Els presidents de Repsol i Naturgy, Antonio Brufau i Francisco Reynés, respectivament, constaten el preu que està pagant la indústria europea pels plans de descarbonització que impulsa la Unió Europea. "La política estratègica energètica d'Europa s'està fent al marge de la indústria", ha manifestat Antoni Brufau, i ho ha qualificat de "barbaritat", durant la seva participació en el debat Seguretat energètica, competitivitat i sobirania: quin model necessita Europa?, celebrat aquest dimarts en el marc de la Reunió Cercle d'Economia 2026.
Brufau i Reynés han posat en comú una anàlisi de la política energètica que impulsa la Unió Europea i que, al seu entendre, no té en compte que els Estats Units i la Xina no juguen amb les mateixes cartes, per la qual cosa, la indústria europea està perdent competitivitat. O el que és més greu, segons Brufau, la indústria es trasllada a la Xina i Europa s'està desindustrialitzant.
Des de l'Acord de París (2015), "tota la regulació europea s'ha centrat a descarbonitzar l'economia i això ens ha portat a un increment del cost energètic i a una gran dependència, en lloc de protegir la indústria, i per això la indústria s'ha desplaçat a la Xina", ha explicat Brufau. A més, quan actualment "les emissions d'Europa no arriben al 6% del total que s'emet al planeta", ha concretat. Però si la indústria europea es trasllada a la Xina, per exemple, acaba sent un dels actors que més contribueix a l'escalfament del planeta, ha dit.
Brufau ha comparat l'estratègia d'Europa amb la dels Estats Units i la Xina. "Els Estats Units, amb una regulació incentivadora de la indústria i de la descarbonització, alhora i malgrat les reticències de Trump amb l'Acord de París, ha reduït les emissions". Per la seva banda, la Xina està destruint el planeta mentre defensa el relat de l'energia verda que no està complint perquè és el consumidor més gran de carboni.
El president i conseller delegat de Naturgy, Francisco Reynés, ha subratllat que "és difícil pensar en una autonomia estratègica real d'Europa si existeix un consum energètic, però no es vetlla per garantir el subministrament de les fonts energètiques". "Tenim el sistema més estricte amb manca de recursos naturals i continuem consumint energia", ha remarcat.
Reynés ha coincidit en el diagnòstic: "Baixarem les emissions perquè ens anirem desindustrialitzant" i ha posat d'exemple el que ha passat en economies com l'alemanya. El responsable de Naturgy ha advertit que "Europa ho ha fet malament perquè no ha intentat equilibrar la balança entre la descarbonització, la indústria i la garantia de subministrament energètic"; a més d'oblidar que el mix de fonts energètiques de la Unió Europea és una foto global, però que cada estat membre té realitats diferents.
Impacte del tancament d'Ormuz
A preguntes de Carmina Ganyet, vicepresidenta del Cercle d'Economia i moderadora del debat, Reynés ha explicat que Espanya està bastant fora de perill a curt termini de patir un xoc en el subministrament de gas arran del conflicte a l'Iran i del tancament de l'estret d'Ormuz. "el sector gasista té capacitat perquè s'han diversificat les fonts i disposa d'instal·lacions de regasificació".
No per això Espanya es quedarà al marge de l'impacte geopolític si el tancament d'Ormuz persisteix i els mercats globals fan una revisió global dels subministraments, perquè llavors Europa —Espanya, també— es veurà perjudicada. El 65% del subministrament de gas a Espanya prové de l'exterior, amb un pes important de Rússia i els Estats Units.
Per la seva part, Brufau ha relatat que el tancament del pas crític d'Ormuz ha posat de manifest la importància dels combustibles fòssils davant l'increment del consum energètic. La importància dels combustibles fòssils és tan destacada que, en els últims 50 anys, el pes dels fòssils ha passat del 85% al 81% del total. "Si el model no ha canviat massa en els últims 50 anys és perquè no hem estat capaços de canviar la matriu energètica", ha assegurat Brufau i s'ha fonamentat en aquesta dada per aventurar que l'electrificació a curt i mitjà termini no és la solució a la dependència energètica d'Europa.