Quan la teva perruquera et pregunta si la intel·ligència artificial ens matarà a tots, queda clar quin ha estat el tema estrella de la setmana. La por de perdre el control de la IA ha saltat dels laboratoris i els fòrums especialitzats a la conversa quotidiana. I, aquesta vegada, són algunes de les mateixes empreses que lideren la cursa les que demanen aixecar el peu de l’accelerador. Tot va començar el 8 de setembre —el 9 a Europa—, quan Jacob Coxon, un matemàtic britànic de 27 anys que havia treballat a OpenAI i Anthropic, va anunciar que abandonava aquesta última. En una entrevista al Wall Street Journal, va acusar totes dues empreses de córrer cap a una superintel·ligència capaç de millorar-se a si mateixa i va advertir que, abans d’acabar el 2027, la situació podria quedar fora de control. Poc després, Evan Hubinger, responsable de ciència de l’alineament a Anthropic, li donava parcialment la raó i situava per sobre del 10% la probabilitat que una IA provoqués l’extinció humana durant la pròxima dècada.

Aquells mateixos dies, Anthropic acusava diversos laboratoris xinesos d’utilitzar Claude a escala industrial per entrenar els seus propis models mitjançant destil·lació. La discussió sobre seguretat quedava així inevitablement barrejada amb la batalla geopolítica entre els Estats Units i la Xina. Donald Trump va rebutjar immediatament el risc existencial: la seva preocupació, va dir, no era que la IA acabés amb la humanitat, sinó que els Estats Units perdessin la cursa davant la Xina. El 12 de setembre, Dario Amodei, conseller delegat d’Anthropic, va publicar We Must Pace the Frontier, un text en què assumia bona part del diagnòstic i demanava alentir el desenvolupament dels models més avançats. La seva proposta tenia tres nivells: introduir avaluadors externs amb accés real als laboratoris; coordinar empreses i governs democràtics per establir estàndards i límits comuns, i intentar arribar a acords verificables amb la Xina. Sam Altman, d’OpenAI, i Elon Musk s’hi van adherir immediatament. L’endemà, Josh Engels, investigador de seguretat de Google DeepMind, també va deixar l’empresa per motius semblants als de Coxon.

Trump va reaccionar denunciant una "conspiració malaltissa" contra la IA i els centres de dades, i va presentar Amodei com un "angelet perfecte" que ara pretenia frenar la mateixa tecnologia que havia contribuït a desenvolupar. El president nord-americà va resumir la seva posició amb una frase difícilment més clara: "Whoever wins AI, wins!". Per a Trump, frenar els laboratoris nord-americans equivaldria a regalar la victòria a la Xina. Des de Pequín, la resposta va ser gairebé simètrica. Liu Shengyu, enginyer de DeepSeek, va rebutjar que Anthropic o OpenAI poguessin controlar la intel·ligència artificial més avançada del món.

La premsa estatal xinesa va interpretar les propostes d’Amodei com un intent dels grans laboratoris nord-americans d’assegurar-se el control del mercat i escriure una regulació favorable als seus interessos. Finalment, el govern xinès va criticar l’"alarmisme, la confrontació i la competència maliciosa" que, segons Pequín, amagava la iniciativa. Mark Zuckerberg també s’ha oposat a una desacceleració coordinada, tot i mostrar-se favorable a sotmetre els models a avaluacions de seguretat independents. Trump i el govern xinès acaben, doncs, rebutjant l’alentiment, però cadascun acusa l’altre de ser la raó per la qual resulta impossible frenar. Washington diu: "No podem parar perquè la Xina ens avançaria". Pequín respon: "No acceptarem unes regles concebudes perquè els Estats Units mantinguin el seu avantatge". És exactament la dinàmica d’una cursa armamentística: tots reconeixen el perill, però ningú no vol ser el primer a reduir la velocitat.

