Europa vol ser competitiva en les matèries primeres crítiques, un llistat de materials identificats com d'atenció especial per la seva importància econòmica i claus en la fabricació de material elèctric i també d'infraestructures de renovables. Per fer-ho, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha proposat al Fòrum mundial de Davos la creació d'un "club" amb la UE, Regne Unit, Canadà i els Estats Units per tal de lluitar contra el "monopoli xinès"

La dependència de la Xina i els problemes amb el comerç internacional derivats de les restriccions de la pandèmia i que encara no s'han resolt accentuen la crisi de subministraments de matèries primeres que ja fa temps que afecta en materials com els microxips, necessaris per a la majoria d'aparells electrònics.

  "Podem construir un Club de Matèries Primeres Crítiques treballant amb socis amb idees afins, des dels Estats Units fins a Ucraïna, per tal d'enfortir col·lectivament les cadenes de subministrament i diversificar-se lluny dels proveïdors únics", ha dit Von der Leyen.

La llista europea de matèries crítiques inclou minerals com els borats, el crom, el carbó coquitzable, la magnesita, la roca fosfòrica o el silici, així com l'antimoni, el beril·li, la fluorita, el gal·li, germani, el grafit, l'indi, el cobalt o el magnesi i metalls del grup del platini, terres rares lleugeres i tungstè. 

La presidenta de l'executiu comunitari ha defensat també que els subsidis a les tecnologies netes de la UE, el Japó, Regne Unit o els Estats Units "siguin justos i es reforcin mútuament", i generin un benefici conjunt, "per exemple, creant economies d'escala a través de l'Atlàntic o establint estàndards comuns". 

"Junts, la Unió Europea i els Estats Units han proposat quasi un bilió d'euros per accelerar l'economia de l'energia neta. Això té el potencial per impulsar massivament la neutralitat climàtica", ha dit Von der Leyen, que va agregar que "les dècades vinents veurem la transformació industrial més gran dels nostres temps, potser de qualsevol època", i va dividir en quatre eixos els que la Unió Europea ha de treballar per afrontar aquest repte.  

El primer implica crear un "entorn regulador" propici per accelerar escalar els sectors d'energia eòlica i solar, les bombes de calor, l'emmagatzematge d'energia o l'hidrogen net per tal d'assolir les zero emissions de CO2 a mitjan segle. Més enllà del club de matèries primeres crítiques, la política ha anunciat que prepara una Llei d'Indústria Neta Zero que complementarà la llei de Matèries Primeres Crítiques, que també s'està preparant per aquelles "vitals" per a la producció tecnològica."Europa és actualment dependent a un 98% d'un país, la Xina", ha destacat Von der Leyen. 

La segona  línia d'actuació és impulsar a curt termini les inversions i el finançament de tecnologies netes amb una adaptació temporal de les normes d'ajudes d'estat de la UE i, a mitjà termini, a través de la creació d'un "fons de sobirania europeu" que proporcioni una "solució estructural" per impulsar la investigació, innovació i projectes industrials clau. 

En tercer lloc, Brussel·les vol apostar per desenvolupar les "habilitats dels treballadors" per tal d'afrontar els canvis tecnològics i, com a quarta prioritat, Von der Leyen va destacar la necessitat de "facilitar el comerç obert i just pel benefici de tothom". En aquest sentit, la política ha fet una crida a esprémer i superar les dificultats dels acords comercials amb el Canadà, el Regne Unit, concloure pactes amb Xile, Nova Zelanda i Austràlia, així com progressar amb la Índia i Indonèsia les converses amb Mercosur. La presidència de Lula pot ser clau per reactivar aquesta relació. 

"Xina ha estat encoratjant obertament a empreses d'ús intensiu d'energia a Europa i a altres llocs per tal que reubiquin la totalitat o part de la seva producció. Ho fan amb la promesa d'energia barata, baixos costos laborals i un entorn laboral més indulgent. Al mateix temps, la Xina subvenciona fortament la seva indústria i restringeix l'accés al mercat per a les empreses de la UE", ha afegit. 

Malgrat tot, la UE ha de seguir "treballant i comerciant" amb la Xina per tal de completar la transició del sistema productiu i ho farà amb el bloc comunitari fent servir "totes les eines davant les pràctiques deslleials". "No dubtarem a obrir investigacions si considerem que altres mercats estan sent distorsionats amb tals subsidis" perquè "el canvi climàtic necessita un enfocament global, però just", ha afegit.