Atenció als que es trobin davant d'una herència: no és el mateix el termini per acceptar-la que el que s'estableix per pagar l'impost. Es tracta de dues obligacions diferents. El Dret civil atorga un termini de 30 anys perquè els hereus manifestin la seva voluntat d'acceptar o no l'herència, mentre que la normativa fiscal estableix que el termini per pagar l'impost de successions és de només 6 mesos, tot i que es pot sol·licitar una pròrroga pel mateix període. No obstant això, encara que no s'accepti l'herència, Hisenda podria reclamar el pagament.

La confusió entre aquestes situacions i els terminis pot fer que els hereus cometin errors. Un d'ells és que signin escriptures de repartiment de béns de forma precipitada, de manera que posteriorment es poden veure obligats a establir un nou repartiment, amb el consegüent pagament de l'impost d'actes jurídics documentats.

Si s'analitza aquesta qüestió, en l'àmbit del dret civil i tributari espanyol, l'anomenada successió mortis planteja una distinció entre els terminis civils per acceptar una herència i els terminis fiscals per complir amb les obligacions tributàries. Tot i que els dos processos estan estretament relacionats, la seva regulació i els seus efectes són diferents.

El Codi Civil estableix que acceptar o rebutjar una herència prescriu als 30 anys. Això significa que els beneficiaris d'una herència poden decidir durant aquest temps si l'accepten o no, sense que hi hagi una obligació immediata de manifestar la seva voluntat. Durant aquest període, l'herència es troba en una situació anomenada herència jacent, és a dir, un patrimoni provisional sense titular concret fins que els hereus l'acceptin formalment.

En canvi, en el pla fiscal, la normativa de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) imposa un termini molt més breu per complir amb l'obligació tributària. Segons l'article 67 de la Llei general tributària i l'article 68 del Reglament de l'ISD, l'autoliquidació de l'impost s'ha de fer dins dels sis mesos següents a la defunció del causant. Aquest termini comença a comptar des de la data de defunció, independentment que l'herència hagi estat formalment acceptada o no.

No obstant això, la llei contempla la possibilitat de sol·licitar una pròrroga de sis mesos addicionals, sempre que la sol·licitud es presenti dins dels cinc primers mesos del termini inicial. En cas que es concedeixi, el contribuent disposarà, per tant, d'un màxim de dotze mesos per presentar l'autoliquidació i efectuar el pagament.

Aquesta diferència entre els terminis civils i fiscals pot generar certa confusió o fins i tot conflictes pràctics. Un hereu pot no haver decidit encara si acceptar o repudiar l'herència, però l'Administració tributària li exigeix, no obstant això, que liquidi l'impost corresponent dins del termini legal. Per això, a la pràctica, molts contribuents opten per sol·licitar la pròrroga o fer una autoliquidació provisional, especialment quan hi ha béns difícils de valorar o quan encara s'està tramitant la documentació successòria.

En conclusió, tot i que l'acceptació de l'herència es pugui demorar fins a trenta anys, el compliment de les obligacions fiscals derivades de la successió requereix una actuació molt més ràpida. La manca de presentació i pagament de l'Impost sobre Successions dins del termini establert pot donar lloc a recàrrecs, interessos de demora i fins i tot sancions, per la qual cosa resulta essencial conèixer i respectar els terminis legals aplicables.

Consells de María Cristina Clemente Buendía

María Cristina Clemente Buendía s'ha convertit en una de les notàries més conegudes d'Espanya per les seves freqüents aparicions en mitjans i xarxes socials, especialment a través del seu compte de TikTok. És una veu autoritzada en matèria de successions, o sigui, en herències. Aquí es trasllada el resum d'algunes de les seves opinions, extretes de les seves entrevistes, vídeos i publicacions:

• No confonguis el termini per acceptar l'herència amb el termini per liquidar l'impost: els sis mesos són per a l'impost, però l'acceptació de l'herència pot demorar-se molt més.

• No pressionar el repartiment pensant que tens només sis mesos per acceptar l'herència: aquest termini és per liquidar l'impost, no per repartir els béns.

 • Molts creuen que si el seu cònjuge mor sense testament, el vidu ho heretarà automàticament tot: és un error. Si no hi ha fills, el cònjuge pot quedar-se només amb l'usufructe i els pares del difunt entren en l'herència.

• Incloure una ‘clàusula de lliure disposició’ en el testament per pagar menys impost és un rumor fals. La llei ja permet fer servir els diners del difunt per a l’impost; no cal inventar res.

• Redactar un testament sense assessorament professional és un error: el notari t'orienta sobre legítimes, particions i efectes fiscals que moltes persones no coneixen.

• Fer una donació en vida amb la idea d'evitar l'impost pot sortir car: apareix un altre impost (IRPF) per al donant, cosa que no passa en l'herència.

• Renunciar a una herència pensant que automàticament passarà als teus fills és un error: sense testament que ho prevegi, els néts poden quedar fora.

• Molts hereus temen que l'impost de successions sigui insalvable, però la legislació autonòmica l'ha suavitzat: en molts casos la càrrega és simbòlica o nul·la.

• Buidatge de comptes del difunt abans de la seva mort per evitar impostos: greu error. Es pot considerar acceptació tàcita de l'herència i comportar sancions.

• En la partició de l'herència, si ja el testador decideix i assigna béns concrets a cada hereu (inventari, avaluació, lots), s'eviten molts conflictes posteriors.

• No fer testament pensant que “ja sortirà bé igual”: error. Sense testament s’aplica la successió intestada, amb resultats que potser el difunt no va tenir en compte.

• Creure que la “plusvàlua del mort” existeix: fals. En herència no pagues IRPF per l'increment de valor del bé del difunt. Això és un altre error.

• Pensar que amb una donació ho hauràs evitat tot: no necessàriament. A vegades genera més impostos i pèrdua de control del bé donat.

• No valorar el règim de béns (de guanys, separació) abans d'heretar: pot canviar molt com es distribueix l'herència. (Implícit en les seves explicacions sobre cònjuge i testament).

• Assumir que la renúncia d'un hereu és automàtica per als seus descendents: sense testament que ho prevegi, la part se suma als que queden, no passa als fills del renunciant.

• Pensar que l'impost de successions és un obstacle per heretar: la por no està ben fonamentada. Amb assessorament es planifica i gestiona bé.

• Creure que tot s'ha de resoldre ràpidament tan bon punt mor el causant: la llei dona marge i hi ha passos que convé fer amb calma i planificació.

• Fer testament, però sense detallar bé béns, passiu, lots, etc., pot generar que els hereus hagin d'anar al jutjat o fer modificacions que costen diners.