Mentrestant, la IA no s’atura

Mentre es discutia si calia frenar-la, la intel·ligència artificial continuava avançant. Creixen les aplicacions concebudes des del principi al voltant de la IA, com Lightfield, un CRM natiu d’IA. Salesforce, per la seva banda, està transformant el seu CRM en un sistema agentiu i conversacional accessible des de Slack, i ha presentat Koa, un model de raonament especialitzat en processos comercials.També apareixen propostes que s’allunyen del model clàssic de xatbot. Jev, desenvolupat per TypeSafe AI —l’empresa fundada per Diogo Almeida, exinvestigador d’OpenAI i un dels autors del treball que va conduir a ChatGPT—, no genera textos, sinó decisions estructurades amb probabilitats i nivells de confiança. És menys espectacular que mantenir una conversa amb ChatGPT, però pot ser molt més útil per automatitzar milions de petites decisions empresarials. Aquesta és la gran contradicció del moment: mai no havíem parlat tant de frenar la IA i, alhora, mai no havia avançat tan ràpidament.

Les notícies clau

Claude Chat + Cowork = Word + PowerPoint
Claude ja no vol ser només un xat que respon preguntes: vol convertir-se en el lloc on fem la feina. Anthropic ha fusionat el seu assistent conversacional amb Cowork, l’espai destinat a les tasques més complexes. Ara ja no cal decidir quina eina utilitzar: podem demanar-li una dada ràpida o encarregar-li un informe complet, i Claude decideix com executar-lo. Fins i tot pot continuar treballant quan tanquem l’ordinador, consultar les fonts connectades, detectar què falta i deixar-nos el resultat preparat.

El salt més visible és l’arribada de Claude Docs i Claude Slides, juntament amb la integració de Claude Design. Des d’una mateixa conversa podem redactar un document, convertir-lo en una presentació, editar-la, compartir-la o descarregar-la en PowerPoint o PDF. També podem programar tasques recurrents: per exemple, que cada dilluns analitzi les vendes de la setmana anterior, assenyali els problemes i prepari cinc diapositives per a la reunió. La novetat sembla senzilla, però apunta molt més lluny: Claude deixa de ser una eina que ens ajuda a treballar per començar a fer, directament, una part del nostre treball.

Els anuncis de ChatGPT podran parlar amb tu
OpenAI vol convertir la publicitat en una conversa. Els nous Sponsored Agents permetran que, després de clicar un anunci dins de ChatGPT, l’usuari pugui parlar amb un agent de la marca: preguntar si aquella taula cap al menjador, comparar models o aclarir les condicions d’un servei. OpenAI assegura que aquestes converses estaran clarament identificades com a patrocinades i separades de les respostes independents de ChatGPT. De moment, la companyia les prova amb un grup reduït d’anunciants als Estats Units.

La intel·ligència artificial també farà bona part de la feina dels anunciants. Una empresa podrà convertir una web o un breu text en una campanya, generar imatges i eslògans, traduir-los, adaptar-los a cada conversa i analitzar-ne els resultats mitjançant instruccions en llenguatge natural. OpenAI també integra ChatGPT Ads amb HubSpot i Shopify perquè les empreses puguin crear anuncis, seguir-ne el rendiment i gestionar els clients sense abandonar les eines que ja utilitzen. Google va convertir les cerques en anuncis; OpenAI vol convertir les converses —i potser també les nostres decisions— en el nou gran mercat publicitari.

Jensen Huang (Nvidia) convidat al sopar amb Trump i Xi Jinping
Jensen Huang, conseller delegat de Nvidia, assistirà al sopar d’estat que Donald Trump oferirà al president xinès Xi Jinping a Washington, en un moment en què els xips i la velocitat del desenvolupament de la IA centren la rivalitat entre les dues potències. Huang s’ha alineat amb Trump en contra d’alentir la cursa: defensa que rapidesa i seguretat són compatibles i que frenar ara permetria a la Xina guanyar terreny. Curiosament, Pequín també rebutja qualsevol pausa, però acusa les empreses nord-americanes d’utilitzar la seguretat per contenir la competència xinesa. Així, Washington, Nvidia i la Xina coincideixen que ningú pot permetre’s aixecar el peu de l’accelerador, una lògica de cursa armamentística que fa cada vegada més difícil acordar regles globals.

