"En l’actual context econòmic, amb el ràpid desenvolupament de nous mercats, noves formes de comunicació i més mobilitat internacional, els negocis operen dins de nous esquemes globals". Aquesta és l'advertència que fan des de la consultoria Kreston Iberaudit, que forma part de la xarxa mundial d’auditoria i consultoria Kreston Global. La sòcia i directora de la firma a Barcelona, Elena Ramírez, explica en aquesta entrevista quins són els principals reptes de l'empresa a l'hora de dissenyar el seu pla d'expansió internacional. La seva experiència de més de 30 anys en el sector de l’auditoria i la fiscalitat i les dades de l'últim estudi internacional de Kreston Global evidencien que les polítiques fiscals del país de destí de les exportacions són ja un dels factors clau a l’hora de triar la sortida als mercats exteriors.
Quina ha de ser la perspectiva d'una companyia quan vol dissenyar l'estratègia internacional?
Hi ha dues perspectives de l’activitat internacional de les empreses. En un primer estadi, parlem sempre de l’exportació, la venda del producte a un altre país, sigui directament o a través de distribuïdors. En aquesta activitat, les taxes més importants són els aranzels. Però hi ha un segon estadi del procés d’internacionalització que fa referència a l’establiment de filials a l’estranger. És aquí on apareixen les figures impositives que més preocupen: els impostos indirectes que té cada país -semblants a l’IVA, per exemple-, i els impostos directes, com pot ser l'impost sobre els beneficis que s'obtinguin en aquests països i que es redirigeixen al país origen de la companyia; o les taxes sobre dividends; la contraprestació de serveis entre la central i la filial -sigui serveis corporatius o royalties, per exemple-, entre altres.
Quina és la complexitat?
Tot això és un tema complex perquè cada país té una regulació pròpia, amb l’agreujant que la normativa fiscal varia constantment i tant les empreses com els assessors fiscals han d’estar al dia de les modificacions per no recaure en errades fiscals, que poden tenir conseqüències econòmiques. No obstant això, m'agradaria aclarir que conèixer a fons la fiscalitat del país on es vol exportar pot ser a la vegada una oportunitat competitiva, Requereix d’una anàlisi i una planificació profunda i, per tant, es coneixen millor els riscos de l’exportació. En els fòrums d’assessors fiscals i d’empreses es comenta molt i es debat sobre les dificultats que les empreses troben pels constants canvis de normativa fiscals, i també sobre la interpretació que es pot fer de les normes si no són prou clares i concises. És a dir, també és molt important la interpretació de les normes que fan les administracions tributàries en cada país.
Quin percentatge d'empresaris ho evidencia?
El 37% dels directius identifica la fiscalitat internacional (inclosos preus de transferència, IVA o doble imposició) com el seu principal repte operatiu, mentre que un 33% reconeix dificultats per garantir el compliment normatiu i aprofitar alhora els incentius i deduccions fiscals existents a cada jurisdicció. L'informe apunta a més que la implementació del marc BEPS i del Pilar 2 de l'OCDE està obligant moltes companyies a replantejar les estructures fiscals internacionals i els models d'expansió exterior.
Fins i tot, a la Unió Europea no hi ha cap mena d’harmonització.
L’impost que està més harmonitzat, tot i que no té unificació plena, és l’IVA. Però, efectivament, l’impost de societats no està harmonitzat. Hi ha certes directives que abasten determinats aspectes per fixar un marc regulador de l’impost de societats per a tota la Unió Europea. Ara per ara, tenim diferències molt significatives entre països. Hi ha diferències tant en l'àmbit normatiu com d'interpretació i d'aplicació de criteris. Diferències molt essencials. Estem, encara, molt lluny d’aconseguir-ho i aquest context perjudica la presa de decisions de les empreses en matèria de comerç internacional.
Són els mateixos problemes que tenen quan comercialitzen amb l’Àsia?
L’Àsia és un mercat molt atractiu, encara, per temes de costos, però les diferències des del punt de vista impositiu encara són molt més significatives. Alhora, són països, en general molt inestables i, com demostra l’estudi, els empresaris estan preocupats per la geopolítica i pels efectes que comporta aquesta inestabilitat geopolítica perquè els impedeix determinar quina ha de ser la seva operativa en matèria de comerç exterior. Això se suma als riscos per als canvis fiscals i normatius. El més important a l’hora de triar un mercat per exportar és que les empreses confirmin que el seu país d’origen i el de destí dels productes tenen vigent un conveni de doble imposició i d’intercanvi d’informació. Si no hi ha cap classe de conveni impositiu, les operacions creuades poden ser objecte d’una doble imposició i pagar dues vegades pel mateix concepte.
Aquesta situació s’agreuja en els països en vies de desenvolupament, en els quals es deu sumar la inestabilitat jurídica i política?
Evidentment. Hi ha països que poden ser atractius perquè les empreses que hi exporten poden aprofitar-se dels avantatges de ser els primers a fer-ho. Són avantatges de caràcter econòmic, però el factor de la inseguretat i inestabilitat -tant política com jurídica- també s’ha de tenir en compte. Els empresaris ho tenen molt clar quan a l’enquesta valoren els riscos del comerç internacional. Hem de pensar que la inestabilitat té un impacte directe en les perspectives de creixement econòmic en qualsevol mercat del món. El 46% dels enquestats afirma que els aranzels i les disputes comercials ja tenen un impacte significatiu o molt significatiu sobre les seves estratègies internacionals, mentre que el 55% identifica la inestabilitat geopolítica com la principal amenaça per a les seves operacions a l'exterior.
