Parlar del grup paperer Miquel y Costas és sinònim d'explicar un projecte industrial que es remunta a 1752, però va fixar les seves bases el 1874 quan la família Miquel va crear l'estructura societària de Miquel y Costas & Miquel. Darrere hi havia l'experiència acumulada en els 122 anys precedents iniciats amb els germans Llorenç i Antoni Miquel i Costas amb la producció artesanal de paper a un molí de Capellades (Barcelona). L'expansió de la seva activitat internacional va arribar ben aviat, el 1880, de la mà del tercer dels germans, Pau, i l'obertura d'una seu comercial a Cuba. Aquesta va ser la llavor de la vocació exportadora de la companyia i de la creació d'una xarxa pròpia de distribució de paper que va germinar amb especial fortalesa a Llatinoamèrica i que es va consolidar entre 1914 i 1930.
D'aquell esperit industrial i internacional, fonamentat en la perspectiva de futur, n'ha esdevingut un grup que competeix en el sector paperer mundial. Està formada per 15 societats -tres de les quals a l’estranger; Argentina, Xile i Alemanya-, i la participada (40%) Fourtube, per a la manipulació de papers, a Sevilla. Exporta el 90% de tot el que fabrica, té entre mans un pla d’inversió de 120 milions d’euros i segueix invertint en R+D+I un 2,5% de les seves vendes anuals. Gestionen una plantilla del voltant de 900 treballadors.
Un grup industrial amb la mirada a llarg
No mancada d'alts i baixos, ja que no ha estat aliena a les crisis econòmiques que s'han succeït en aquests gairebé tres segles de recorregut empresarial, els punts d'inflexió que la sustenten són diversos. Però “som un grup industrial de llarg recorregut”, solvent i amb una rendibilitat amb augment progressiu i constant, manifesta Mercader, i més concretament en els últims 35 anys.
En gairebé tres segles han succeït infinitat d’esdeveniments que l’han marcat i segueixen determinant el seu futur. D'una banda, la creació de marca, especialment el paper de fumar Smoking, llançada el 1924, i que amb cent anys d'història segueix sent un referent al mercat mundial.
També les adquisicions d'altres companyies que, espaiades en el temps "i molt meditades" -segons el president del grup Jordi Mercader Barata- han estat determinants per guanyar dimensió. Papelera Barcelonesa, el 1914; l’entrada a Celesa, el 1957, per a l’autoabastiment de fibra per a paper; la incorporació de Payà Miralles (originària d’Alcoi però amb fàbrica a Mislata, València), el 1978; l’adquisició d’un taller de Papeleras Reunidas a Buenos Aires (Argentina) els anys 80; a Espanya, el 1990 es crea MB Papeles Especiales, en associació amb Papelera del Besòs, que era especialista en papers de filtre; el 2018 i després d’una inversió de 45 milions, s’inaugura la fàbrica de Terranova Papers, a la Pobla de Claramunt (Barcelona); i el 2018 es compra Clariana, un fabricant líder de papers de color, amb producció a Vila-real (Castelló).
Per tant, aquesta estratègia segueix estant en el punt de mira del grup. "Tenim una companyia amb 75 milions a la caixa i amb uns guanys de 49 milions el 2024", remarca Mercader.
El grup “mai deixarà de produir paper de fumar”, que ara representa el 60% d’un negoci de 309 milions d’euros, el 2024. A més, és un dels pols d’innovació del grup, per respondre a les necessitats de la gran indústria tabaquera mundial que són clients “molt exigents” que fa que “l’esforç” de Miquel y Costas també sigui immens. Pràcticament, el paper de fumar, entès com una comodity té poc recorregut, perquè les grans multinacionals exigeixen innovació que els aporti avantatges competitius en la seva lluita per reduir els riscos per a la salut dels consumidors, dels fumadors.
Important entre les grans
Això fa que “l’aposta per la recerca i la innovació amb la marca Smoking i tota la gamma de producte de paper de fumar sigui de gran valor afegit i deixi bons nivells de rendibilitat" en els balanços de Miquel y Costas. “No necessitem anar a més volums, al contrari”, explica Mercader Barata i admet que “ser una empresa d’una dimensió relativa enmig de grans tabaqueres ens beneficia perquè tenim molta flexibilitat”. Alhora, tenen en consideració que, sense abandonar “mai” la fabricació de paper de fumar potser caldrà “produir altre tipus de paper on quedi capacitat de producció lliure.
