La Comissió Europea ha obert la porta a la utilització “temporal” de la liquiditat procedent del fons de recuperació postpandèmia per a cobrir despeses corrents dels estats membres, com ara el pagament de pensions, sempre que es tracti d’una operació puntual de tresoreria sense impacte sobre els interessos financers de la Unió.
Així ho ha manifestat aquest dimecres el vicepresident de Cohesió i Reformes de l’Executiu comunitari, Raffaele Fitto, durant una roda de premsa celebrada a Brussel·les. Les declaracions del comissari italià arriben després que el Tribunal de Comptes espanyol qüestionés en un informe recent l’ús de 2.389 milions d’euros de crèdits sobrants del fons europeu per a finançar pensions a Espanya, una pràctica que Brussel·les ja ha admès que està examinant.
Fitto ha volgut aclarir la posició comunitària davant la controvèrsia sorgida els darrers dies. El comissari ha reconegut que el pagament de pensions i altres formes de despesa ordinària no compleixen els requisits per a ser finançats directament amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència. No obstant això, ha admès que els estats membres poden fer servir “temporalment” part de la liquiditat procedent dels desemborsaments del fons per a cobrir altres partides pressupostàries mentre gestionen els seus fluxos de tresoreria. Aquesta pràctica, segons ha defensat, no posa en perill els recursos financers de la Unió ni altera el funcionament ordinari del Mecanisme.
Brussel·les revisa l’informe del Tribunal de Comptes
L’Executiu comunitari ha confirmat que està analitzant amb detall les conclusions de l’informe del Tribunal de Comptes, que qüestiona la destinació d’una part dels crèdits sobrants del fons de recuperació. Fonts comunitàries ja havien avançat la setmana passada que Brussel·les estava examinant la qüestió i mantenia contactes amb les autoritats espanyoles per a recaptar més informació. En aquella ocasió, un portaveu comunitari va assenyalar que aquest tipus d’operacions per part dels estats membres no tenia, “en principi”, impacte sobre els interessos financers de la Unió ni conseqüències per a l’aplicació del fons europeu de recuperació. Ara Fitto ha ratificat aquesta línia argumental.
El vicepresident italià ha insistit en el caràcter temporal i reversible d’aquestes operacions de reassignació o gestió de tresoreria. Segons la seva opinió, mentre els estats membres respectin els terminis i les condicions establertes per a la devolució dels fons, aquest tipus de pràctiques no comprometen la integritat financera de la Unió. “Aquestes operacions són temporals i no tenen impacte sobre la protecció dels fons de la UE”, ha sentenciat Fitto, que ha volgut així restar gravetat a les acusacions que havien apuntat a un possible desviament dels recursos comunitaris.
Malgrat aquesta flexibilitat, la Comissió Europea ha deixat clar que manté els seus mecanismes de supervisió i control sobre els sistemes nacionals. L’Executiu comunitari pot revisar els procediments dels estats membres i, si escau, intervenir en casos de frau, corrupció o conflicte d’interessos sempre que el país afectat no corregeixi la situació. Aquesta clàusula de salvaguarda pretén garantir que la flexibilitat en la gestió de la liquiditat no derivi en pràctiques irregulars que posin en risc els diners dels contribuents europeus. La posició de Brussel·les, per tant, equilibra la necessitat de donar marge als governs nacionals amb la imperativa protecció dels interessos financers comunitaris.