Bernard Arnault, president i conseller delegat del gegant del luxe LVMH i propietari de marques com Louis Vuitton, Dior, Moët & Chandon o Hennessy, ha estat condemnat per la Justícia francesa a pagar 22,5 milions d'euros al fisc després d'un llarg procediment derivat d'una inspecció tributària.
El Tribunal Administratiu d'Apel·lació de París va concloure que l'empresari, considerat una de les majors fortunes de França i del món, va utilitzar una complexa estructura de societats hòlding per reduir de forma indeguda la càrrega fiscal que havia de suportar.
Segons va revelar aquest dissabte el mitjà francès L'Informé i recull EFE, els magistrats van considerar acreditat que Arnault va recórrer a una cascada de societats interposades per minimitzar el pagament d'impostos, una estratègia que finalment ha estat rebutjada per la Justícia.
La resolució, dictada dijous passat, obliga el màxim responsable de LVMH a abonar 12,96 milions d'euros per l'impost sobre la renda i les cotitzacions socials corresponents a l'exercici de 2010. A aquesta quantitat se sumen altres 9,5 milions d'euros per l'antic impost de solidaritat sobre la fortuna corresponent al període comprès entre 2012 i 2015.
La investigació també posa el focus en la complexa estructura societària de la família Arnault. D'acord amb L'Informé, el control sobre LVMH no figurava de manera directa en mans de la família, sinó que estava articulat mitjançant una xarxa de societats, entre elles Pilinvest, una empresa registrada a Bèlgica que hauria permès beneficiar-se d'una tributació més favorable.
El cas afecta un impost que va desaparèixer en el seu format original després de l'arribada d'Emmanuel Macron a la presidència de França el 2017. El mandatari va substituir l'impost sobre la fortuna per un altre limitat exclusivament al patrimoni immobiliari, amb l'objectiu d'evitar la sortida de grans fortunes del país i fomentar la inversió privada.
Aquella reforma va convertir Macron en blanc de nombroses crítiques i li va valer el sobrenom de "president dels rics", en considerar part de l'oposició que afavoria especialment els grans patrimonis.
La decisió judicial suposa un nou revés per a Bernard Arnault, la fortuna del qual l'ha situat durant anys entre les persones més riques del planeta. La decisió reforça, a més, l'escrutini sobre les estratègies de planificació fiscal utilitzades per alguns dels patrimonis europeus més elevats.