Repsol, que després de Chevron és la petroliera amb més interessos en joc a Veneçuela, ha iniciat moviments als despatxos per desentranyar el seu futur en el país caribeny. El nou paradigma, marcat per l'extracció de Nicolás Maduro per part dels Estats Units, ha deixat l'estratègic negoci de la multinacional en suspens, pendent d'una autorització que només Washington pot concedir. La companyia presidida per Antonio Brufau mantindrà en les pròximes hores, segurament entre aquest dijous i divendres, una reunió al més alt nivell amb representants de la Casa Blanca. L'objectiu és obtenir el mateix permís excepcional que ja gaudeix Chevron per a extreure i exportar hidrocarburs des dels jaciments veneçolans.

L'escenari d'aquestes converses crítiques no és qualsevol. La trobada, segons informa Expansión, es produeix dins del context d'una trobada empresarial a Miami que aglutina la plana major de la indústria energètica global. L'administració Trump aprofita aquesta concentració d'executius per teixir acords i traslladar directrius en un moment de reconfiguració total dels fluxos de poder. Encara no està confirmat si en la reunió participaran en persona el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, i el secretari d'Energia dels Estats Units, Chris Wright. Per Repsol, el negoci de Veneçuela és un pilar fonamental del seu model d'aprovisionament. El país caribeny ocupa el segon lloc en rellevància dins de la cartera global d'exploració i producció del grup espanyol. Concretament, suposa aproximadament el 15% de totes les reserves de petroli i gas de l'empresa. En termes financers, i segons els previs actuals del cru, aquest volum estaria valorat en uns 13.000 milions d'euros.

Tanmateix, aquest actiu estratègic es troba paralitzat des del passat mes de març. La imposició d'un embargament comercial per decret de la Casa Blanca va tallar el flux d'exportacions des de Veneçuela cap a altres destinacions, especialment cap a les refineries espanyoles. Aquest bloqueig, que inicialment també va afectar Chevron, comença a esvair-se. De fet, l'administració Trump ja ha anunciat que almenys onze vaixells cisterna de Chevron estan en ruta cap als ports veneçolans per a carregar cru. Aquest moviment s'insereix en l'estratègia més àmplia declarada pel mateix president Donald Trump: assumir el control sine die dels recursos petroliers veneçolans com a part d'una transició política tutelada des de Washington. El secretari d'Estat d'Energia ha declarat recentment que el nou govern a Caracas, encapçalat per Delcy Rodríguez, està disposat a lliurar entre 30 i 50 milions de barrils de petroli per a la seva venda al mercat nord-americà, equivalent a dos mesos de producció nacional. 

Per a Repsol, l'única via possible en aquest nou laberint implica alinear-se amb aquesta directriu: obtenir el vistiplau per a extraure cru sempre que aquest prengui la ruta cap a ports dels Estats Units. Fins al març de l'any 2023, Espanya importava grans volums des de Veneçuela gràcies a les operacions de Repsol, arribant a superar els tres milions de metres cúbics anuals, un volum valorat actualment en més de 1.400 milions d'euros. Aquest subministrament suposava aproximadament el 5% del total del cru importat per Espanya, un país amb una dependència externa gairebé absoluta en matèria d'hidrocarburs.

La incertesa pesa sobre les accions de la companyia. En la sessió borsària d'ahir, Repsol va ser un dels valors més castigats dins de l'Ibex-35, amb una caiguda del 2,28%, en una jornada plana per a la resta del mercat. La reacció dels inversors reflecteix la nítida consciència que el futur de gairebé una sisena part de les reserves de la companyia depèn d'una negociació diplomàtica de màxima tensió, on els interessos estratègics de Washington semblen marcar el ritme i el destí del petroli veneçolà.