Marc Murtra ha complert els seus primers sis mesos com a president de Telefónica i també fa quatre anys que la seva carrera va canviar completament. Això que aquest enginyer industrial ja acumulava un currículum envejable, però a finals de maig del 2021 va ser quan va aterrar a l’Ibex per presidir una llavors convulsa Indra, que va capgirar abans de fer el salt a Telefónica i proposar-se fer el mateix amb el gegant espanyol de les telecomunicacions i convertir-se, en molt poc temps, en una veu autoritzada en el sector en l'àmbit europeu.
Nascut a Blackburn de pare català i mare britànica, Murtra s’ha mostrat com un directiu sense por als reptes i fòbia al continuisme pel continuisme. A Indra va tenir resultats, i es va disparar més d’un 160% durant els seus tres anys i mig de president. A Telefónica comença a donar fruits, tot i que encara està iniciant el gir i ha de presentar el pla estratègic, però l’empresa, que va trobar deprimida després d’haver estat, a principis de segle, la gran cotitzada espanyola, ja ha pujat un 16% des del seu inesperat nomenament aquell dissabte d’hivern, 18 de gener, amb acord del govern espanyol i La Caixa.
La clau d’aquests resultats l’ha donat ell recentment, en una declaració d’intencions del que serà el pla estratègic de Telefónica que està dibuixant i que presentarà abans de final d’any. “Les grans companyies tenen una tendència natural a tornar-se conservadores i no assumir riscos. Però el risc va unit al retorn. Nosaltres assumirem més riscos calculats”, va dir a principis de mes en un acte de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) a Madrid.
Assumir riscos és el que va fer a Indra i el que vol fer al gegant espanyol de les telecomunicacions, però sense oblidar que han de ser calculats. El 2021, va proposar-se fer un gir estratègic a l’empresa tecnològica cap al sector de la defensa, operació que, veient el context geopolític i l’increment de la despesa en defensa d’Europa, va ser un encert. De fet, continua, i s'intensifica, després de la seva sortida.
A Indra, l’objectiu era el creixement en aquest sector, i va fer-ho recolzant-se en algunes compres, com les del 9,5% d’ITP Aero i el 89,7% d’Hispasat, amb inversions d’uns 900 milions d’euros. La seva aposta ha tingut tanta continuïtat que el seu substitut a la presidència de la companyia va ser Ángel Escribano, soci del grup de defensa Escribano, que ara Indra negocia comprar per culminar el gir que Murtra va iniciar.
Els primers mesos a Telefónica
A Telefònica el repte és més important, però no fa por al seu president. És una multinacional amb 100.000 treballadors i 41.000 milions de facturació, que ve de temps passats millors: primer, de quan era un monopoli, després, de quan la tele de pagament a Espanya era pràcticament seva. La liberalització del sector, la seva globalització, noves tecnologies amb lideratges geogràficament dispersos i el canvi radical en el consum audiovisual, amb l’aparició de la competència de les empreses de streaming, li ha canviat totalment el panorama en menys de vint anys. Telefónica val només un 20% a borsa del que va arribar a valdre a finals del 2007, malgrat l’alça dels últims mesos.
Amb aquest escenari, i la irrupció de la saudita STC per prendre el 10% de Telefónica i erigir-se en el primer accionista, el govern espanyol compra un 10% i força un canvi, amb el suport de Criteria, el hòlding de participacions de La Caixa, que acaba elevant la seva participació al 9,99%. I Murtra és l’home triat per fer el canvi que necessita la companyia.
Ho és pel risc, però també pel càlcul. Una de les primeres coses que fa Murtra després d’assumir el càrrec, a principis de febrer, és fer una gira pels principals mercats de Telefónica i reunir-se amb els seus responsables, per conèixer el negoci de la companyia, punts forts i febles. Va a Londres, a Alemanya, al Brasil... i també a Riad, per escoltar de primera mà les intencions d’STC a l’accionariat del grup.
Unes setmanes després, a finals de febrer en la presentació de resultats i principis de març al Mobile World Congress (MWC), comença a parlar públicament dels seus objectius i anhels. Murtra alça la veu, aquí però també a Londres i Brussel·les, perquè es portin a terme canvis reguladors que facilitin la consolidació del sector, que té moltes empreses petites. És un discurs que ja tenia el seu predecessor, José María Álvarez-Pallete, però Murtra sembla convèncer més. Com a mínim, als inversors. El directiu català ho té clar: cal una consolidació europea i Telefónica en vol ser protagonista.
La consolidació, és a dir, fusions per crear grans campions, no és només una qüestió privada. És necessària, defensa, perquè el sector europeu pugui competir amb els gegants dels Estats Units, la Xina i d’altres països. Vol desafiar l’hegemonia dels Estats Units, va arribar a titular el Financial Times. És una advertència europea, però també cap a dins, ja que el futur de Telefónica ja no es pot basar en el model de les últimes dècades.
La Telefónica del futur
La Telefónica del futur immediat i a mitjà i llarg termini que té al cap Murtra la coneixerem amb detall quan presenti el pla estratègic, però ja n’ha deixat algunes pinzellades: tecnologia digital, connectivitat intel·ligent, infraestructura crítica, centres de dades i ciberseguretat. De fet, aquesta pota vinculada a la defensa serà una de les grans apostes, davant el creixement de la demanda de les empreses i institucions pel creixent nombre d’atacs que rep.
També ha pres decisions que són declaracions d’intencions, com la destitució de Chema Alonso, la reestructuració de la seva àrea i la posada en revisió del seu projecte estrella, Kernel. També parlen molt del que vol Murtra les desinversions, per valor de més de 2.000 milions d’euros. En aquests sis mesos, Telefónica ha venut el seu negoci a l’Argentina, Uruguai, Colòmbia, Equador i el Perú. Mèxic i Xile podrien ser les següents.
Aquestes vendes tenen un sentit estratègic i econòmic. L’any passat, els mercats dels quals va sortir van suposar més de 2.000 milions de pèrdues abans d’impostos, mentre que tot el mercat hispanoamericà –que agrupa tot Sud-Amèrica excepte el Brasil, un dels seus mercats més rendibles– va tenir 2.400 milions de números vermells. El missatge és clar: ser-hi per ser-hi, pel mercat minorista, no val la pena. El repte és més gran i implicarà, probablement, compres a Europa, que poden arribar aquest mateix any.
Als 52 anys, Murtra viu un moment dolç, però també molt exigent, de la seva trajectòria. Enginyer industrial per la UPC, va fer un MBA a la Universitat de Nova York, on va tenir de professor al premi Nobel Paul Krugman. A Catalunya, ha ocupat càrrecs al sector públic, com per exemple, gerent de BTV, i director general de Red.es, i al privat, a Retevisión i Closa Investment Bankers. També és, des del 2021, patró de la Fundació La Caixa.