Fins a quin punt això té conseqüències?
L’exemple més clar el tenim en la poca presència d’empreses espanyoles al continent africà, tret del Marroc, encara que no en la mesura que seria probable per la seva proximitat geogràfica i lligams històrics. Per tant, es demostra que els empresaris a l’hora de triar un mercat exterior per a l’exportació tenen en compte tant el potencial de creixement de l’economia local com els riscos que comportarà per al seu negoci perquè darrere de la implantació a un país estranger hi ha una inversió important que s’haurà de rendibilitzar.
S'ha obert una nova etapa en la internacionalització de l'empresa espanyola
En el cas d’Espanya, i donada la inestabilitat política i jurídica que sovint pateixen alguns països sud-americans, pesa més, doncs, la proximitat idiomàtica i cultural per explicar que siguin mercats prioritaris per a les empreses espanyoles?
Els empresaris són molt més conscients de la importància de la internacionalització i l’entenen com una estratègia imprescindible per diversificar riscos. Més encara després de l’episodi de la pandèmia de la covid-19, la guerra d’Ucraïna, ara el conflicte del Pròxim Orient... Els empresaris han vist la necessitat de diversificar riscos i no estar concentrats en un únic mercat. La internacionalització els dona l’oportunitat per diversificar riscos i crear un avantatge competitiu, però a la vegada es fa necessari que estiguin més ben preparats per abordar-la, que siguin més conscients de quins són els riscos i de fer bé tot el procés de preparació per sortir a vendre fora. Conèixer els mercats, la seva fiscalitat, les taxes comercials, les regulacions locals... Això obliga les empreses a estar més professionalitzades i a acompanyar-se d’experts adequats. Les dades de l'Interpreneur Report 2026 apunten a una nova etapa en la internacionalització de l'empresa espanyola: més estratègica, més condicionada pel risc geopolític i regulatori, i més dependent d'una planificació fiscal, tecnològica i operativa sòlida.
Com ha canviat en els darrers dos anys la percepció que tenen els empresaris sobre la internacionalització, pros i contres?
L'anterior edició de l’estudi va ser el 2024. A diferència de llavors, ara ja asseguren que fan servir la intel·ligència artificial (IA) per preparar i executar els seus plans d’internacionalització. Admeten que la IA té un impacte molt important en el seu procés d’internacionalització. Un 74% dels enquestats assegura que la IA ja té un impacte significatiu en la seva estratègia internacional. Però sorprèn que, en el cas dels empresaris espanyols, aquest percentatge es redueix al 58%; mentre que el 43% identifica l'adopció de tecnologia avançada com una de les principals oportunitats de creixement global.
La IA ajudarà a conèixer i analitzar les potencialitats de diferents països
Per què?
En el cas espanyol, només un 58% dels empresaris diuen que la IA impacta en la seva estratègia de comerç exterior. Anem una mica endarrerits en aquest tema, pel que sembla. La diferència de criteris també es deixa notar quan valoren quines poden ser les oportunitats que els pot brindar la IA per vendre o establir-se a l’exterior. Des del punt de vista global, un 52% dels enquestats ho admet clarament, mentre que només un 43% dels espanyols ho té clar.
En què pot ajudar la IA a l’hora de determinar l’estratègia del comerç internacional?
L’ús de la IA com a eina té molt potencial quan una empresa està analitzant les potencialitats de diferents països, fer una anàlisi de mercat, analitzar potencials clients i proveïdors. Tots aquests elements són molt més fàcils perquè la IA et dona eines per tot aquest procés d’estudi del mercat a triar. Això és especialment important per a les petites i mitjanes empreses, perquè poden abordar la internacionalització més ràpidament i professionalment, perquè fins ara potser havien de funcionar una mica més per intuïció i amb desavantatge davant de les grans corporacions empresarials que estan dotades de més eines i serveis. Es pot dir que la IA generalitza la internacionalització perquè ofereix més capacitats a les pimes.
Quina és la visió del context econòmic actual?
En general, la visió és optimista. El conjunt dels enquestats són més optimistes que els espanyols: un 8,2 sobre un 7,2. El 85% dels enquestats consideràvem que era fàcil o relativament fàcil el procés d'internacionalització i, en canvi, en els espanyols hi havia
un 50% que considerava que era difícil.
Deu ser per la burocràcia i la fiscalitat?
Entenc que es palesa que el sistema que hi ha a Espanya ja és complex per si sol, tan fiscalment com normatiu. Per tant, els empresaris espanyols veuen més difícil iniciar l’expansió a l’exterior. Així i tot, és perplex que malgrat això, els espanyols, en la percepció sobre les expectatives futures de quin serà el context internacional a 2 o 3 anys vista, són moderadament més optimistes que la resta d’empresaris. Té a veure, considero, amb el fet que també responen que han patit menys impacte dels canvis aranzelaris.