El nou xip de Huawei
Huawei accelerarà la seva ofensiva contra Nvidia i avançarà nou mesos el llançament de l’Ascend 960DT, el seu nou xip d’intel·ligència artificial, que arribarà a principis del 2027 amb el doble de rendiment que el model anterior. L’empresa també prepara nous processadors per al 2027, 2028 i 2029, mentre companyies com DeepSeek ja adapten els seus models als xips Ascend. L’objectiu és clar: convertir-se en "la Nvidia xinesa" i reduir la dependència d’una tecnologia nord-americana sotmesa a restriccions d’exportació. Huawei, a més, ha presentat un sistema capaç de connectar fins a 4.096 xips perquè funcionin com un únic superordinador. Potser els seus processadors individuals encara no igualen els millors de Nvidia, però la Xina intenta compensar-ho agrupant-ne milers amb una tecnologia més barata i fàcil de fabricar: una nova demostració que les sancions nord-americanes poden alentir Pequín, però difícilment aturaran la seva cursa cap a l’autosuficiència tecnològica.

Jev: la IA que no parla ni al·lucina, decideix
Diogo Almeida, un dels investigadors que va contribuir a crear ChatGPT, ha presentat Jev, un model d’intel·ligència artificial dissenyat per prendre decisions en lloc de generar text. Jev rep informació i retorna opcions estructurades amb probabilitats i nivells de confiança que el programari pot utilitzar directament. Està pensat per a tasques com classificar consultes, puntuar clients, detectar fraus o decidir el pas següent d’un procés. TypeSafe AI, l’empresa que l’ha desenvolupat, assegura que respon en només 70–500 mil·lisegons i pot ser entre 40 i 200 vegades més ràpid que els grans models conversacionals.

La seva importància rau en el fet que moltes empreses utilitzen models com GPT o Claude per prendre milions de decisions rutinàries que no necessiten generar cap text. Jev aborda directament aquesta capa invisible de l’automatització amb un sistema potencialment més ràpid, barat i previsible. En limitar les respostes a opcions definides prèviament, no pot inventar-se una resposta fora del format, encara que sí que pot escollir l’opció equivocada. Si les promeses de TypeSafe es confirmen, models com Jev podrien assumir les decisions quotidianes de les empreses, mentre els grans models quedarien reservats per a les tasques que requereixen raonament complex.

OpenAI ja apunta al club del bilió de dòlars
OpenAI ha iniciat converses preliminars amb inversors per aixecar una nova ronda de finançament que podria elevar la seva valoració fins als 1,2 bilions de dòlars, després d’haver captat 122.000 milions al març amb una valoració de 852.000 milions. L’èxit de Codex i el rendiment del nou GPT-6 Astra haurien impulsat el valor de la companyia per sobre del bilió en els mercats secundaris. Alhora, OpenAI ha ajornat fins al 2027 o més endavant la seva prevista sortida a borsa, oficialment per la creixent preocupació sobre la seguretat de la IA. La paradoxa és notable: mentre Sam Altman demana alentir el desenvolupament dels models, OpenAI continua accelerant la cursa financera amb Anthropic, que prepara una sortida a borsa amb una possible valoració superior als 1,5 bilions.

