Unicaja perd quota de mercat a totes les regions del país des de la fusió amb Liberbank, però sobretot a Extremadura, Castella- La Mancha i Castella i Lleó, on ha reduït a la meitat les oficines que tenia. A conseqüència de l'ERO posat en marxa per l'entitat per reduir costos i obtenir sinergies després d'absorbir al banc asturià, el malagueny ha baixat la persiana a un total de 567 sucursals entre 2021 i 2023, el que suposa gairebé un 40% de la xarxa d'oficines que tenia.

Segons reflecteix el seu informe financer, set de cada deu oficines tancada per Unicaja durant aquests dos exercicis s'han produït en aquestes tres regions, on ara l'entitat declara haver reduït significativament el seu negoci, principalment en dipòsits i crèdits, els productes que més beneficis reporten al banc. Encara que la caiguda s'ha estès a tot el país.

Així, el desembre de 2021, just uns mesos després de tancar la fusió amb Liberbank i abans de començar amb el gran tancament d'oficines i reducció d'empleats, el Banc d'Espanya situava la quota de mercat de Unicaja en dipòsits d'empreses i famílies en el 5,2% en el conjunt del país. Tanmateix, a tancament de 2023 era del 4,9%, després de reduir-se en les sis Comunitats on es concentren la major part del seu negoci.

Unicaja comptava amb un 28% de quota de dipòsits a Astúries (on era la seu de Liberbank) el 2021, però ara és del 22%, segons revela el propi banc al seu informe anual corresponent a l'exercici 2023. També assenyala que ha baixat la quota a Cantàbria (on fregava el 26%) fins al 21%.

Així mateix, el banc amb seu a Màlaga té ara una quota de mercat en dipòsits del 18,7% a Castella i Lleó, davant el 20,8% anterior; o del 16,3% en Castella-La Mancha, quan abans era del 19,9%; A Extremadura la redueix del 24,3% al 19,8%. I a Andalusia registra la menor caiguda, des del 12,3% fins al 12,1%.

D'altra banda, el Banc d'Espanya li atorgava una quota en crèdits del 4,4% al país el passat 2021, que ara situa en el 4,1%. A Astúries baixa el 18,5% des del 23,1% anterior; a Cantàbria passa del 25,2% al 22,8%; en Castella-La Mancha descendeix des del 16,3% fins al 14,9%: També a Castella i Lleó (passa del 12,1% a l'11,2%), així com Extremadura, on la seva quota en crèdits se situa en el 13,6% davant el 16,3% anterior.

Unicaja només creix a Andalusia, on concedeix un 10,2% de tots els crèdits a la regió, davant el 9,6% de fa dos anys.

El banc també perd quota en oficines

El banc que dirigeix Isidro Rubiales des que Manuel Menéndez va cessar com a conseller delegat, assenyala en el seu informe financer que també ha perdut quota de presència a tot el país amb les oficines, la qual cosa explicaria en part aquests resultats. Els ajustaments més grans els ha dut a terme a Extremadura i les dues Castelles, on ha reduït a més de la meitat el nombre de sucursals.

En concret, un 59% a Castella i Lleó, en tancar 190 oficines en dos anys. Un altre 55% a Extremadura en baixar la persiana a unes 80, i un 52% a Castella la Mancha, en clausurar 139 sucursals. Encara que també ha reduït en gairebé un 21% la seva xarxa a Andalusia, en tancar gairebé un centenar. I un altre 22% a Astúries i 36% a Cantàbria. A nivell país, la seva quota en oficines suposava un 6,5% el 2021 i un 5,5% el 2023.

Unicaja concedeix un 47% menys d'hipoteques l'últim any

Unicaja ha patit, com la resta del sector financer, els dos efectes de les pujades de tipus, ha disparat el marge d'interessos perquè ara els seus clients paguen més pels préstecs que ja tenien. Però alhora, ha concedit menys hipoteques i crèdits perquè endeutar-se és més car. Tanmateix, la caiguda hipotecària de Unicaja ha estat molt per sobre del dels seus competidors.

El banc va concedir 2.291 milions d'euros en hipoteques el 2023, un 47% menys que l'any anterior (4.313 milions). La caiguda supera fins i tot la de CaixaBank i Sabadell, que han patit també un desfeta del 35% en la nova firma d'hipoteques. I Bankinter, la nova producció del qual s'ha reduït en un 15%.

Així, la quota de mercat de Unicaja en noves formalitzacions d'hipoteques es va situar en el 5,6% del total nacional (segons el Consell General del Notariat) quan un any abans la mateixa quota era del 8%. I el 2021, l'exercici que va tancar la fusió, fins i tot va assolir el 9% del total nacional.

Però Unicaja també ha perdut força en la resta de préstecs. Segons reflecteixen els seus comptes, va concedir un 36% menys de crèdits a les administracions públiques, un 11,1% menys de préstecs a empreses i un 5% de crèdit al consum.