Miquel y Costas vol potenciar la seva diversificació en papers especials industrials i per a la indústria gràfica. Amb aquest propòsit, el 2015 va posar en marxa les inversions en tecnologia puntera a l'empresa Terranova Papers, dedicada a la fabricació de papers industrials per a l’alimentació, l’automoció i la laminació decorativa. Això vol dir ser un dels principals productors mundials de les càpsules de paper de les magdalenes, de les bosses per al te, el paper molt resistent i absorbent que es fa servir per crear una capa protectora en terres, taulells de cuina i panells decoratius, els papers per a les bateries dels cotxes... Un ventall de solucions tecnològiques “que poden anar a més”.
Anar de compres per Europa i els EUA
Fan una recerca “activa” d’oportunitats de compra a Europa i els Estats Units. El president del grup considera que hi ha nínxols de mercat del sector dels papers especials que es poden incorporar a Miquel y Costas i no descarta que també algunes de les grans multinacionals entrin en una etapa de certes desinversions, la qual cosa obriria noves opcions de compra per a la companyia catalana.
Repassant la història, una altra fita important es va produir el 1996, quan el grup va sortir a borsa. Amb la companyia i els òrgans directius professionalitzats i amb el màxim exponent del llavors president Jordi Mercader Miró -que amb els anys ha esdevingut un dels principals accionistes amb poc més del 18%-, qui, el juny de 2023, la va cedir al seu fill Jordi Mercader Barata. Els anys 90 del segle XX van ser difícils, Mercader Miró va haver de gestionar una empresa endeutada i aixecar un projecte industrial basat en la solidesa financera i la tecnologia, tot buscant i consolidant un accionariat de referència. “Jo estic aquí per fer créixer aquest projecte industrial”, argumenta l’actual president executiu, amb el suport dels accionistes.
Uns accionistes de referència i bona retribució
Actualment, el consell d’administració ostenta una mica menys del 50% del capital, amb la representació de les branques familiars descendents de la família Miquel, amb els Miquel Vacarisses i els Escasany Miquel, i altres accionistes com s’han anat incorporant al llarg dels anys, com el Mercader Miró, o els Payà. També hi ha diferents fons value -Magallanes, AZvalor, Cobas, entre altres- que aposten per la companyia de llarg recorregut, que són inversors financers a ultrança, que no intervenen en la gestió, com tampoc ho fa un altre accionista, la família Domínguez de Gor (grup Mayoral).
Donen suport a “un projecte que segueix sent industrial i de creixement, prudent, basat en l’excel·lència, en la innovació i la sostenibilitat, amb una mirada a llarg termini”. Això vol dir també que “els accionistes ens donen la seva confiança perquè amb el 60% dels beneficis -el 40% sempre es destina a retribució a l’accionista- seguim construint el grup i creixent sense necessitat d’endeutament, però el repte és seguir trobant projectes que encaixin amb el model industrial i les fortaleses del grup”. “Si no som capaços de trobar aquests projectes caldrà fer una reflexió sobre la política del dividend”, defensa Mercader.
Els reptes de futur
Mentrestant, el present exigeix mantenir una gestió eficient dels negocis. La geopolítica “impacta molt en un grup com el nostre que el 90% es ven a l’exterior”. Ara mateix, tot té “un nivell d’afectació important”. En el cas dels aranzels americans tenen l’avantatge que moltes vegades no hi ha un competidor local americà que fabriqui els mateixos productes, per tant, es renegocien els acords comercials amb els clients i “finalment qui ho acaba patint és el consumidor americà”.
Però el que té més afectació és la depreciació del dòlar. La diferència és més del 10% que sumat als aranzels implica ja una variació del 25%. Per tant, “s’haurà de fer una reflexió amb els clients per saber en quin moment comencen a repercutir aquest increment dels costos al consumidor”, perquè és una pèrdua de competitivitat dels industrials europeus respecte dels americans; un tema que “preocupa”.
Un altre dels vectors de creixement de Miquel y Costas és la sostenibilitat. El sector paperer, en general, és un dels més impactats per als requisits de l’Agenda 2030. Les empreses del grup redueixen el consum d’aigua i energia, reciclant residus derivats de la seva activitat i posant a disposició dels mercats productes biodegradables i compostables. Això sempre treballant amb primera matèria d’origen natural, mai amb matèries reciclades, “per a això ja hi ha altres grans fabricants a Catalunya”.