Com la IA ens canviarà la vida

Un mercat de flors a la Xina

Uber rep l’autorització per fer les proves de cotxes autònoms a Madrid

Autobusos-Tramvies a la Xina

Mark Zuckerberg anunciant Muse

La recerca en IA 

Dream-RSI: Recursive Self-Improvement through Evolving Worlds-AI Lab: Google DeepMind
Google DeepMind ha presentat Dream-RSI, un agent que millora la manera de resoldre problemes complexos aprenent dels seus intents anteriors. En lloc de repetir experiments costosos, revisa què ha fet, simula milers d’estratègies alternatives i tria la més prometedora abans de tornar-ho a provar. Aplicat al disseny d’algoritmes, l’optimització matemàtica i la programació de processadors gràfics, el sistema ha aconseguit reduir fins a 162 vegades el nombre de consultes necessàries a la IA.

Per què és important
Perquè Dream-RSI no necessita modificar ni tornar a entrenar el model: millora la forma com aquest explora les possibles solucions. Això permetria incorporar-lo als agents actuals i fer-los progressivament més eficients, ràpids i barats. No és encara una IA que es reprogrami completament a si mateixa, però sí un pas cap a sistemes que aprenen de la seva pròpia experiència. I aquí hi ha el canvi de fons: el progrés ja no dependria només de construir models més grans, sinó també de crear agents capaços d’utilitzar cada vegada millor la intel·ligència que ja tenen.

España | IA generativa y empleo en España: la transformación empieza por las tareas-AI Lab: Rafael Domenech – BBVA Research

La intel·ligència artificial generativa està transformant primer les tasques, no necessàriament eliminant llocs de treball. Segons l’Observatori del Mercat de Treball de BBVA Research i Fedea, les ocupacions més exposades a la IA a Espanya són les administratives, financeres, informàtiques i professionals, especialment entre els treballadors amb estudis superiors, els joves de 25 a 34 anys i a Madrid i Catalunya. Tanmateix, des del 2022 l’ocupació ha crescut en tots els grups i ho ha fet amb més intensitat precisament en les professions amb una exposició mitjana-alta o alta. Les noves generacions també s’incorporen majoritàriament a aquestes feines, que presenten menys temporalitat i subocupació.

Per què és important? 
Perquè qüestiona la idea que més exposició a la IA significa automàticament més destrucció d’ocupació. Estar exposat només indica que una part de les tasques pot automatitzar-se o obtenir ajuda de la tecnologia; no ens diu encara si desapareixerà el lloc de treball. De moment, la IA sembla complementar els professionals més qualificats i permetre’ls dedicar menys temps a tasques rutinàries i més a activitats de valor. Però és una fotografia inicial, no una garantia de futur: el veritable impacte dependrà de si les empreses utilitzen la IA per augmentar la productivitat i millorar els llocs de treball o, simplement, per reduir costos i plantilles.

The Last AI Built by Humans: Toward Genuine Recursive Self-Improvement-AI Lab: Jiao Tong, Tsinghua, ByteDance, Shanghai AI Lab, Frontis.AI
La millora recursiva permetria que una intel·ligència artificial convertís l’experiència i el feedback en canvis permanents per augmentar les seves capacitats i, sobretot, millorar la manera com continuar millorant. L’estudi utilitza el Headroom-Closed Index per mostrar fins a quin punt els models actuals aprofiten el seu marge potencial i proposa un recorregut progressiu: primer executar millores de manera autònoma; després dissenyar les estratègies, buscar noves experiències, adaptar-se a entorns diferents i, finalment, perfeccionar el seu propi procés d’aprenentatge. També analitza com aquesta evolució podria aplicar-se a la ciència, la robòtica i l’enginyeria de programari.

Per què és important? 
Perquè una IA capaç de millorar-se contínuament ja no avançaria només quan una empresa entrenés una nova versió, sinó que podria aprendre del seu propi funcionament i accelerar cada nou salt. Això podria multiplicar la velocitat dels descobriments científics, la creació de programari o l’aprenentatge dels robots, però també faria els sistemes més difícils de comprendre i controlar. L’article, però, no afirma que aquesta IA ja existeixi: ordena els passos necessaris per arribar-hi i identifica els obstacles que encara separen els agents actuals d’una autèntica millora recursiva.