagin dilatat els seus marges de benefici en nivells rècord.

Els principals bancs d'Europa han dilatat els seus beneficis

Sense anar més lluny, a Espanya, la gran banca s'ha anotat uns guanys superiors a 20.850 milions d'euros, un 28% respecte al tancament de 2021. Les dues entitats més grans del país, i dues de les més potents d'Europa, van marcar resultats rècord. Banc Santander va aconseguir 9.605 milions, mentre que BBVA va ingressar 6.420 milions. CaixaBank, Bankinter, Unicaja Banc i Banc Sabadell també van aconseguir uns resultats extraordinaris.

En el pla europeu, HSBC, el banc més gran del continent per nombre d'actius, ha collit uns guanys de 13.870 milions d'euros, un 17,6% més que el 2021. Altres de les grans entitats del sector, com Unicredit (5.227 milions), BNP Paribas (8.046 milions), Deutsche Bank (5.000 milions), UBS (7.017 milions) o Intensa Sanpaolo (4.354 milions), són algunes de les quals han aconseguit elevar el seu benefici, mínim, un 3% el 2022.

Sembla clar que la tensió dels preus, el qual va motivar les progressives pujades de tipus d'interès dels bancs centrals, ha estat la mina d'or de les entitats bancàries. Es pot destacar que el BCE ha elevat els tipus fins i tot en cinc ocasions des del juliol passat, fins al 3%, nivell més elevat dels últims 14 anys.

La crisi energètica, una mina d'or per al sector energètic

Com no podia ser de cap altra forma, l'energètic és l'altre gran sector que s'ha vist afavorit per les conseqüències macroeconòmiques generades per la guerra. La tensió dels preus de les matèries primeres ha ajudat al fet que, tant elèctriques com petrolieres, hagin expandit els seus guanys a nivells rècord. Amb la guerra d'Ucraïna empenyent el preu de les commodities, el petroli s'ha mogut el 2022 amb un preu mitjà de 101 dòlars per barril. Per la seva part, el preu del gas en el TTF, índex de referència, va marcar el seu nivell més elevat de la història en 338 euros per MWh a finals de l'agost passat. L'aportació dels combustibles fòssils ha elevat el preu de l'electricitat, asseient-la en cotes que fins fa un any semblarien impossibles de veure. A Espanya, el preu de la llum va créixer fins als prop de 550 euros per MWh el març de 2022.

Tot això ha repercutit al negoci de les energètiques mundials, eixamplant els guanys en nivells rècord. Per exemple, les petrolieres han estat un dels sectors més beneficiats per l'alça dels costos de la gasolina i el dièsel. Tal com va detallar ON ECONOMIA, les principals empreses del sector s'han anotat uns guanys superiors a 250.000 milions de dòlars el 2022. Firmes com Exxon, Chevron, BP, Shell, TotalEnergies o Equinor, han aconseguit aconseguir resultats rècord. Altres com Repsol (4.251 milions d'euros) o Galp (881 milions d'euros) han vist com el seu benefici ha crescut exponencialment.

Quant a les elèctriques, per exemple, Naturgy ha aconseguit un benefici de 1.649 milions d'euros, prop d'un 36%. Iberdrola i Endesa són altres dels quals s'esperen uns abruptes guanys motivats per l'alça dels preus energètics i, en alguns casos, pel canvi de moneda.

Sigui com fos, les empreses d'aquests tres sectors s'han vist afavorides per un context desafiador per a la resta de les companyies. Malgrat que per a aquestes també ha estat un any marcat per la volatilitat i caracteritzat per la poca predictibilitat, han sabut treure-li suc a una situació extraordinària.